El moviment migratori més gran de la terra, provocat per l’any nou xinès

Marina Llobet ha viscut dos anys a Beijin i un a Kunming, la capital del Yunnan. Enguany no és a la Xina per celebrar l’any nou xinès però ja ha gaudit de la festa en tres ocasions i ha tingut la sort de poder viure-la des de dins: ‘El primer any nou que vaig ser a la Xina vaig celebrar-lo amb la família d’una de les meves professores, a Beidahe, entre Beijing i Qingdao. Va ser molt interessant, a més coincidia amb el meu any, el del toro, i em van regalar motius vermells perquè els portés a sobre durant la celebració. L’any següent vaig marxar de viatge i l’últim any vaig cel·lebrar-lo en un petit poblet de muntanya anomenat Dali, amb amics'.

Màrius Rossell fa exactament un any i un mes que és a la Xina, concretament a Pequín, i encara que enguany no ha preparat res d’especial per aquest inici d’any, explica que durant aquests dies la terra viu el moviment migratori més important: Tothom qui viu a les grans ciutats xineses (a l’est del país: Beijing, Shanghai, Hangzhou, Guangzhou i Shenzhen) torna al seu poble natal. Entre el passat dissabte i diumenge una gran quantitat de xinesos van marxar per passar les vacances als seus pobles, amb les seves famílies, i després no tornaran a veure-les fins l’any que ve’.

El cel, ple de petards

Tant Màrius Rossell com Marina Llobet recorden la sorpresa que els va produir la gran quantitat de petards que exploten durant la celebració de les festes: ‘estan 24 hores tirant petards, és realment increïble. De fet, moltes vegades no es pot ni dormir. La pólvora la van inventar els xinesos i realment és veritat’, afirma Rossell.

Llobet ha buscat l’explicació de tanta pólvora i explica la llegenda que ha après en aquests anys de residència a la Xina: ‘Els petards sonen dies abans i després de cap d’any, i es diu que és una manera d’espantar el monstre llegendari ‘nian’. La llegenda diu que fa molt i molt de temps durant aquesta època arribava als pobles un monstre anomenat ‘nian’ (que també vol dir ‘any’). La gent dels pobles, temerosa del monstre, es tancava a les seves cases i deixava piles de menjar als portals perquè el monstre s’atipés i marxés.

Un any, però, el monstre va arribar al poble i aquest cop es va trobar un nen al mig del carrer, vestit de vermell. El nen no havia tingut temps de córrer fins a casa, i tothom va pensar que el monstre se’l menjaria, però ben al contrari, el monstre va marxar més ràpid que mai. Des d’aquell dia hi ha la creença que el color vermell de les robes del nen va espantar el monstre, i és per això que el vermell és el color que decora els carrers i les cases durant aquesta festa. Arribar a l’any nou, per tant, en xinès és ‘Guo nian’, que literalment vol dir ‘passar l’any’ o ‘passar el monstre’.

Les reunions familiars

Els anoiencs que viuen a la Xina no celebren en gran mesura la festa i és que tal com expliquen Rossell i Llobet, el més important d’aquests dies, és la família: ‘durant els dies que dura la celebració, la família està unida, es deixen de banda les discrepàncies i es fan les adoracions als ancestres. La primera visita de l’any és a casa dels avis paterns i després es van a visitar els avis materns, els tiets i tietes, etc. En aquestes visites també es fa entrega, sobretot als més petits de la casa, del hongbao, un sobre vermell amb diners a dins.

L’any del dragó

Aquest dilluns comença l’any del dragó, Màrius Rossell intenta resumir la complexitat del que significa aquest animal per als xinesos: ‘El dragó vol dir caràcter, força, poder i molta gent vol tenir fills aquest any per aquest fet. Però per altra banda, Mao Tse-tung, va morir en any dragó (1976) i també aquell any va morir la majoria de cúpula del partit comunista. Per tant, per la gent que estava a favor de Mao, el dragó significa mala sort’.

Llobet afegeix que ‘El drac és símbol de saviesa i poder, i diuen que els que pertanyen al drac aquest any seran crítics i qüestionadors, així com pot ser que sigui un any molt prolífic a nivell científic i tecnològic’ A més a més, el dragó és l'únic animal del calendari xinès que no existeix realment i suma atributs de diferents animals.

Xinnian Kuaile (Feliç any nou)