//Plugins sense CDN ?>
Vestits de dol, amb ulleres de sol, un taüt, i amb llaços negres. Tot un enterrament ‘en memòria de la nostra estimada paga de Nadal’. Així ha escenificat el comitè d’empresa de l’hospital d’Igualada el seu ‘comiat’ a la paga de Nadal i a altres mesures ‘que estem patint des de fa uns mesos, com la retallada del 5%, la paga per objectius (DPO)’, entre altres.
Després, aquest grup de treballadors ha irromput a la sessió informativa que la direcció havia convocat per exposar les novetats laborals, en especial el tema de les nòmines. L’entrada a la sala s’ha fet amb música de fons i de manera pausada, sense causar cap aldarull.
Un cop a dins, la reunió a seguit el seu curs.
Manifest
Bon dia a tothom!
En un dia com avui no improvisaré, en un dia com avui on les emocions estan a flor de pell porto aquest escrit per no deixar-me res. Tinc moltes coses a dir i no em voldria oblidar res, no voldria que els sentiments em traïssin.
En primer lloc m’adreço a tots vosaltres com a representant dels treballadors afectats per la teva absència. Per això, voldria donar les gràcies: gràcies a tots pel vostre suport a la nostra estimada paga de Nadal, tots la coneixíeu, tots heu compartit moltes coses amb ella i avui amb la vostra presència es demostra que era molt estimada.
Gràcies també a la Gerència i a la Direcció d’aquest Hospital per dedicar-li aquest acte d’homenatge tant merescut.
Després dels agraïments, voldria dedicar-te unes paraules a tu, estimada paga extra, no ens ho esperàvem, no ens esperàvem que ens deixessis tant aviat i d’una manera tant sobtada.
Ja feia dies que ens deies que trobaves a faltar el 5% però ningú de nosaltres es pensava que la teva intenció era reunir-te amb ell. Et trobarem a faltar, t’ho ben asseguro!
Tu ens alegraves les festes de Nadal, guarnies les nostres taules, ens ajudaves a fer uns àpats especials per Nadal, feies que la il·lusió dels més petits continués any rere any el dia de Reis, aconseguies que el gener no fos tant dur i ens ajudaves a arribar a final de mes.
Ara no sabem que farem sense tu, la tristesa ens emplena els cors i els ulls se’ns omplen de llàgrimes, el que si sabem és que et trobarem a faltar i que no t’oblidaren mai.
La vida tot sovint ens dóna sorpreses i avui és un d’aquells dies:qui ens anava a dir que desapareixeries tu abans que els sous vitalicis de molts polítics.
La vida és molt injusta, sobretot si partim del vessant que amb la mensualitat d’un gerent d’un Hospital podem pagar el salari de tot un any d’un portalliteres, si partim de que amb el salari anual d’un Gerent d’un Hospital de la Xhup podem pagar el personal necessari per obrir un quiròfan sis mesos i així disminuir les llistes d’espera de la seguretat social.
Tot és injust si mentre ens abaixen el salari a tots nosaltres, es pugen el sou els de més amunt.
Tot és injust, però sobretot la teva partida, perquè tu no eres una paga extra, eres part del nostre salari anual, eres part de tots nosaltres i ara a tots nosaltres se’ns emporten una part del nostre cor.
Però això no quedarà així, lluitarem per tu tot el que faci falta. Com a mínim plorarem la teva pèrdua en silenci, però tothom sentirà les nostres 1llàgrimes. Potser mai més et tornarem a veure, però intentarem per tots els mitjans possibles que ningú no t’oblidi i donar-te el reconeixement que et mereixes.
Estimada paga extra de Nadal...allà on siguis... recorda que no t’oblidarem mai.
Comitè d'Empresa de l'Hospital d'Igualada
Estic molt d’acord amb vosaltres, a mi fa molt temps que s’hem va morir no la paga extra, sinó el lloc de treball. La meva empresa simplement va fer fallida i hem vaig trobar al carrer, jo... Llegir més entenc el vostre dol, però donaria el que fos per haver perdut solament la paga extra de Nadal, jo com molts, ho he perdut tot, ja que l’atur dura el que dura i a segons quina edat sembla que la teva experiència no interessi a ningú.
He entès una part de la vostra pena, però deixeu-me dir que no estic gens d’acord amb l’altre. La meva experiència m’ha portat a pensar que moltes vegades es molt interessant poder tenir al davant una persona que dirigeixi be l’empresa.
Per això no puc esta gens d’acord amb això que insinueu de que si no tinguéssiu gerent aniríeu molt més be. Mireu a l’empresa a la que jo treballava anàvem tirant mentre que ”l’amo”, el gerent, portava el timó, un cop per desgràcia no hi va ser, tot va anar malament, el timó va anar a la deriva, no el van saber controlar i al final la nau va encallar i tots a l’atur.
Molts companys de treball, quant ens trobem comentem el mateix: si fulanito no s’hagués mort encara estaríem treballant a la mateixa empresa, ell hagués trobat la sol-lució. Per això hem dol (a distància) el vostre comentari: si no tinguéssim de pagar el sou del gerent........, a vegades no sabeu la sort que teniu de tenir segons quin gerent.
Amb tots els respectes i amb molta experiència.
Tot plegat és una vergonya. Esgarrapar del sou dels treballadors, quina llei és aquesta. La paga no és un regal que és fa als treballadors, si no que, pertany al sou que el treballador te... Llegir més establert durant l’any en el seu conveni col·lectiu.
Persones que treballan al servei de tots nosaltres, en un ambit tant delicat com és la salut, una feina on cal vocació cap els demès, una feina que mai serà prou valorada.
Els treballadors pateixen una indefensió davant dels poders,i que és coverteix al final, en una greu humiliació.
Montse
igualada
30 de juliol 2012.19:21h
MOntse, llegintl’article, tampoc dona a entendre que els treballadors de l’Hospital vulguin o puguin prescindir del seu gerent, simplement si no ho entés malament, es queixen del sou que cobra... Llegir més aquest. Suposem tots els gerents dels Hospitals cobresin un sou raonable com molts dels treballadors, potser, els treballadors ara no haurien d’estar reclamant la paga de nadal. Hem de començar a retallar pel cap més alt i no pel mes baix. El gerent no pot cobrar el que cobra i els demès apa retallada per aquí i tisorada per allà, haurien de ser conscients ells mateixos i si convé no cobrar durants uns mesos, que de fet, és el que passa en moltes petites empreses avui dia. El problema és que això no pot passar