//Plugins sense CDN ?>
Llach va traçar un paral·lelisme entre ell mateix i el filòsof Xavier Rubert de Ventós, del qui va dir que, després d'anys de mirar de fer pedagogia, va arribar un moment en que es va declarar partidari de la independència. 'Tinc 60 anys, només me'n queden 10 per a veure resultats', va dir. Malgrat confessar-se de tradició àcrata i de reconèixer que es mira les estructures estatals amb certa prevenció, va opinar que, si Catalunya vol continuar existint, ja no té espai dins l'Estat espanyol, sinó que se n'ha de construir un de propi. Opina que la transició va ser una magnífica oportunitat, la primera en un grapat d'anys, perquè els diferents pobles de l'estat compartissin un projecte ibèric comú, però l'oportunitat s'ha malbaratat.
Va criticar el conjunt de la classe política actual, a qui considera incapaç de reconduir la situació de Catalunya, però també va dir que renunciava a entrar en política ('sóc massa primari', va etzibar). Tot amb tot, no va tancar la porta a col·laborar en nous projectes que consideri positius per al país. Així mateix, es va lamentar que, en la seva joventut, podia acusar els partits socialdemòcrates de 'reformistes', mentre que ara 'ja no serveixen ni per a reformar, com a molt per a gestionar'.
Llach va dir sentir-se commocionat 'd'assistir a l'esfondrament del sistema' neocapitalista actual. Va assenyalar els tres personatges que, des del seu punt de vista, han estat els responsables de la situació actual de crisi econòmica, política i moral: Reagan, Tatcher i Joan Pau II. Des del seu punt de vista, tots tres es van encarregar d'anihilar el sistema social sorgit després de la II Guerra Mundial. Però no els culpa només a ells, sinó que també opina que l'esquerra no va estar a l'alçada de les circumstàncies quan li va tocar entomar el relleu: des del socialisme grec als casos de corrupció de Felipe González, l'esquerra europea no va saber respondre com hauria calgut. Això va fer que al cap de poc temps ressorgís la dreta més dura, que ha dut el conjunt de la societat occidental a un punt de no-retorn.
El cantant de Verges va reiterar que no tornaria als escenaris. Diu que se'n va retirar per poder viure 'amb plenitud' l'última etapa de la seva vida, gaudint de 'la normalitat' i sense la 'cuirassa' de l'èxit; va explicar a bastament la seva experiència com a viticultor del Priorat i va evocar multitud de records de la seva vida (els concerts a l'Olympia de París, la col·laboració en una pel·lícula de Mastroianni, la seva infància a Verges i el contrast amb l'arribada a la Universitat...).
Gràcies Llach, no arribes tard a l’independentisme arribes al moment just!!
alguns són tan democrates que no volen que els altres opinin, o sigui que ja ho sabeu, bisbes a l’esglèsia, futbolistes al camp, metges a la sala d’operacions, mestres a les aules...... Llegir més ect..ect... no teniu dret segons per a qui a tenir opinio de rés que no sigui la vostra feina -d’aixo se’n diu alinenacio cívica-. I els polítics poden llavors opinar d’economcia,d’empesses, d’educació,de cultura,ect.. ect...? ai,ai,aiii, la trampa esta parada.
Si Senyor Jordi, i Vosté i jo i tots tenim autoritat moral i legal per opinar.
I també, podem anar (ara ja no...) a un concert seu i cantar tots l’estaca i encendre llumets i tornar cap a casa... Llegir més en el nostre Range Rover de 90.000 euros amb seients de pell, convençuts que som una mica més ”revolucionaris”.
El Llach té l’autoritat moral per opinar del que vulgui. Un autèntic lluitador i revolucionari.
Precisament, tothom pot parlar de política. I com melic, tothom te una opinió: la seva.
Aquest és l’únic valor que jo li dono. Pel fet de que sigui bon cantant (bon futbolísta, bon metge....)... Llegir més la seva opinió no te més valor que la d’un altre.
Repeteixo, és ser papanata fer cas d’algú per que és famos. Menjar tal o qual iogurt o comprar tal o qual cotxe, etc.
Si vol ser escoltat políticament, que s’hi posi.
Per al Joan: em sembla que tots som i tots fem política cada dia. O la política només està reservada per aquells que hi guanyen el sou en això? Això és el que pensen sovint molts polítics,... Llegir més que només ells en saben i en poden parlar. Potser tu ets polític, Joan?
Joan,
”Que una persona sigui bona en alguna cosa, no vol dir que ho sigui en d’altres.”
Tampoc vol dir que no pugui ser bona en d’altres. Tan de bo algún dels alcaldes que jo conec i em... Llegir més representen en un moment o d’altres tingués la capacitat d’anàlisi que en Lluís Llach i fos igual de valent per dir-ho en veu alta.
Que opineriem de que un futbolista parlés de la cançó catalana o que un carnisser opinés de l’escultura neoclàsica?
En Llac, que es dediqui a cantar que és lo seu. De la resta de coses, la... Llegir més seva opinió és tant vàlida (o tant poc) que la de qualsevol.
No se si m’explico...
Que una persona sigui bona en alguna cosa, no vol dir que ho sigui en d’altres. Pensar que si pot ser, és ”papanatisme”.
Jo hi era a La Sala. Hi vaig trobar a faltar fluïdesa en el diàleg, en alguns moments va ser gairebé un monòleg i també, en alguna ocasió, la resposa d’en LLach no s’adeia gaire amb la... Llegir més pregunta que li havien formulat (sobretot al principi). Deu ser que n’esperava massa!
Ah! l’article sí que el trobo molt correcte.
joan
28 d'abril 2009.11:56h
No crec que el fet de tenir un bon cotxe hagi de privar-te de tenir les idees que vulguis. Els jugadors del Barça ténen cotxes de luxe a grapats i ningú no els ho retreu mentre guanyin al camp. De... Llegir més tota manera, crec que no hi ha profetes ni messies i ha de ser el poble de Catalunya que triï el seu camí que de moment només és el de la submissió a tenor dels darrers resultats electorals.