Els blanquers alerten que la situació econòmica de la depuradora és insostenible

Aquest elevat cost ecològic que només han d’assumir els blanquers igualadins ha implicat una pèrdua de comandes important i aquesta situació, agreujada per la crisi, ha fet que la feina de la depuradora hagi baixat a uns límits crítics. Tenint en compte que la majoria de costos de la depuradora són fixes i que la feina ha disminuït, la única fórmula que s’ha trobat per intentar compensar les despeses ha estat apujar les tarifes per metre cúbic d’aigua depurada. Ara però les tarifes ja són tan elevades que no es poden apujar més. Incrementar encara més el cost de la segona matèria prima d’aquesta indústria agreujaria la situació ja que provocaria la pèrdua de les poques comandes encara existents.

La situació econòmica de la depuradora ha arribat a un punt crític i els seus costos són inassumibles i és per aquest motiu que els blanquers reclamen una vegada més la implicació de l’administració per evitar haver de prendre mesures dràstiques i per poder mantenir els llocs de treball d’una de les indústries més importants d’una comarca amb una taxa d’atur que ja supera les 10.000 persones.

Un greuge comparatiu que ve de lluny

Els blanquers d´Igualada van crear al 2005 l´empresa, Igualadina de Depuració i Recuperació S.L. (IDR), que va construir i gestiona la planta depuradora d´aigües de la Ronda del Rec d´Igualada. L´empresa IDR és una societat constituïda per 38 empreses adoberes igualadines que hi participen en un 95% del capital.

Els blanquers d’Igualada van ser pioners en posar solucions als vessaments d’aigües sense tractar, construint una de les depuradores més modernes d’Europa, però s’han trobat amb que són els únics que han hagut d’assumir, en la seva totalitat, el cost que això suposa, encarint el preu d’una de les matèries primes més importants i minvant la seva competitivitat davant d’altres indústries del sector que reben ajuts.

Els adobers van fer un gran esforç econòmic amb la posada en marxa de la depuradora, que va tenir un cost d’uns 11 milions d’euros. Sufraguen en la seva totalitat el cost d’explotació de la depuradora i paguen el cost de l’aigua sense cap mena de subvenció. Indústries adoberes d’altres zones d’Espanya com Lorca (Múrcia) o de les regions italianes de La Toscana, Arzignano i Solofra han rebut subvencions en les construccions de les seves depuradores mentre que la depuradora d´Igualada és possiblement la única d´Europa que no ha rebut cap subvenció en la seva construcció. Aquest greuge segueix mantenint-se doncs moltes industries competidores espanyoles i europees reben constantment ajudes de les administracions sigui en forma de subvenció del cost de l’aigua o assumint el manteniment de la depuradora, fet que els permet oferir uns preus molt més competitius. En canvi els blanquers igualadins són els únics que han d’assumir integrament el cost que suposa mantenir una depuradora.