Lluís Marsans i Solà, un igualadí a l'Onze de Setembre de 1901

Nascut a Igualada l’any 1867, Marsans es va traslladar de ben jove a Barcelona, on va esdevenir un membre actiu de les organitzacions separatistes de principis del segle XX. Així, fou president de l'Associació Popular Regionalista i de l’associació democràtica Catalunya i Avant. També va tenir un paper destacat a la Unió Catalanista, de la qual en fou el secretari, a més de col·laborador de publicacions com La Veu de Catalunya, Joventut i La Nació Catalana, entre d'altres.

Des de feia uns anys, coincidint amb la diada, diferents grups catalanistes celebraven vetllades de record als morts el 1714. L'associació que presidia Marsans, Catalunya i Avant, va convocar un acte d'homenatge als patriotes de 1714 al seu local de Barcelona, l'onze de setembre de 1901. En el decurs de l'acte, es llegiren poesies, treballs literaris i discursos que feien referència a la Guerra de Successió. Seguidament, i segons sembla sense cap acord previ, una colla d'assistents a l'acte, majoritàriament joves, prengueren algunes corones de flors i s'encaminaren cap al monument de Rafael Casanova, al passeig de Sant Joan. Segons les cròniques i testimonis de l'època, hi havia un centenar de persones, membres de diferents grups separatistes. Allí, adornaren l'estàtua amb les corones però foren descoberts per la policia.

Empresonat per dur flors al monument de Rafael Casanova

Trenta joves foren detinguts i empresonats, acusats de "reunión ilegal y atentado a la integridad de la patria", ja que els policies van dir que s'havien sentit crits de "Visca la independència de Catalunya". La majoria eren de Barcelona, però també n’hi havia de Balaguer, el Vendrell, Cardona o Igualada, com el mateix Lluís Marsans. Alguns diaris, com La Publicidad, es dedicaren a insultar i ridiculitzar els detinguts. Els detinguts foren alliberats el dia 13 al vespre i varen poder assistir a la manifestació de protesta que s’havia convocat pel dia 15 de setembre.

Segons explica la premsa de l'època, la manifestació esdevingué multitudinària, arribant a deu o quinze mil persones. Hi van prendre part nodrides representacions de centres obrers, polítics, industrials i artístics, a més de personalitats literàries, polítiques, comercials, industrials i propietaris. Molts dels assistents portaven un llaç amb les quatre barres, i alguns joves s'hi van inscriure la frase "Visca Catalunya lliure!".

L'endemà de les detencions, es fundà la primera organització d'ajut als presos catalanistes, anomenada la Reixa. Fou creada pels trenta detinguts per la diada, entre els que hi havia el dramaturg Josep Maria Folch i Torres, que n’esdevingué el primer president.

L'any següent la diada es va celebrar amb ofrenes florals al monument de Rafael de Casanova, cosa que es convertí en una constant al llarg de la història, esdevenint aquestes cada cop més multitudinàries.

Lluís Marsans va continuar la seva militància patriòtica en organitzacions com la Federació Democràtica Nacionalista, l’Estat Català o el Partit Nacionalista Català, a més de col·laborar assíduament en la premsa separatista. Va morir a Barcelona l’any 1955 a l’edat de 88 anys.

Un article de Joan Domingo i Caballol, sociòleg.

Per saber-ne més:

- Pere Anguera - L’Onze de Setembre. Història de la Diada (1886-1938), Centre d’Història Contemporània de Catalunya i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008, Barcelona

- Joan Crexell, Detenció de patriotes l'Onze de setembre de 1901, número especial de la revista El Llamp, 1984;

- Joan Domingo, Una diada entre reixes, número 46 de la revista Sàpiens (agost del 2006)

- Jaume Colomer, La temptació separatista a Catalunya. Els orígens (1895-1917), Columna, 1995, Barcelona