Intercanviar la casa, una proposta econòmica per les vacances

Aquest estiu serà el cinquè que l'Anna Tasies, el seu marit i els seus fills intercanvien la casa amb uns forasters. Serà la tercera vegada que viatgen a França perquè amb els nens petits acostumen a anar a països propers per no haver de fer massa quilòmetres i poder anar amb cotxe.

L'Anna explica que és una manera molt econòmica de viatjar: 'l'allotjament és gratuït, i gran part del que gastes, l'alimentació, també ho gastaries si et quedessis a casa'.

La família Enrich Tasies es van donar d'alta a una pàgina web (intervac.com) que per 150 euros a l'any, pots accedir a una base de dades amb milers de famílies, parelles o persones que volen intercanviar la seva casa o el seu pis, i amb aquesta alta de soci, ja pots fer l'intercanvi sense pagar res per la casa: 'A la teva fitxa hi poses les preferències de països, tipus de casa, idiomes amb els que es pot fer el contacte per mail, i després els interessats es posen en contacte amb nosaltres, o nosaltres amb ells. Amb els nens sempre anem a última hora i solen ser els altres els que es posen en contacte amb nosaltres' explica l'Anna.

Tasies explica que 'és una gran experiència pels nens, aprenen a compartir i a respectar. Estan en una casa que no és seva, on els nens que hi viuen tot l'any els deixen les joguines, i les han de cuidar, perquè aquells nens també respectaran les seves joguines. Té un valor educatiu important. Fins i tot deien que havíem anat de vacances a la seva casa de França...'

La por a que poguessin robar alguna cosa, o a que fessin malbé res, es va dissipar només fer el primer intercanvi, expliquen. 'Mai ha passat res, i de fet els que coneixem que fan el mateix sempre diuen que tot va molt bé, és un estil de fer les vacances i hi ha un respecte mutu'.

Tasies afegeix 'és una molt bona manera de conèixer un país, unes costums, ho vius més de prop. un any vam anar a una casa que tenia una granja, i cada dia anàvem a buscar la llet a les vaques, i recollíem la verdura de l'hort, va ser una bona experiència'. Tot i que alguna vegada, reconeix, s'han endut alguna sorpresa: 'ara a les preferències sempre posem que no hi hagi animals. Un any vam anar a una casa on els gats, que eren 4, vivien dins de casa, estava tot ple de pèl, i el pobre gos estava malalt i li havíem de donar la medecina. De totes maneres va ser divertit'.

L'Anna explica que el funcionament és prou senzill, 'deixes les claus a algun familiar o veí i quan els altres arriben, es posen en contacte, els ensenyen el pis i ja està'. A la família Enrich Tasies els agrada coincidir alguns dies amb la família d'intercanvi: 'és molt estrany quan tornes a casa teva i hi ha algú, que per tu son forasters, que s'hi passegen com si fos casa seva, coneixent on estan les coses i movent-s'hi amb naturalitat. És igualment estrany per ells quan és al revés, suposo. Però per unes setmanes, allò ha estat casa seva', somriu.

La família Enrich Tasies viatja sempre per països propers, on poden arribar-s'hi amb cotxe, però hi ha molta gent que aprofita aquests intercanvis per anar a l'altra punta del món. hi ha molta gent gran que fa intercanvis per llargues estades, de fins a mig any o més, però també hi ha famílies i parelles, de totes les edats que aposten per aquest tipus de vacances.