//Plugins sense CDN ?>
La selecció estatal d'hoquei patins s'ha proclamat aquesta nit Campiona d'Europa després de derrotar per 3-0 a França a la final, disputada precisament a localitat francesa de Sant Omer. A l'equip vermell només li valia la victòria, ja que per golaveraje França es podia permetre l'empat.
Les jugadores entrenades per Joan Solé no van fallar i van donar el millor d'elles mateixes per liderar la classificació final amb 15 punts, davant els 12 de França i els 9 d'Alemanya. Marta Soler, capitana de l'equip, aixecava la somiada copa explotant d'alegria.
Un combinat que està fent història, perquè, amb la majoria de jugadores catalanes, és la selecció estatal més guardonada del món amb 4 títols mundials (Tavira 1994, Sertaozinho 1996, Marl 2000 i Yuri-Honjo 2008) per davant d’Argentina (3) i Xile i Canadà (1).
L'equip ha tornat a Barcelona diumenge a la tarda amb la copa sota el braç. No obstant, les jugadores es concentraran en les properes hores amb els seus respectius clubs, ja que el proper cap de setmana comença l'OK Lliga femenina. El Biesca Gijón, equip de Marta Soler i Natasha Lee, escollida millor jugadora del campionat d'Europa, defensarà el títol davant 13 equips, 9 d'ells catalans.
Marta Soler: 'Gairebé ja podria penjar les botes!'
La jugadora igualadina s'ha mostrat molt contenta pel títol, perquè feia 15 anys que no es conquistava, des d'Oviedo '95 i, en el seu cas en feia 9 que el perseguia.
Amb aquest triomf, Marta Soler és una de les sis esportistes que han conquistat tots els títols que una jugadora pot guanyar en l'hoquei sobre patins. Sense anar més lluny, la temporada passada va repetir Campionat d'Europa per Clubs amb el Biescas Gijón.
I malgrat que amb només 16 anys ja va guanyar el seu primer mundial a Merl (Austràlia), Soler ha destacat que a mesura que passen els anys aquests títols es valoren encara més. Un palmarés brillant que permet afirmar a la igualadina que 'gairebé podríem penjar les botes!', si no fos perquè amb 25 anys encara té molta corda per endavant.
Un triomf final treballat
España: Laia Vives, Natasha Lee, Carla Giudici, Cristina Barceló y Marta Soler –cinco inicial- Maria Majó, Anna Casarramona, Carla Dorca y Esther Nadal.
França: Angela, Madard, Adeline, Drouhet, Fort –cinco inicial- Daribo
Gols: 1-0 Lee (25’), 2-0 Lee (28’), 3-0 Barceló (34’)
Àrbitres: Pinto (POR) y Ehlert (FRA). |
Els gols, tots a la segona part van ser de Lee per partida doble, el primer de penal, i de Barceló en culminar una contra. El partit va començar com se suposava amb un ambient bolcat amb l'equip local. Els càntics francesos van donar ales al combinat gal, que va pressionar una i altra vegada la porteria visitant.
Vives es va erigir com la millor de la primera meitat, amb diverses parades de molt mèrit. En els últims compassos de la primera meitat Espanya va començar a dominar més el tempo del matx. El partit elèctric de les franceses va passar factura físicament, i les jugadores vermelles aguantaven l'estrebada.
Però va ser en la segona meitat quan es va trencar el partit. En una diagonal sense perill Malvina Fort va tocar l'estic de Lee suaument, però els àrbitres van considerar el contacte suficient per xiular penal. Lee va assumir la responsabilitat i amb un xut sec per sota de les cames de la portera francesa va inaugurar el marcador.
El guió del partit no es va modificar, forces igualades, possessions curtes i molta pressió en ambdós costats. Però la pissarra va tornar a donar fruits, igual que davant Alemanya. Lee aconseguia fer-se espai després d'una falta i llança un xut creuat a l'escaire. A partir d'aquest moment, l'equip estatal es va tirar enrere, i amb un contraatac entre Giudici i Barceló, és acabar afusellant a plaer la meta francesa i situant el 3-0 definitiu.