//Plugins sense CDN ?>
És un fet que la situació a la Xina ha canviat radicalment en menys d’un any i la resposta a l’interrogant que es plantegen avui les empreses que fins ara s’aprovisionaven majoritàriament en el gegant asiàtic és una combinació de diversos factors que fan referència tant a l’augment de preus de les matèries primeres -especialment el cotó i els productes sintètics- com al canvi social que està vivint la Xina i el desenvolupament del seu mercat interior.
Pujada de preus de les matèries primes
El preu del Cotó ha pujat a tot el món, l’especulació global amb aquest producte, les inundacions de l’estiu passat al Pakistan i la mala collita xinesa són alguns dels factors que, sumats a l’augment de la demanda, han fet que la mitjana d’increment des del novembre del 2009 fins a finals del 2010 hagi estat d’un 100%.
A aquest fet cal sumar-li els problemes energètics del país. En primer lloc des de finals de l'estiu del 2010 s’estan produint talls elèctrics en moltes zones de la Xina, sobretot les més industrialitzades i això fa que els terminis de fabricació s’allarguin. A més a més, també comença a haver-hi escassetat de fuel i això provoca que la mobilitat de mercaderies dins del país sigui cada vegada més complicada i afecti també els timmings acordats.
Situació social a la Xina
Actualment, Xina és un mercat és en expansió i molts fabricants xinesos han canviat les seves preferències: Ara hi ha un mercat nacional per abastir que a vegades passa per davant de la producció destinada a l’exportació.
Les empreses igualadines es veuen afectades
La suma dels condicionants anteriors fa que cada vegada les empreses igualadines es trobin amb més problemes a l’hora d’abastir-se amb producció xinesa. Els fabricants d’allà han de pagar amb efectiu la totalitat de la compra als seus proveïdors de matèries primeres –que són els que actualment tenen el poder- això fa que molts proveïdors demanin als seus clients occidentals que paguin un alt percentatge de la comanda per avançat.
En segon lloc, amb la nova conjuntura, els confeccionistes no estan disposats a fabricar poques quantitats i moltes vegades, quan es tracta de comandes que requereixen nous desenvolupaments, no les accepten. De la mateixa manera, la majoria de productors no estan interessats en augmentar la seva cartera de clients. Aquesta situació fa que cada vegada les empreses anoienques dedicades al tèxtil i que durant els darrers anys s’han aprovisionat a la Xina estiguin pensant en acostar els centres productius una altra vegada.
Tot i que penso que es tracta d’una situaciò puntual que variarà constantment, (el preu del petroli baixarà de nou quan a Occident arribi l’estiu i pujarà més que ara quan torni l’hivern;... Llegir més quan les comandes a Xina comencint a minvar, acceptaran menys quantitats per començar a fabricar), la realitat energètica global indica que aquests fets s’aniran repetint, accentuant i arribarà el moment que de cap manera serà negoci fabricar a l’altre punta del món. Els empresaris que pensin a llarg termini en aquest canvi i es comencin a preparar abans aguantarán. Els que no ho facin desapareixerán. Nomès els gegants mundials podrán afrontar aquesta situaciò a priori. Potser no serà ara, pero tornarem a fabricar i a consumir localment. Temps al temps.
I no ho diuen tot, que preguntin quina quantitat han de fabricar com a mínim per poder exportar, ja que el govern xinés ha posat un mínim a l’exportació i aquest mínim és molt... Llegir més elevat.
Sincerament, ja els hi està bé!!!! Aquestes empreses han creat la forta desocupació a la nostra comarca, aquestes empreses han buscat el camí fàcil i aquest és el resultat, ara tots ploraran i voldran ajudes per salvar la seva situació, doncs al meu parer ni una.
Ahir mostraven l’empresa Rossignol d’Artés, que com aquell qui diu hi han estat poc temps a la Xina, i sincerament poden dir el que vulguin, però la imatge que dona l’empresa és d’una empresa que ha hagut d’acceptar una derrota, que han vist com el diner fàcil no existia i com de cop s’han vist ofegats per el règim xinés.
Som tot uns cínics perquè volem que es fabriqui aqui i comprem el jerseis més barats del mercat (fets a on?).
Tens tota la raó Margarida, potser hem perdut el tren, en som especialistes a Igualada.
Potser en lloc de posar cartells per tot Igualada que diuen: ”M’agrada Igualada” (per cert, molt bona... Llegir més iniciativa); haurien d’haver posat cartells que diguessin ultima estació ”Igualada”.
La pregunta però seria: A qui se li escapa el tren?
Opció a: Als ciutadans
Opció b: Als empresaris
Opció c: Als polítics
Tens tota la rao Margarida. Queda alguna persona de menys de 50 anys que sapiga remallar? Una operació gens sencilla, pero alhora necessaria per posar un simple coll a un jersei. Ja m’agradara... Llegir més veure quan Xina tanqui les portes a l’exportació per poder avastir nomes el seu mercat intern, que pasara aqui???
No en tenia ni idea de tot això però veig que la globalització ens porta cap aquí i cap allà.
I doncs, què es pensaven? que allà els ho regalaien? Si els d’aquí, TOTS, volem anar bé hem de resoldre les coses aquí y des d’aqui, y donar feina als conciutadans. Recordem sinó què va... Llegir més aconseguir en Ghandi quan va boicotejar la compra de productes anglesos...
Ja estaria bé. No ho havien pensat fins ara els empresaris igualadins?
Hi ha un problema afegit, el pensament el poden tenir, peró algú en aquest temps ha tingut cura d’ensenyar ”com es... Llegir més confecciona”?
Hi ha aprenents? Hi ha persones capacitades per ensenyar? Hi ha empreses amb infraestructures per teixir?
Igualada té per costum deixar passar els trens... i aquest em sembla que ja passa per fora...
Margarida
japt
igualada
8 de febrer 2011.19:28h
...coincideixo força amb el Marc...varies empreses de la France, que no fan tiratges massa llargs ,ja fa temps tornen a fabricar al propi pais i al Nord d’Africa.....referent al preu del... Llegir més cotó....una part molt important de la pujada crec es deguda a l’intervencio dels ESPECULADORS , agreujat potsser amb tot lo altre de Xina,India,Afganistan etc....