TORNAR
PUBLICITAT

Article de Joaquim Solé Vilanova: 'Les finances de l'Ajuntament d'Igualada: Indicis'

'Hi ha una colla d’indicis que fan pensar que les finances de l’Ajuntament d’Igualada van justes'

economia
Dimarts, 22 febrer 2011. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
El passat 9 de febrer el programa 'Valor afegit' del Canal 33 va emetre un reportatge titulat 'Els ajuntaments obligats a aprimar-se' on s’hi varen incloure talls de les respectives entrevistes fetes a Jordi Aymamí com alcalde d’Igualada, a Teodoro Romero en qualitat de diputat provincial, a Miquel Puig com a consultor, i a l’autor d’aquest article com a professor de finances públiques. Val a dir que la primera notícia del projecte del programa emès la vaig tenir el 15 de desembre quan em va trucar la seva realitzadora dient que volia fer un reportatge sobre la crisi financera dels ajuntaments. Ella semblava conèixer els meus vincles amb Igualada i em proposà fer l’entrevista a l’Ateneu Igualadí cosa que em semblà molt bé. Després parlàrem de quin alcalde entrevistar i jo li vaig dir que no fos d’un ajuntament amb un forat molt gros perquè l’alcalde no podria ser sincer en les seves respostes. Ella em proposà el d’Igualada i jo li vaig dir que em semblava bé.

Les entrevistes de l’alcalde Aymamí i meva es varen fer el 28 de desembre. Fins dos dies abans de l’emissió del reportatge no vaig saber que aquest incloïa també una entrevista a l’alcalde Romero de Santa Margarida de Montbui en qualitat de diputat responsable de l’Àrea de desenvolupament econòmic de la Diputació de Barcelona, i al consultor Miquel Puig no vinculat a la comarca ni persona dedicada a les finances locals.

Pel títol i part del contingut del reportatge es podria dir que el programa era sobre les finances dels ajuntaments en general, tot i que es parlà del pressupost de l’Ajuntament d’Igualada i sortiren imatges del municipi de Sitges. Cal posar de relleu que en el reportatge, durant una bona estona de les entrevistes a l’alcalde d’Igualada i a mi, es comenta el paper de l’IBI i dels impostos sobre l’activitat immobiliària (Impost de construccions i impost sobre la plusvàlua). En aquesta part del reportatge la veu en off de la responsable del reportatge diu que '(l’Ajuntament d’Igualada) és dels pocs que han fet els deures perquè no depenen dels impostos relacionats amb l’activitat immobiliària, el de construccions i el de plusvàlues'.

He de dir que l’afirmació és certa. L’Ajuntament d’Igualada va revisar els valors cadastrals el 2000 (revisió iniciada el 1999 per un govern de CiU i que entrà en vigor amb un govern de l’Entesa) i els ha tornat a revisar el 2010 (amb un govern de l’Entesa). Malauradament, al meu entendre, pocs ajuntaments han seguit l’esperit de la llei, de revisar cada 10 anys, tant al peu de la lletra com el d’Igualada. També val a dir que a Igualada s’ha mantingut al llarg dels anys un tipus de gravamen per sobre l’1%, un dels més alts de Catalunya.

Tanmateix, alguns dels que han vist el programa han interpretat que ser 'dels pocs que han fet els deure' volia dir que l’Ajuntament d’Igualada tenia una situació financera bona. Confesso que he tingut diverses trucades fent-me veure que era fàcil interpretar això. Jo he tornat a mirar el reportatge, cosa que també pot tornar a fer el lector, i constato que el “fer els deures” es refereix a les revisions cadastrals i ho diu una veu en off. I aquí vull posar de manifest que jo he estat un ingredient del programa de 'Valor afegit' però que la cuina l’han fet els responsables del programa, i el reportatge que surt no és responsabilitat dels ingredients. Però, tot i així, es diu el que es diu, i no el que sembla que es diu. Ara bé, és possible que pels igualadins el programa porti a pensar en les finances de l’Ajuntament d’Igualada i a preguntar-se si les finances estan bé, és a dir, si no estan en crisi.

A mi m’agradaria mantenir-me al marge d’aquesta qüestió tal com he vingut fent al llarg dels anys. Però també he de dir que crec, com a igualadí, que en aquests moments de crisi del sector públic en general i de molts ajuntaments en particular és democràticament sa que, davant d’unes eleccions municipals, obrim -per a nosaltres els igualadins- el debat de les finances de l’Ajuntament d’Igualada. Com que no sembla que puguem tenir una campanya electoral de promeses d’obres faraòniques i de fer volar coloms en els serveis, penso que podríem practicar a casa nostra el debat que caldria fer a tots els municipis catalans. Caldria preguntar-nos:

1) és econòmicament sostenible el comportament financer de l’ajuntament els darrers anys?;

2) és raonable i sostenible el grau d’endeutament a llarg i a curt termini de l’ajuntament?;

3) si durant una colla d’anys han caigut els ingressos i això pot mantenir-se, cal congelar o posposar inversions o cal seguir-ne fent?

4) cal retallar despeses millorant la gestió diària?

5) cal pujar selectivament algunes taxes o preus en funció del que han pujat els costos de determinats serveis els darrers anys?;

6) cal pujar més l’IBI?

7) cal, com a darrer remei, retallar serveis municipals a fons?

En aquests moments de crisi, tots els equips de govern municipals haurien d’exposar als ciutadans les seves finances, el seu estat d’ingressos i despeses, el seu endeutament i el pla d’amortitzacions dels préstecs vigents o previstos. Haurien també d’exposar les mesures en impostos i taxes, en préstecs i amortitzacions, i en despeses i serveis que caldrà fer en els pròxims anys. Millor dit, el 2012!

Interpretar l’estat de les finances municipals no és fàcil i menys si només ens basem en els comptes de 2008 i 2009 que es troben al web de la Sindicatura de Comptes. D’entrada hauríem d’esperar a veure la liquidació de comptes del 2010 que hauria d’estar feta l’1 de març de 2011. Però tot i així, solament amb les dades esmentades no es poden treure conclusions definitives. Caldria informació de primera mà i també moltes explicacions complementàries de l’equip de govern.

Tanmateix, hi ha una colla d’indicis que fan pensar que les finances de l’Ajuntament d’Igualada van justes

1) un romanent de tresoreria negatiu (llegeixis un dèficit) el 2008 i encara més gran el 2009, que ben segur és més gran del que aparenta perquè els comptes tenen una provisió per morosos ínfima (un 1,5%, molt poc creïble)

2) un nivell de crèdits a curt termini molt elevat (1,8 milions d’euros el 2008 i 4,5 milions el 2009)

3) un estalvi corrent net negatiu el 2009

4) uns refinançaments de préstecs a llarg termini el 2009 (això no es mostra ni s’ha de mostrar en els comptes de la Sindicatura). Repetim, tots aquests elements només són indicis, caldria analitzar-ho més bé per treure conclusions definitives i caldria unes explicacions complementàries directes del govern municipal.

El retard en l’aprovació del pressupost 2011 seria un altre indici que la situació no permet alegries. Però les darreres notícies són que l’Ajuntament d’Igualada tindrà pressupost i que no s’ha caigut en la temptació de molts altres municipis de prorrogar el pressupost del 2010 per al 2011. I encara més, segons la premsa es preveu una retallada de l’11% de la despesa en el pressupost igualadí. Això és un altre indici que les finances d’Igualada necessiten un replantejament profund. Ara bé, fer i aprovar un pressupost amb una retallada de l’11% a tres mesos de les eleccions és un indici de valentia i de procurar per l’interès general tant per part dels que governen com els que sense governar recolzen el pressupost. Si els darrers anys s’han fet o no s’han fet les coses bé i s’ha estirat més el braç que la màniga, o s’ha reaccionat tard, està per confirmar.

Un debat obert, però fonamentat amb dades, sobre les finances de l’Ajuntament d’Igualada seria el més sa que es podria fer en aquests 3 mesos electorals. (La crisi financera no s’hauria d’ignorar en el debat electoral dels ajuntaments catalans!). Potser llavors a Igualada sabríem si la retallada de l’11% ha estat massa o poc, i potser ens ajudaria a saber, o almenys a intuir, quines retallades de serveis o quines pujades d’impostos ens esperen per després de les eleccions, governi qui governi, per tenir unes finances sostenibles.


5 Comentaris

E

Ester Vich

Igualada

22 de febrer 2011.15:29h

Respondre

Es molt interessant senyor Solé i Vilanova i necessitavem que algu com vosté ho digues clar.

P

Pau

22 de febrer 2011.15:15h

Respondre

Si un ajuntament no paga als seus proveïdors i aquest fet genera que l’empresa/es afectada/es no pugui/n pagar les nòmines dels treballadors ...

A

Aniol Rocamora

Igualada

22 de febrer 2011.09:43h

Respondre

Sens dubte sàbies paraules del professor Solé. Trobo a faltar més valentia a l’hora de parlar dels serveis municipals inflats i clarament superflus. L’ajuntament realment té ara una despesa... Llegir més general molt forta en capítol 1, el de sous de treballadors. Em sembla que hem posat en marxa la ”menjadora” i se’ns ha anat la mà...Brigada, ràdio, televisió, institut de cultura, empreses municipals...Per on comencem la retallada ?

A

Antoni

Igualada

22 de febrer 2011.09:31h

Respondre

Bon dia Sr Solé i Vilanova
Jo no hi entenc massa de finances públiques. Jo només de tant en tant vaig a l’Ajuntament, i hi veig en alguns departaments una massificació de funcionaris que... Llegir més m’espanta. No dic que se’ls hagi de fer fora, però no hi ha manera de fer ERO’s temporals, recol.locar-los en altres activitats, etc. No pot ser que per exemple al departament d’Urbanisme, totes les taules estiguin ocupades, que no hi càpiguen més taules, i que per tant les taules siguin les mateixes que el 2006. No sé si m’explico.
Em sembla que ara que és un moment de crisi profunda, que veiem coses que no passaven des de feia molts anys o que no havien passat mai, ara és el moment d’endegar canvis profunds.

j

josep m. torras payerol

Igualada

22 de febrer 2011.08:18h

Respondre

Quim,
Es d’agrair que hagis fet aquest post, perquè el us que se’n ha fet de les teves paraules en el programa de TV3 no es precisament el més adequat.
També s’agraeix la teva cura,... Llegir més ponderació i equidistància amb el fet polític i el econòmic i també que respectis i intentis no entrar en llibres de cavalleria quan precisament es parla de la teva ciutat on se t’escolta, se’t mira i se’t llegeix amb el respecte que mereixes i que t’has guanyat en tants anys.
Només i trobo a faltar quelcom en les teves apreciacions, que són bastant esclaridores de la situació financera de l’Ajuntament, les Empreses Municipals.
Si ja se que es un tema delicat, però també es un tema que esta en una forta discussió, perquè es creen necessitats, en benefici de les empreses que abans no existien, es un cau de col·locacions polítiques per amics i parents del color que sigui en cada lloc, es transvasen fons del pressupost Municipal a les mateixes i es crea nou endeutament a través d’elles, que evidentment en el pressupost de l’Ajuntament no consten, a menys de que es fes un pressupost consolidat empreses i Ajuntament tot en un.
Agrairia molt si es que esta al teu abast i en ares de una imparcialitat i transparència, que també incloguessis aquestes, i fessis un anàlisi, tan imparcial i acurat de la situació com sols. Perquè parlar de la situació financera de l’Ajuntament i no incloure les empreses, es parlar parcialment, de moltes coses entre elles l’endeutament i tu com jo saps molt be que aquestes es fan servir, per dir-ho d’alguna manera “saltar-se” la llei de Regim local en aquest apartat, amb aquesta trampeta, que ja se que ho fan molts Ajuntaments, però no deixa de ser un recurs poc net. I l’Ajuntament d’Igualada està prou endeutat, com per jugar amb foc en aquest aspecte.
El refinançament a llarg termini que parles, si no recordo malament tot ha sigut fet amb un període de carència, que “casualment” arribava fins a les eleccions de Maig i això estaràs amb mi que no es una bona pràctica econòmica, sinó pura i simplement política i un dels refinançaments va ser prou important, quasi una tercera part del deute € 12.000.000.
En fi l’altre dia vaig publicar un post que adjunto, en el qual un amic meu també economista feia un anàlisi de les paraules d’en Aymami sobre les empreses Municipal, amb un glossari esclaridor de termes i conceptes que a vegades s’empren fen-ne un interpretació política, que no econòmica.
No m’estenc més per que el professor ací ets tu. Això si agrairia els teus comentaris u opinió sobre les Empreses Municipals, que compten i molt a l’hora de explicar la situació econòmica d’un Ajuntament.
Una Abraçada.
Josep M.
PD: El post referit aqualata.wordpress.com/2011/02/18/les-coses-clares-i-la-xocolata-espessa/

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.