//Plugins sense CDN ?>
No sé si la xifra d’aquesta primera estimació és exagerada o no, però és freqüent que amb terratrèmols importants com aquest, de 6,3 graus Richter o les rèpliques posteriors d’uns 5 graus de magnitud, es produeixin importants trencaments i despreniments a les glaceres, que en part no deixen de ser 'grans edificis de gel', que com les construccions humanes pateixen també els efectes dels moviments sísmics, amb l’afegit de que una part del gel, el que ocupa espais amb forts desnivells, es troba en una situació d’equilibri molt precari.
En les glaceres com la de Tasman, que tenen el seu límit final en una vall amb poc pendent i que segons sembla és on ha patit el trencament, les conseqüències no solen anar més enllà d’un 'tsunami' al llac terminal, on s’hi provoquen onades de major o menor dimensió i que poden causar danys i víctimes entre les persones que es trobin a la vora. Els efectes son importants quan el terratrèmol afecta a la paret de material morrènic (material d’erosió poc consistent) que fa de dic de contenció de l’aigua del llac, en ensorrar-se el 'dic de contenció' el llac es buida de manera sobtada i la riuada s’emporta tot el que troba al seu pas, especialment en valls amb fort pendent.
Un altre efecte a mig termini és que el moviment del glaç a causa del despreniment modifiqui la circulació dels torrents de desgel a l’interior de la glacera, amb la possibilitat que es formin grans bosses d’aigua a l’interior del gel, que si erupcionen tenen el mateix efecte de riuada. En podeu trobar una explicació a l’Anoiadiari.cat del passat 13 de setembre
Jordi Camins