Dimecres, 21/12/2016
689 lectures

Cornut i pagar el beure

Aquesta frase defineix molt clarament el que hom sent quan arriben les Festes i hem de comprar i comprar, sovint sense cap altre motiu que: "tothom ho fa".

Un amic meu treballava per a una gran marca de pneumàtics que li feia córrer cada dia centenars de quilòmetres per diferents carreteres, amb diferents models de vehicle, per provar la durada del pneumàtic. Els que duraven més de 30.000 quilòmetres els retiraven del mercat. Recordo encara els primers 2 CV que vaig conduir que duien pneumàtics amb 90.000 quilòmetres i encara arrapaven com un pop.

Quant ha de durar un cotxe? Una nevera? Una rentadora? Una impressora? 100000 quilòmetres? 4 o 5 anys?

Les grans marques calculen escrupolosament el que ha de durar el que venen i així s'asseguren el mercat.

Aquests dies he tingut ocasió de comprar tinta (o tòner) per dues impressores, una molt antiga i l'altra més moderna. En ambdós casos el recanvi era al mateix preu que una impressora nova, molt més moderna i amb la tinta inclosa. O sigui que comprar la tinta costa el mateix que comprar una impressora nova i moderna amb tinta inclosa. 49,50 € valia la tinta, 49,50 € tinta+impressora!

Ara tinc impressores noves, però, he fet un bon negoci? La impressora nova la venen amb els tinters mig buits? Ningú t'ho diu, ja t'ho trobaràs.

A Barcelona, els de pagès, aviat no hi podrem entrar amb els nostres cotxes. Haurem de pagar aparcaments caríssims (el darrer dia que hi vaig dinar em va costar més car el pàrquing que el menú). Mentrestant pagarem el transport públic durant tres anys als de la capital per vendre's el cotxe, i nosaltres haurem d'anar d'Igualada a Barcelona en trens de rodalies que poden tardar 1 hora? 1 ½ hores? Sabeu que el tren de Mataró a Barcelona ara tarda de 45 a 50 minuts i l'any 1848 quan es va inaugurar en tardava 35?

Tot plegat ho fem per poder respirar millor, per salvar el món? Heu pensat per què no s'ha començat a parlar de cotxes elèctrics fins ara? Per què encara són molt més cars que els de gasolina? Per què una bateria de telèfon s'ha de carregar cada dia quan podrien durar un mes, un any o 400 anys?

Comprem, comprem que tot és regalat. Ara, en una hora, pots tenir a casa a bon preu un tendre faisà de Bulgària que el carnisser de la cantonada no sap ni quin animal és. Vols sake japonès? O potser un piano de cua? Demana el que vulguis, el més difícil ho tindràs demà i gairebé tot en una o dues hores. Compra, compra sense moure't de la cadira, l'ordinador és la porta del cel.

Però, realment estem millor, fem un bon negoci?

Us recomano que busqueu al Facebook:" LIST of amazing". Us passaran de franc les millors pel·lícules del Charlot, cada dia molts retalls. Senzillesa, tendresa, amor a primera vista, solidaritat, amor als infants, als animals... I per uns minuts tindreu ganes de viure, córrer i saltar, i no entendreu per què la gent és corrupta, mata, viola, compra, compra i compra, mentre els nens d'Àfrica porten sacs de cacau 12 hores diàries o a la Xina i l'Índia les dones cusen i cusen aquests vestidets que l'Amancio et ven tan bé de preu. Una ganga!

Una ganga els milions d'impressores, cotxes, electrodomèstics que són més barats que la tinta, la gasolina, que l'electricitat i van cada dia a la deixalleria, malbaratant milions i milions de tones de matèries primeres que podrien servir per a un món on  cabéssim tots.


No recordo per què parlava dels cornuts...

Altres articles de Òscar Miró

2 Comentaris

j

joan

08700

25 de desembre 2016.00:39h

Respondre

Quanta rao, tens cornut!
Bon Nadal i barca nova!!!!

F

Francesc Ricart

Igualada

21 de desembre 2016.11:57h

Respondre

Molt bon article. Gràcies per la referència per a gaudir de les pel·lis de Chaplin.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.