Dijous, 6/7/2017
1328 lectures

Orgull LGTBI

Orgull es defineix com un sentiment legítim d'estima de si mateix, d'elació per quelcom que hom ha fet, ha aconseguit, etc.

Aquest cap de setmana, a Madrid, s'ha celebrat el dia mundial de l'"Orgull LGTBI". Us he de confessar que vaig haver de preguntar què volia dir aquesta composició de lletres. A continuació em vaig preguntar per què les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals se sentien especialment orgullosos de la seva identitat sexual i no incloïen els heterosexuals, zoofilosexualspornosexualsantrosexualsautosexualspolisexualsskoliosexualspansexualslithsexualssapiosexualsdemisexualsgraysexualstransgeneresarromànticsagenèrics, asexuals... I perdoneu-me si me'n falta alguna espècie o identitat.

He d'entendre que hi ha identitats sexuals superiors a altres identitats? Abans lluitàvem per la igualtat de drets de tots els humans i ens revelàvem, legalment o il·legalment, contra la marginació, segregació, opressió, abús, tracte discriminatori, contra qualsevol poble, identitat, sexe, religió, malaltia, disfunció psíquica o física, manera de ser, pensament polític, alternativa social... Teníem clar el dret a la diversitat i el dret a la total llibertat de vida de les persones, sempre que no traspassés el límit del respecte als seus semblants i la naturalesa que ens envolta i alimenta. Plegats ens sentíem orgullosos de lluitar per la humanitat, però no especialment de tenir el nas llarg, o ser catòlics, o d'esquerres o què  jo! No pensàvem que fos motiu d'orgull re personal que no resultés fruit d'un esforç molt especial i meritori. Ser com sóc em fa sentir jo i prou, ni més ni menys que tots els humans que poblen aquest món.

Estimats lectors, ja em perdonareu que sigui una mica tronat. Però hi ha coses que em sembla que no és dolent recordar-les encara que siguin passades de moda. Per exemple, jo de xic, vaig entendre que la intimitat és cosa bona per escriure poesia i quan es tracta d'intimitat física és cosa de viure-la amb els implicats i no fer-la publica. No tenia per bona educació les demostracions de sexualitat o afecte íntim en públic encara que cregui que en privat són imprescindibles en una vida sana i feliç. Ara hi ha qui no pensa així.

Tanmateix tampoc vaig entendre per què s'han legalitzat els matrimonis entre parelles del mateix sexe i no entre trios o grups de quatre o cinc. Si de la vida en tribu, en parella, en grup, se'n vol dir matrimoni per acord de la majoria, ho trobo perfecte. Jo era partidari d'anul.lar el matrimoni legal regulant molt rigorosament la paternitat. Més valdria controlar l'ADN de l' infant, i del pare i de la mare en el registre de natalitat i exigir una responsabilitat total i penal fins a la majoria d'edat als progenitors, que no pas intervenir en l'activitat sexual o econòmica d'aquests. Per qüestions d'herències, drets de pensions, negocis i altres temes d'aquest estil seria més clar anar al notari que al registre civil. I amb el seu sexe, que cadascú en faci lliurement el que vulgui amb el degut respecte als altres.

Voldria que us prenguéssiu aquest escrit com una humil descàrrega de dubtes personals i no pas com les paraules d'un superb que es pensa que té raó. Hi ha coses que no entenc, estic segur que molts lectors també us les pregunteu i tanmateix espero que algun lector savi ens ho respondrà com acostuma a passar.

Altres articles de Òscar Miró

7 Comentaris

B

Bernat

Igualada

11 de juliol 2017.10:36h

Respondre

Molt bon article. Jo també penso com l’Òscar.

Pels comentaris i pel que es pot sentir des de moviment d’orgullosos LGTBI sembla que si ets home i heterosexual no puguis opinar res ni fer... Llegir més públic els teus dubtes. Tinc la sensació que qualsevol pensament respecte el món LGTBI que un home heterosexual faci públic, la gent se’t tira a sobre encara que tinguis una opinió totalment respectuosa.

La llibertat de pensament ha de ser per tothom! I més encara si és respectuosa.

N

Núria

Igualada

7 de juliol 2017.00:02h

Respondre

Òscar, em sorprèn que algú que diu que en algun moment va lluitar per la ”igualtat”, pugui considerar que el dia de l’orgull LGTBI es fa des d’una ambició de ”superioritat”. D’altra... Llegir més banda, si tenim tan clar que totes les persones són iguals, perquè en posem algunes al nivell dels animals? Que jo la majoria d’animals els trobo molt entranyables, eh, però em sembla que estableixes ha comparacions veritablement poc afortunades. No et qüestiones el matrimoni entre un home i una dona, però et preguntes per què els homosexuals no es manifesten també pels drets dels ”zoofilosexuals”. De debò que aquest és el nivell?

Llegint el teu text, a mi també em sorgeixen algunes preguntes: quin problema hi ha a expressar l’orgull per haver aconseguit unes determinades fites? Oi que quan el Barça guanya un partit surten milers de seguidors a expressar la seva felicitat? Oi que constantment trobem mostres d’orgull per part de diferents sectors de la societat? Per què els gais, les lesbianes, els transexuals i qui sigui no pot manifestar-se de la manera que cregui més oportuna si, com dius tu, no fan mal a ningú?

Això sí, estic totalment d’acord amb una idea que expresses: ”I amb el seu sexe, que cadascú en faci lliurement el que vulgui amb el degut respecte als altres”. Perfecte! I no tenen, el col·lectiu d’homosexuals, respecte pels altres? De quina manera són irrespectuosos?

Malauradament, encara hi ha MOLTS països al món, massa, que penalitzen l’homosexualitat. Hi ha un grapat d’estats al planeta on els gais i les lesbianes són vistos com éssers fastigosos, on se’ls tanca o on directament se’ls castiga amb pena de mort. Sense anar més lluny, segurament si fos pel partit que governa el nostre país, ni els gais ni les lesbianes no es podrien casar ni podrien tenir fills. Així doncs, per intentar resoldre una mica els teus dubtes... Només per això ja crec que hi ha una pila de motius per estar orgullós del que s’ha aconseguit en una sèrie de països: poder viure més o menys en pau independentment de l’orientació sexual, sense haver de fer cas de massa qüestionaments.

PD: personalment no sóc gens ”fan” de l’orgull ni de la parafernàlia que se’n fa en molts casos.

L

Laia Rovira

6 de juliol 2017.23:31h

Respondre

Si existeixen manifestacions d’aquest tipus és perquè existeix desigualtat. No sé si tu Òscar (des de la teva posició de privilegiat -suposu- pel fet de ser home, blanc, heterosexual...)... Llegir més t’has hagut de reprimir mai un ”t’estimo”, has tingut mai por em certs espais o al tornar a casa de nit, has hagut d’amagar una part de tu per por a ser rebutjat...
Perquè parlar des de les posicions de privilegi de col.lectius minoritzats (per no dir oprimits) només fa que reforçar l’estructura social que reforça uns privilegis (l’home blanc heterosexual fort productiu...) per dels i les que no estan en aquesta posició.
Potser seria interessant aprofundir en els dubtes i qüestionar-se els privilegis (aquests i molts altres) abans que publicar-los a la babalà. Perquè, potser sense voler, acabes reforçant els discursos dels opressors enlloc dels oprimits.

C

Cl

Ig

6 de juliol 2017.21:59h

Respondre

”Voldria que us prenguéssiu aquest escrit com una humil descàrrega de dubtes personals i no pas com les paraules d’un superb que es pensa que té raó.” Doncs si tens dubtes i no entens,... Llegir més llegeix i format, que és el que fa la gent quan li manca coneixement, abans de publicar aquest missatge ple d’ignorància.
És extremadament ofensiu per tota la comunitat LGTBI que ha patit tanta i tanta opressió en la seva quotidianitat.

T

TC

Igualada

6 de juliol 2017.19:06h

Respondre

Un parell d’observacions. No és una mica tronat, ho és molt. I pel que fa a la supèrbia, doncs sí, francament, també sembla que hi caigui de quatre potes. No farà falta cap lector savi que... Llegir més intenti explicar el que no es vol entendre des de tan alta talaia.

E

El Marcus

Igualada

6 de juliol 2017.17:38h

Respondre

Doncs potser si que cal Orgull, tenint en compte que encara hi ha represió cap a aquest col•lectiu, encara que alguns penseu que ja esta superat. El contrari d’orgull és vergonya, penediment i... Llegir més negació de la teva identitat, que és el que molts sectors autoritaris han volgut imposar-nos. Així que sí, cal Orgull!

A

A.V.

Igualada

6 de juliol 2017.15:52h

Respondre

Sí senyor! Quin pamflet!

Comença per qüestionar-te els teus privilegis, si us plau.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.