Dissabte, 22/11/2014
781 lectures

Una tarda d’estiu

Jean Echenoz, 14

Mentre Europa s’aboca al patiment la tarda del primer d’agost de fa cent anys, Kafka escriu una seca entrada al seu dietari: “Alemanya ha declarat la guerra a Rússia. A la tarda, sessió de piscina.” A milers de quilòmetres d’aquella piscina, un jove francès surt de casa amb bicicleta per anar a llegir dalt d’un turó. De lluny sent el repic de les campanes del poble que anuncien la guerra i gira cua tan de pressa que perd el llibre pel camí. Aquesta poderosa imatge mostra el tomb a què el sotmetrà el reclutament forçós. “Cinc homes han partit a la guerra, una dona n’espera la tornada de dos. Falta saber si tornaran. Quan. I en quin estat.”

Jean Echenoz construeix l’argument de 14 a partir d’uns papers trobats a casa de la seva família. Narra l’experiència de la guerra en una microhistòria d’homes i dones, normals i corrents, atrapats per l’horror i la desolació. L’abast de la guerra no pot ser mai comprès amb el recompte de morts. L’escriptor no volia fer un volum proporcional a les dimensions d’aquest “suïcidi europeu”, només volia al·ludir a la magnitud del fenomen, i aconsegueix la intensitat amb màxima economia: 128 pàgines que no estalvien ni el dolor ni la mort però, en canvi, contenen un tractament irònic i cert sentit de l’humor. Escriu amb un estil concís, de frase tallada i sòbria, i té una traça especial a trobar l’adjectiu adequat o la imatge poderosa. M’encanta el seu sentit ritme, endimoniadament trepidant.

14 és un relat fascinant, molt original i insòlit en el seu humil plantejament. Els seus personatges se us quedaran molts dies en la memòria. La novel·la, escrita el 2012, la publica Raig Verd en la traducció extraordinària d’Anna Casassas. Un tast aquí.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.