Ramon Cuadras és llicenciat en geografia i història, especialitzat en prehistòria i història antiga. Actualment és professor de l’Institut Joan Mercader del qual en va ser director durant sis anys. Col·labora a Òmnium Cultural realitzant cursos d’Història de Catalunya. A més a més col·labora en entitats sense ànim de lucre del seu poble i comarca.

‘Si el hombre es el único ser que posee una mente geométrica y racional,

¿por qué los indefensos combaten al poderoso y bien armado? ¿Por qué los

pocos se oponen a los muchos y los pequeños resisten a los grandes? Yo lo sé.

Por una palabra.’

‘Victus’ d’Albert Sànchez Piñol (2012)

‘Victus’ és una novel·la històrica, situada en els inicis del segle XVIII. Narra la Guerra de Sucessió a través d’un jove barceloní, Martí Zuviría. És una tragèdia que ens mostra el recorregut d’un noi que amb el pas del temps es converteix en un geni de les arts de fortificació i de l’expugnació pròpies del segle XVIII. La novel·la acaba l’11 de setembre de 1714 amb l’assalt a Barcelona.

Tenia la intenció de no llegir ‘Victus’. Suposo que la meva formació acadèmica i el haver llegit moltes versions de la guerra de successió hem feien tenir una certa cautela vers la novel·la d'Albert Sánchez Piñol. De fet l'últim llibre que havia llegit sobre el tema és ‘La guerra de Sucesión de España’ (1700-1714) de Joaquim Albareda (un gran llibre). Però finalment m'hi vaig llençar, i l'experiència ha estat molt bona.

Jo en distingiria dos àmbits, un sobre els fets històrics i el seu possible desenvolupament i un altre més transversal que és sobre l'experiència de la vida.

En el primer, la novel·la té dues parts diferents, la primera ens presenta el personatge (Martí Zuviria) i com va discorrent la seva vida i formació que justificarà que es trobi en els llocs que finalment es troba. La segona part és sobre el setge de Barcelona i les actituds dels que s'hi troben, tant les elits polítiques com la menestralia i el poble pla. És molt aclaridor.

En el segon àmbit, el personal, a través del personatge, un veu discórrer una part del que és la nostra pròpia vida. La discussió eterna de si hem de passar per la vida com a espectadors o ens hi hem d'implicar. I quan ens impliquem, perquè ho fem?

La resposta al llibre.