Dijous, 13/9/2012
1281 lectures

Incerta glòria

Escric aquestes ratlles l’endemà de l’emocionant i històrica manifestació independentista (sí, independentista) de la Diada celebrada a Barcelona, amb ressaca d’emocions, amb la pell de gallina i els sentits commoguts pels records, els crits i cants i les imatges que retornen.

Escric aquestes paraules després de llevar-me d’hora, ben d’hora (sí, ben d’hora, Pep) per anar a treballar, amb il·lusió (sí, amb il·lusió, President), il·lusionat perquè avui, poder anar a treballar, és gairebé un privilegi.

I he sortit de casa content, feliç, xiulant, amb un somriure als llavis, orgullós del meu poble, que ahir va sortir al carrer per manifestar-se festivament, cívica i educada i que avui s’ha aixecat per anar a treballar i per portar els seus fills a l’escola. Fills que, un dia, aviat, viuran en una Catalunya lliure.

Pel carrer, cap a la feina, tot i pensar que l’endemà de la Diada encara som –oficialment- espanyols i que, com a treballador autònom, anava a dedicar una part molt important de la meva jornada laboral a produir uns impostos que aniran cap a Espanya (amb territoris com Extremadura, la regió més subvencionada i amb més d’una tercera part de la població activa formada per funcionaris), malgrat tot, tenia una sensació de victòria, de glòria. Però la glòria, com molts d’altres conceptes, pot ser tan desitjada com efímera, pot ser somiada i perduda, pot ser anhelada i robada. I la glòria, també pot ser incerta...

Avui Catalunya, malgrat la crisi socioeconòmica, toca la glòria amb els dits. Els anhels i les aspiracions sobiranistes no són tan utòpiques com anys enrere. Tanmateix, la incertesa ens pica als dits. La incertesa motivada per l’ambigüitat d’alguns dels nostres representants polítics. La incertesa provocada pels polítics que no van de bracet amb nosaltres. Pels polítics que juguen a fer la puta i la ramoneta...

A la manifestació independentista vaig viure moltes sensacions que em van provocar aquesta sensació de glòria incerta. Més enllà de la quantitat, la qualitat de la marxa, educada, cívica i, sobretot, transversal: gent gran que vol veure el seu país lliure abans de deixar-nos, infants que vivien la seva primera –i tan de bo darrera- manifestació independentista, colls de grallers, geganters, castellers, parelles d’enamorats, adolescents excitats, grups arribats de pobles d’arreu, pells de diferents colors... i llengües. (Fins fa poc, anava a la manifestació de la Diada, a part dels motius evidents i obvis, perquè era l’únic dia que podies escoltar tota l’estona la llengua catalana a Barcelona. Tot un regal –enverinat- per a les orelles i per al cor. I enguany, tot i que podria semblar una paradoxa, em va agradar sentir, i molt, la llengua castellana entre els manifestants. Glòria.)

I la incertesa de tornar a casa tot esperant, de moment, els moviments dels nostres polítics al tauler en l’avui apassionant partida d’escacs, fins el dia que podem fer la jugada final. L’escac i mat al rei. La glòria certa.

Joan Sales, de qui enguany commemorem el centenari del seu naixement, autor de la gran novel·la sobre la guerra civil i de la qual he manllevat el títol per a aquest article, va escriure en una carta a Mercè Rodoreda: “Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils.

Quan tots plegats –polítics inclosos- deixem de ser “imbècils”, llavors assolirem la glòria. La nostra plena i certa glòria.

6 Comentaris

I

IVAN-LONDON

london

10 d'octubre 2012.03:40h

Respondre

una altra opció, encara més viable, que ja es rumoreja, i que estic segur que se la planteja molt seriosament CIU, és proposar als Estats Units la instal.lació d’una base a Catalunya, lo qual... Llegir més donaria via verda a la independència sense cap possible oposició militar ni de cap tipus per part d’Espanya.
Molt significatives i sorprenents les paraules del cònsul del Estats Units a Barcelona després de la manifestació de l’11-S, dient que ”em sembla molt interessant el que està passant a Catalunya”...
Se suposa que l’ambaixador americà hauria d’oferir suport a Espanya, el seu aliat i membre de l’OTAN, i en canvi va parlar amb paraules de suport a la independència de Catalunya....

I

Iva London

24 de setembre 2012.01:43h

Respondre

conclusió: Catalunya pot ser independent, fins i tot abans de 5 anys, però només hi ha una forma de que això passi: canviar moros i negres per tancs i avions.
Amb 100.000 milions d’euros es pot... Llegir més aconseguir un petit exèrcit de 10.000 soldats, 1.000 tancs i 100 avions, i amb això pots estar segur que Espanya no iniciaria una guerra contra Catalunya, entre altres coses perquè a Catalunya hi ha una 40% d’espanyols no catalans.
En canvi, si Catalunya declara la independència sense exèrcit, Espanya té l’excusa per enviar 4 tancs a la Generalitat, arrestar el govern català, suprimir la generalitat i les institucions catalanes com van fer el 1714, i llavors en comptes d’independència tornaríem a ser una regió sense cap autonomia ni res.

I

Iva London

24 de setembre 2012.01:16h

Respondre

Em congratulo tant com tu d’aquesta manifestació, ni que lamentablement segueix essent una quimera la indèpendència de Catalunya, no perquè no es pugui guanyar un referèndum, que jo crec que... Llegir més sí que es guanyaria actualment, sinó perquè Catalunya no té un exèrcit.
Ara bé, això es podria arreglar. Tampoc tenia un exèrcit Hitler quan aspirava a governar alemanya... de fet Alemanya no tenia exèrcit perquè ho tenia prohibit despres de la derrota a la primera guerra mundial, com tu saps perfectament.
Hitler, que era més intel.ligent que tots els polítics catalans i espanyols actuals junts, es va adonar des del primer moment que la clau per a qualsevol victòria és un exèrcit, i molt astutament va crear les SA, és a dir, una policia militar, ben pagada, formada per membres afins ideológicament, a la que progressivament va anar dotant de formació i mitjans militars. Posteriorment les SA es van convertir en les SS i la resta ja és història.
Per tant Toni, la independència de Catlaunya és possible, i de fet podria produir-se abans de 5 anys, però per aixó, Catalunya s’hauria de dotar d’un exèrcit, començant per una policia militaritzada, ben pagada, formada per aturats independentistes.
No cal que sigui un exèrcit gran com l’espanyol, això evidentment és econòmicament impossible, però sí un petit exèrcit, suficient per plantar cara el dia següent a la declaració d’independència.
Perquè si Catalunya declarés la independència, fins i tot havent guanyat un referèndum, jo estic segur que Espanya enviarà els tancs a Catalunya. Això Espanya ho pot fer sabent que no tindrà cap oposició.
Però si Espanya sap que es trobarà davant un petit exèrcit, s’ho pensarà i molt abans d’iniciar el que seria una guerra.
I d’on pot treure Catalunya els recursos per crear les nostes SA catalanes... òbviament només es pot retallar i treure molts milers de milions d’un lloc... i tu saps tant bé com jo quin és aquest lloc....
Aquí sobra benbé 1 milió de persones, que no són catalans, ni europeus, ni res. Retornat aquests que sobren als seus països d’origen, cosa que també pot fer Catalunya per sí sola, s’obtendrien uns enormesrecursos en forma de propietats i perstacions que deixarien de donar-se.
Sense un exèrcit, em temo que la independència de Catalunya, tal com va dir el gran i savi president Pujol fa uns dies, és una quimera pràcticament impossible.

M

Marisol

Igualada

13 de setembre 2012.23:16h

Respondre

Efímera de veritat... però molt gratificant! I què no hi ha d’incert en aquesta vida? Sempre endavant!

M

Maria

Igualada

13 de setembre 2012.22:12h

Respondre

Jo crec que si ara alentim el procés perquè a Madrid ens prometen fum serem imbècils. L’única manera és que CIU vegi perillar els seus vots si no fa passos clars, votants de CIU és a les... Llegir més vostres mans.

J

Josep Burgès Tudo "Gès"

Igualada

13 de setembre 2012.19:27h

Respondre

Toni ara no som imbècils, ara som lents !!!
Peró no hi ha marxa enrere i aixo ja es molt !!!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.