Vaig tenir la sort de conèixer un d’aquells professors que et marquen en positiu, i que no saps com, però et transformen en una persona millor. Es deia Pere Led. Li agradava i feia agradar la filosofia. Potser alguns de vosaltres també vau tenir la sort de tenir-lo un temps. De la seva mà, vaig endinsar-me i emocionar-me en els diferents pensadors, des dels més antics als més contemporanis.

Un dels pensadors que més em va impactar va ser HeràclitEll deia, ja fa més de 2.500 anys, que l’únic constant a la vida és el canvi, que mai et pots banyar dins del mateix riu, perquè tot flueix.

Sí, el canvi és inherent a la vida, al món i en l’ésser humà. I en canvi, ens hi resistim tant com podem. 

Diuen els experts i estudiosos de la societat que estem construint, que la capacitat d’adaptació al canvi serà una de les competències més preuades. De fet, els departaments de RRHH ja l’estan demanant actualment a les noves incorporacions.

Els canvis són constants, en tots els àmbits, i, actualment, molt més ràpids que fa uns anys. Tenim menys temps per poder-nos-hi avesar.

Hi ha persones més atrevides i amb menys resistència al canvi. D’altres, tenen una resistència que sovint els perjudica. La saviesa popular no hi ajuda, quan una veu interior sense que ho vulguis, et diu “que val més un boig conegut que un savi per conèixer”.

Sortosament, hi ha algunes coses que ens poden ajudar en aquesta transició cap a una nova situació, un nou entorn, uns nous hàbits.

  1. Acceptar el canvi

Quan ens passa alguna cosa de sobte, inesperada (perdre la feina, perdre un familiar, un engany amorós, etc.) és fàcil que ens preguntem “Per què m’ha passat a mi?, Per què?, per què?”

És normal i és necessari que es dediqui un temps a exterioritzar les emocions, la ràbia, la tristesa, etc. El que no ajudarà a adaptar-se a la nova situació, és quedar-se només en la queixa, i en el que “hauria de ser” en lloc del que “és realment”. Acceptar el que ha passat encara que no ens agradi, és el primer pas per avançar i superar-ho. És una forma de resituar-nos en el moment present. El passat no es pot canviar. I en aquestes situacions sobtades, encara és més evident. Prendre consciència de què ha passat, què podríem haver fet per evitar-ho, etc. d’una manera constructiva, no des del remordiment, sinó enfocant a què faríem davant noves situacions similars.

  1. Intenció, voluntat

Per canviar o adaptar-se a una nova situació i que sigui perdurable en el temps, és necessari voler-ho i comprometre’s amb un mateix.

       3. Confiança

En els processos d’acompanyament de coaching, un dels aspectes claus en els resultats és quin nivell de confiança té la persona en el fet que aconseguirà el canvi que vol. Com més alt és el nivel de confiança, més garantia de satisfacció amb els resultats. En molts casos, es té por al fracàs, por a no aconseguir-ho. Però, i si ho aconsegueixes? Què hi perds en intentar-ho?.

La por ha permès que l’espècie humana hagi pogut sobreviure. Ara bé, quan la por ens paralitza o quan només està en el pensament, és quan és més important, seguir avançant encara que tinguem por. Si altres persones ho han aconseguit, per què tu no?

  1. Definir una estratègia

Cal preveure opcions, conseqüències, definir com volem fer-ho. Valorar quina estratègia ens convé més, en base als criteris que hàgim decidit, per assolir el canvi que volem o necessitem fer.

  1. Passar a l’acció.

Aquest és el pas més important. Sense acció, no hi ha canvi. El fet d’actuar, fa que els canvis es produeixin. És on està la diferència. Són els fets i no només les intencions o les paraules. I aquí és clau, posar dates. Sortir de la nostra zona de confort. I avançar pas a pas,

Encara que ens costi, potser sí que és bona idea, intentar fluir pels canvis que arriben inesperats, i caminar actuant cap als canvis que volem provocar.

 

 

 

 

 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.