El passat cap de setmana vaig rellegir cartes escrites a mà, rebudes d'amics i amigues que vivien o estaven temporalment lluny d’on jo vivia.

Ha estat molt especial, no només per recordar quines inquietuds compartíem, quines esperances, quins somnis, quines coses omplien les nostres vides a l’etapa adolescent sinó pel fet de prendre consciència del fet de saber esperar, de cultivar la paciència. Aquest hàbit o capacitat que ara sembla un tresor o un luxe poder practicar.

Escrivies una carta desitjant que li arribés l’abans possible a la persona. Imaginant què estaria fent mentre tu escrivies o si quan rebés la carta, les coses que li explicaves encara tindrien sentit. Quan la tiraves a la bústia era com posar una mica de tu, de la teva vida, del teu tarannà dins la ranura per on lliscava el sobre…

I esperaves la resposta amb il·lusió. I quan obries el sobre et posaves a un espai tranquil on ningú et pogués interrompre ni de casualitat. Senzillament a llegir amb presència, amb atenció plena, buscant endevinar com se sentia la persona en el moment d’escriure la carta, en com l’havia escrit amb dedicació i paciència mentre pensava en tu. Era un moment de plena intimitat en la distància, d’atenció plena en les paraules escrites i el seu sentit.

Actualment vivim en el món del “ja”, tot és per “ja”, i moltes coses les podem tenir amb un sol clic.

L’entorn que tenim no ajuda gens a practicar això de saber esperar, però tots sabem que la impaciència és una font d’insatisfacció i de malestar, fins i tot de presa de decisions que posteriorment ens en podem penedir.

A la natura, tot té un procés. El seu secret és la paciència. I si has plantat llavors, del que sigui, saps que fins que tinguin la flor, o el fruit, cal regar, cal cuidar-les, entremig. 

Cultivar la paciència és respectar i acceptar que les coses poden passar a un ritme diferent del que s’espera o desitja. L’harmonia i benestar sovint demana viure al ritme de la natura, la mestra de la paciència, acceptant que totes les coses tenen un procés.

La paciència és clau per aconseguir els nostres objectius, per gestionar millor l’estrès, i per millorar les relacions personals.  

I tu, et consideres una persona pacient i perseverant?   Encara escrius cartes a mà?

 

Article escrit per Roser Claramunt, psicòloga coach especialitzada en gestió de l’estrès  (www.roserclaramunt.com)

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.