Un món de globus

El viatge és inherent al giny que van parir els germans Montgolfier el 1783, i actualment els pilots tenen l’oportunitat de fer milers de quilòmetres arreu dels continents per participar en els esdeveniments més espectaculars, amb tot tipus d’aeròstats de protagonistes. En la majoria de casos els festivals tenen vocació d’oci, de promoció de l’entorn i de divulgació aeronàutica, i s’acaba convertint en esdeveniments multitudinaris, amb centenars de globus i concerts, piromusicals i altres activitats paral·leles.

Tot i l’origen francès dels creadors dels globus, els Estats Units són el país amb un focus més potent de certàmens i, com marca el tòpic, van a l’engròs. El més característic, la meca per a tot pilot, és a Albuquerque (Nou Mèxic), on cada octubre es concentren centenars de globus de mides, models, formats i orígens molt diferents. El “The Albuquerque International Balloon Fiesta” arribarà aquest 2016 als 45 anys d’història; va començar amb 13 modestos globus a principis dels setanta i ara n’hi participen entre 500 i 600. Una empresa de més de 15 professionals treballa permanentment per aquest esdeveniment anual i, durant la setmana del festival una trentena llarga de treballadors i prop de 2.000 voluntaris formen part de l’organització. Quan el 1992 la firma Kodak es va incorporar a la “fiesta”, el d’Albuquerque es va convertir en l’esdeveniment anual més fotografiat del món. La passió pels aeròstats és gran, i la ciutat acull també el museu dels globus aerostàtics.

A uns 2.000 quilòmetres d’Albuquerque hi ha la mexicana ciutat de León, a l’estat de Guanajuato. Una localitat amb un cert vincle amb Igualada, per la seva tradició adobera, que ha donat fruit a alguns intercanvis. L’any 1842 Benito León Acosta, de León, es va convertir en un heroi nacional després d’aconseguir enlairar un globus aerostàtic que ell mateix va fabricar, i d’aquí la tradició aerostàtica de la zona. Tot i tenir només 14 anys de trajectòria, ha tingut un creixement exponencial i cada any s’’hi apleguen prop de 200 globus al novembre. L’any passat el globus del festival de Leon va sobrevolar el cel de l’Anoia durant l’EBF.

El Japó és també un altre dels territoris amb tradició aerostàtica, tant de fabricació com d’ús. Només aquest any hi ha previstos una quinzena de festivals diferents al país, alguns amb més de quaranta anys de trajectòria, com el de Hokkaido. Però sens dubte el més espectacular és el que se celebra a Saga, al sud de l’illa. La gran afluència de públic a aquest certamen va acabar fent necessària la construcció d’una parada de tren a l’indret on s’apleguen els globus.

A Europa la singularitat es pot trobar el mes de gener als Alps, on els colors de les veles guanyen plasticitat amb el contrast de les muntanyes nevades. El festival internacional Château d’Oex, a Suïssa, combina competició i espectacles aerostàtics des de fa 38 anys, i hi participen uns 400 globus. Una altra important cita alpina és la competició que se celebra anualment a Toblach, a Itàlia.

La fàbrica de globus aerostàtics de referència és, lògicament Ultramagic. Però a Bristol, a Anglaterra, hi ha també una factoria, Cameron, al voltant de la qual ha crescut un altre important festival. El Bristol Balloon Fiesta se celebra cada mes d’agost.

Alemanya acull també una desena de certàmens. Un dels més importants és a Warstein, una de les localitats cerveseres per antonomàsia, amb elaboració des de mitjan segle XVIII. El patrocini de la “Warsteiner” a l’equip alemany de competició esportiva de globus va donar lloc al festival, que va ajudar a popularitzar. Se celebra cada mes de setembre i s’hi apleguen una setantena de globus.

Una altra cita ineludible del món dels globus és el campionat bianual que se celebra a Chambley, a França, al juliol. Chambley és una localitat propera a Metz, on va néixer el primer home que va pilotar un vol lliure en globus, JeanFrançois Pilâtre de Rozier. Va morir en un accident prop del pas de Calais, quan intentava creuar el Canal de la Mànega. L’any passat el festival va homenatjar el 230 aniversari de la seva mort. El Lorraine Mondial Air Balloons pot reunir un miler de pilots, va començar l’any 1989.

La llista de certàmens és llarga i extensa. S’amplia per tot Europa, altres punts de la península com Granada o Valladolid, a banda dels catalans Mallorca i Vic, i creix per les Açores, Brasil, Canadà, Índia, Filipines, Austràlia o Malàisia. I aquest ampli calendari es combina amb les proves esportives, importants per a molts pilots. A banda dels tornejos que s’organitzen coincidint amb els festivals, i de les copes per països, bianualment se celebren un campionat europeu i un de mundial, que s’alternen i varien d’escenari; els millors pilots de cada país opten a representar-lo, a tall de selecció. 

Però parlant de competició, la prova que mereix un capítol a part és la més antiga, amb més prestigi i trajectòria, en què es competeix amb globus de gas. Es tracta de la Gordon Benett. La va començar l’any 1906 James Gordon Bennett i premia els equips capaços de fer distàncies més llargues amb els seus globus de gas.  Les successives guerres mundials van aturar la competició, que va acabar desapareixent amb l’inici de la Segona Guerra Mundial. El 1982, però, es va recuperar i ha pogut mantenir l’interès de tots els pilots del món. L’any passat, l’equip de l’igualadí Àngel Aguirre va acabar en quarta posició.