Les realitats de la marihuana a l'Anoia

El cànnabis, cànem o marihuana té la capacitat de deixar múltiples realitats. Realitats en la salut en forma d'addiccions; en l'economia, amb un volum de negoci submergit de proporcions gegants; en els controls policials; en la societat, amb una acceptació social cada cop més gran; el ja recurrent debat sobre la seva legalització; i també realitats de delinqüència, en especial quan la seva quantitat es desborda intencionadament per tal de vendre'l. A l'Anoia, la realitat clandestina del cànnabis es tradueix, aquest 2018, en 9.500 plantes comissades, 20 plantacions desmantellades, 64 quilos de cabdells confiscats, 31 persones detingudes, 8 investigades i fins i tot la intercepció d'una pistola de 9 mil·límetres.

Aquesta realitat ha aparegut amb força en diferents urbanitzacions de municipis del Sud de la comarca, i representa un augment preocupant dels cultius il·legals que els Mossos d'Esquadra s'han marcat com a prioritat desmantellar. El perquè d'aquesta situació té l'origen, segons l'Inspector en Cap dels Mossos a la comarca, Ramon Roig, en "la transformació de la península ibèrica en una zona de producció i exportació de marihuana a d'altres països europeus".

Aquest fet ha generat un canvi de perfil en el tipus de persones que participen en tot el procés de producció i exportació de la droga. És en aquest punt on apareix un rastre preocupant per a la policia. Els grups mafiosos estan començant a adquirir protagonisme en aquest negoci a causa de la reorientació de la producció cap a Europa, i la nostra comarca no n'és aliena, tenint en compte les dades dels cossos de seguretat. Roig apunta que "la situació està canviant, ja no parlem de particulars que es dediquen a petits cultius per vendre a nivell local, sinó de grups mafiosos amb la voluntat d'establir-se aquí per fer negoci exportant cànnabis a l'estranger".

Tot i que es tracta d'una planta originària de l'Himàlaia, la marihuana s'ha cultivat des de fa molts anys arreu del món, i sembla que a l'Anoia ha arrelat fort en un hàbitat molt concret: les urbanitzacions. "La crisi ha deixat molts habitatges abandonats i això afavoreix l'ocupació per part de grups organitzats, que han adquirit un nivell de sofisticació elevat", apunta Roig. La policia catalana a la nostra comarca s'ha marcat el repte d'erradicar aquests cultius, i és per això que s'ha creat una unitat d'investigació específica per detectar tots els casos que sorgeixin. El cap dels Mossos a l'Anoia alerta que "l'establiment d'aquests grups ja ha generat problemes de convivència en alguns municipis".

Roig considera que "cal actuar abans que aquests grups es facin forts i aconsegueixin imposar el silenci i la por entre els veïns". Tot i que, segons la policia, estem en una fase inicial del problema, els Mossos posen èmfasi en la necessitat d'actuar amb la mateixa contundència que fins ara. En aquest sentit, Ramon Roig destaca que "hem de traslladar a les màfies la sensació que estarem a sobre d'elles si decideixen instal·lar-se aquí i evitar que el monstre creixi".

Les associacions cannàbiques, una realitat poc coneguda que lluita per la seva regulació

En quina situació legal es troba el cultiu i el consum de cànnabis a l'Estat Espanyol? Si preguntem a la gent del nostre voltant, escoltarem multitud de teories diferents. Segons la legalitat espanyola, el consum i el cultiu de cànnabis és il·legal sempre, tot i que el cultiu destinat a l'autoconsum està despenalitzat. Ara bé, quin és el límit entre la producció per a l'autoconsum i el tràfic de drogues? No existeix cap limitació sobre quina quantitat de  plantes és considerada autoconsum i quina no, i això ha produït sentències judicials absolutòries i condemnatòries per quantitats similars. I si la situació no era prou confusa, la coneguda com a Llei Mordassa castiga la tinença de plantes de cànnabis quan siguin visibles des de la via pública amb multes de fins a 10.400 euros. Al bell mig d'aquesta situació legal es troben les associacions cannàbiques.

Es tracta d'entitats sense ànim de lucre on es cultiva la marihuana necessària, en un cercle tancat, per a l'autoconsum de cadascun dels seus socis, els quals paguen una quota per pertànyer-hi. Cap persona aliena pot participar en el procés, ja que implicaria un delicte de tràfic d'estupefaents. A la nostra comarca, aquesta particular realitat del cànnabis té presència a Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Piera, Masquefa i Cabrera d'Anoia, segons les dades del Departament de Justícia. "Nosaltres som majors d'edat, fem un autoconsum estricte en un circuit tancat de socis i els oferim informació sobre el cànnabis i els seus riscos", apunta el responsable d'una associació cannàbica de la comarca. També destaca "la necessitat de regular el sector de les associacions cannàbiques per poder fer una tasca efectiva de conscienciació entre la societat". Des d'aquesta entitat expliquen que "som molt curosos amb el procés de circuit tancat, ho tenim tot estipulat i documentat, tenim registres de quines quantitats retira cada persona per al seu consum i les limitem perquè s'ajustin a un ús estrictament privat".

A nivell normatiu, els intents polítics per regularitzar aquest fenomen a Catalunya, Navarra i País Basc, han estat tombats pel Tribunal Constitucional. De moment només existeix un codi de bones pràctiques que estableix, entre d'altres, els límits del consum. La droga il·legal més tolerada per la societat i més consumida entre els menors La realitat de la marihuana més preocupant per a moltes institucions i gran part de la societat té a veure amb el seu ús entre les persones menors d'edat. Les dades del Ministeri de Sanitat parlen d'un 2% de la població que consumeix habitualment. Segons el darrer informe ESTUDES, el cànnabis és la droga il·legal amb més prevalença entre els joves de 14 a 18 anys a l'Estat i un 31% l'ha provat alguna vegada a la vida. Aquestes dades, però, queden lluny de l'hegemonia del tabac i l'alcohol, també entre els menors. De fet, aquest és un dels arguments utilitzats pels col·lectius favorables a la legalització del cànnabis a l'Estat Espanyol. Un debat que tornarà a la primera línia de l'opinió pública quan, el proper 2019, Podemos porti a debat al Congrés una proposta de regularització de la producció i el consum de marihuana per a l'ús recreatiu a l'Estat Espanyol. Un 47,2% dels ciutadans espanyols recolzaria la legalització davant d'un 41,6 que s'hi oposaria, segons el darrer CIS.

Els arguments a favor i en contra fa anys que estan sobre la taula, i tots ells parlen de realitats. Des de l'aflorament de l'economia submergida i la creació d'un potent sector econòmic, amb l'opció de ser de caràcter públic – deixaria un rastre d'uns 8.500 milions d'euros segons un estudi de la UAB –, a la realitat dels problemes d'addicció – institucions com la FAD apunten que podrien arribar als nivells del tabac i l'alcohol –. També, curiosament, es parla de la important reducció de costos per a la policia en aquest àmbit en un escenari de legalitat, així com de les dificultats en matèria de seguretat que implicaria la legalització si als països del voltant el cànnabis continués prohibit. Entomarà la classe política un debat present des de fa anys en la societat?