Les Festes Majors sempre tenen alguna cosa d'especial, i aquest any la de Capellades ha destacat per una polèmica: la falta de reggaeton. Pregunteu a un jove sobre el reggaeton: us dirà si li agrada o si no, però no negarà que l'ha ballat. I és que aquesta música d'origen llatinoamericà rep crítiques constantment, però no acostuma a faltar a cap festa.

Sigui perquè el ritme fa moure's, perquè les cançons agraden o perquè sonen tants cops que tothom se les acaba sabent de memòria, la majoria de joves s'ho passen bé quan el DJ posa alguna cançó popular de reggaeton. És per això que un dels temes principals de la Festa Major de Capellades d'enguany era que l'Ajuntament havia prohibit aquest tipus de música.

Susanna Moreno, regidora d'Educació, Joventut i Festes de Capellades, ho desmenteix i explica que des del seu punt de vista, la prohibició del reggaeton és un rumor fals que ha anat creixent. Segons Moreno, el que ha passat és que per una banda no es va programar cap acte amb aquesta música, i que per altra banda, es van donar indicacions als músics que es van entendre malament: "Vam voler fer una nit de DJ's amb música d'estil Canet Rock perquè sabíem que molts joves hi havien anat aquest any, i quan vam fer una reunió amb ells, els vam comentar que estàvem fent una campanya contra el sexisme i que crèiem que hi havia algunes cançons que tenien un discurs una mica contradictori amb això".

Per exemplificar quin tipus de música calia evitar punxar, els membres de l'Ajuntament van citar el reggaeton: "no pas pel tipus de música sinó pel contingut de la lletra", argumenta Susanna Moreno, "Sincerament crec que es va entendre malament el que dèiem i que a partir d'aquí es va difondre el rumor".

El jovent de Capellades va entomar aquesta notícia de forma diversa. Alguns declaren que creuen que només hi havia música de l'estil que agrada a l'Ajuntament; d'altres, en aquesta línia, opinen que no es va pensar en els joves als que els agrada el reggaeton; i un grup de persones enfadades declaren que alguns membres de l'Ajuntament els van arribar dir que "si volien sentir reggaeton se n'anessin a casa seva".

Per la seva banda, la regidora d'Educació, Joventut i Festes vol deixar clar que "nosaltres no som ningú per prohibir res; seguirem treballant perquè les festes siguin participatives i que acullin actes per a totes les edats i gustos, fet que cal anar millorant amb les pròximes edicions".

Fos com fos, la polèmica que ha generat aquest fet pot ser positiva si ajuda a crear diàleg i trencar tòpics. El front de debat principal és el de la música sexista. Està bé fer palès que a través de les cançons que escoltem rebem missatges que degraden i perjudiquen les dones, i que sovint les posen en una situació de submissió.

Dit això, des del meu punt de vista acabar amb el reggaeton seria un error. El primer que ens hauríem de preguntar és: estem prohibint un ritme o unes lletres? L'opció correcta hauria de ser la segona, com també ha apuntat la regidora de Joventut de Capellades. Cal acabar amb els discursos sexistes. Però només rebem aquests missatges a través del reggaeton? Si bé és veritat que la majoria de les lletres que sentim d'aquest tipus de música són masclistes, no podem obviar que també podem trobar actituds pejoratives en molts estils de música. Fins i tot en cançons catalanes. O és que Els Amics de les Arts no canten "una dona és una dona, no et preocupis, tant se val"?

Si el que realment volem fer és acabar amb les actituds sexistes, la nostra tasca no és condemnar estils de música generals, sinó cançons o grups concrets. En cas contrari, cauríem en l'error de l'elitisme cultural: crec que la música del reggaeton no és tan bona ni té tanta categoria com la meva, i la prohibeixo o evito que soni a les meves festes. No és això. Ens agradi aquest estil de música o no, acabar amb el reggaeton a grosso modo seria una forma de tallar les ales a la llibertat d'expressió, i de no deixar que els ritmes d'una altra cultura arribin a casa nostra.

Com acabem amb el sexisme del reggaeton sense prohibir el reggaeton? Doncs tal com ho faríem amb un altre tipus de música: buscant grups que transmetin missatges respectuosos. Tremenda Jauría és un bon exemple de com solucionar aquest tema. Aquesta formació de Madrid canta "reggaeton i cúmbia contra la màquina" i volen "estrènyer llaços amb ritmes que van arribar i que volem que es quedin". La música de Tremenda Jauría també fa moure el cul a tothom, però el missatge que transmet lluita contra el sexisme i defensa els drets de les dones.

Aquest grup no és l'únic que s'ha posat les piles en aquest tema. Les persones que gaudeixin amb el reggaeton però que vulguin ser conseqüents amb la seva manera d'entendre les relacions de gènere, poden conèixer moltes més formacions musicals en aquesta llista d'Spotify. La llista en qüestió ha estat feta per La Observatoria, un col·lectiu de comunicació i periodisme feminista. I és que com diu Tremenda Jauría, "si no puedo bailar, no es mi revolución". Segur que a la pròxima Festa Major tothom podrà ballar tal com li plagui i ningú tindrà la sensació d'haver estat censurat. El que és segur és que el sexisme es combat des de qualsevol racó de la societat, i que si el que volem és trencar tòpics, podem començar a fer-ho dins del món de la música.