Dimarts, 6/4/2010
455 lectures

Som aconfessionals, no laics

En una enquesta de la ràdio —i no escoltava Ràdio Estel— dos terços dels que van enviar missatges declaraven que feien abstinència. Estrany, oi? Més abstinents que creients? No tinc cap estadística però hauria dit que el percentatge de creients és molt inferior i el de creients que respecten preceptes com l’abstinència encara més. Potser no és veritat que cada dia hi ha menys creients i menys practicants... Potser cada dia hi ha més gent que creu ‘a la seva manera’.

Mentre escric aquest article a TV3 fan Barrabàs, i em pregunto si la televisió pública d’un país constitucionalment aconfessional ha de programar pel·lícules basades en la Bíblia o en l’Evangeli per Setmana Santa. Familiars i amics em comenten que un any més han anat a veure les processons del barri de Fàtima. I que potser també veuran la processó del Sant Crist. No us sabria dir si són creients o no, però no van mai a missa; potser només van a la Missa del Gall. En canvi, veuran passar les processons. I les nostres autoritats civils? Han d’anar a les processons o als oficis religiosos? I posats a fer-se preguntes, haurien de participar també en les cerimònies d’altres confessions religioses si els conviden? I la darrera: cal ensenyar religió a l’escola pública?

Així com tinc clar que no podem barrejar política i religió, o Estat i Església, o llei i precepte, o delicte i pecat, o pena i penitència, i que els signes religiosos no poden presidir espais públics, no tinc tan clar que la nostra societat hagi de viure al marge de la tradició cristiana; que hagi de portar l’aconfessionalitat a l’extrem de la laïcitat. No serem practicants, potser no serem creients, però no som una societat laica.

No sóc creient ni practicant (es pot ser practicant sense ser creient), però vaig ser educat en la tradició cristiana. Podria apostatar —i a vegades et vénen ganes de fer-ho— però mai renegar de l’educació rebuda.

No em sembla ni bé ni malament que TV3 faci pel·lícules de romans, ni que els nostres polítics vagin a les processons i als oficis religiosos, ni que a l’escola pública s’expliqui la influència de la tradició cristiana a la nostra societat i la influència d’altres tradicions en d’altres societats. En canvi, em manifestaria pel carrer tant si el Sant Crist d’Igualada tornés al saló de sessions com si algú per decret fes que les escoles canviessin el nom de les festes. Som aconfessionals però no laics. I no podem renegar de la tradició per abraçar collonades com les processons laiques o els bateigs civils.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.