Cansat que els meus alumnes es passin tota la classe amb el mòbil als dits, fa un parell de cursos vaig decidir que utilitzaríem Twitter com a eina docent. Els alumnes han de llegir un cas pràctic a casa i jo començo la classe fent una pregunta que han de respondre en menys de 140 caràcters. Com que utilitzem una etiqueta, recupero les piulades de tota la classe i les projecto. Els alumnes també les poden llegir a través del mòbil o del portàtil. Llavors els demano que seleccionin les tres piulades que, a criteri seu, responen millor la pregunta que he fet i les marquin com a ‘preferida’. Els alumnes no poden marcar les seves piulades ni marcar més de tres piulades. Si ho fan, els excloc de l’activitat. A final de curs faig un rànquing d’alumnes en funció del nombre de ‘preferits’ rebuts, i a la meitat superior els atorgo un punt addicional a la nota final.

Els alumnes piulen una vintena de vegades al llarg d’una assignatura anual. Quan els explico per primer cop l'activitat queden sorpresos perquè els dic que hauran de dur el mòbil a classe, hauran de tenir un compte de Twitter i hauran de piular. Al principi els meus companys professors també van quedar molt sorpresos. I alguns es van indignar. Tips d’expulsar de l’aula els alumnes que feien servir el mòbil, resulta que jo els dic que si no el fan servir s’arrisquen a ser expulsats.

L’activitat està essent un èxit. Els alumnes semblen més motivats i implicats i han après a sintetitzar quan escriuen. Alguns fins i tot són capaços de respondre correctament les preguntes que els faig. D’altres hi afegeixen enginy, per cridar l’atenció dels seus companys i així rebre força ‘preferits'.

Pel que fa a ‘qui afavoreix qui’, els alumnes marquen com a ‘preferida’ la piulada dels col•legues amb qui tenen més relació. Amb alguns companys professors hem estudiat a fons l’activitat durant dos anys i hem vist que hi ha una relació significativa entre ‘qui afavoreix qui’ i ‘amb qui acostumo a anar de festa’, informació que obtenim a través d’un qüestionari. Com a segona conclusió, tot i que no menor, hem vist que afavorir-se mútuament és una conducta que no es dóna en els alumnes procedents de països de tradició no catòlica, que són societats més individualistes que la nostra.

Cada vegada que penso en aquesta activitat tinc el dubte de si és una innovació docent o és només un truc per sobreviure en la batalla diària entre un professor que vol fer classe i uns alumnes que no.