Dimarts, 3/2/2009
336 lectures

Que voti sa mare

Tremosa o Junqueras? Teníem davant unes altres europees avorrides i això s’ha animat. Benvingut el tacticisme dels partits. Ja no es parla de cementiri d’elefants on enviar la gent que fa nosa.

Per mi Europa és tenir a l’aula participants de països molt diferents i que la classe sigui com si tots fossin d’aquí, o no haver de canviar de moneda i treure el passaport quan viatges, o tenir companys de viatge més pròspers. La meva Europa no és la de les directives, les institucions i la burocràcia. La meva Europa és un sentiment, gairebé un estat d’ànim, com diria aquell.

Per això, i per tot el que està passant a la política catalana i espanyola, gairebé tenia decidit estrenar-me a no votar, abstenir-me per primera vegada. Vaig preguntar què és el que emprenya més els partits polítics, el vot en blanc o que la gent no vagi a votar, i em van dir que l’abstenció. Així, doncs, que vagi a votar sa mare.

Ara es presenten dos candidats que no necessiten la política per guanyar-se la vida. Avui hi seran i demà ja ho veurem. No com els que se’n viuen i no marxen ni amb aigua calenta. Són dos candidats de mèrit. Tremosa va encunyar el concepte d’espoli fiscal i ha estat un referent en infraestructures, i Junqueras ha popularitzat la Història. Els dos van descobrir un mercat, van treure un producte innovador, l’han sabut vendre i nosaltres l’hem comprat. I quan s’acabi el seu compromís, tornaran al seu negoci.

Aquestes europees es presenten ara com el més semblant a unes eleccions amb llistes obertes i creuetes. La gent que voti CiU o ERC votarà Tremosa o Junqueras.

Què passaria si la llei electoral permetés que es pugui presentar per alcalde tothom qui vulgui? Això sí que canviaria les coses. El cotó no enganya i molta gent mediocre i grisota es quedaria fora i només entrarien els millors. Només cal veure el sedàs dels americans amb les primàries. De tota manera, no us preocupeu que no ho veurem. Els aparells i les crostes de tots els signes polítics ho impediran perquè ensorraria el negoci. Per això diuen que seria complicat. No pot ser i a més és impossible.

Sigui com sigui, aquesta vegada que voti sa mare... i jo també. La propera vegada ja ho veurem.

Altres articles de Toni Olivé

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.