Divendres, 19/2/2016
714 lectures

Guinovart proper

Fins el 22 de març tenim al Museu de Montserrat l’exposició Geografies Emocionals de Josep Guinovart (1927-2007). Cal anar-la a veure. Nascut a Barcelona és, tanmateix, un artista de les nostres contrades; les seves experiències a Agramunt durant la guerra li van deixar -segons explica ell mateix- una profunda impressió per la connexió amb la terra, els animals, la palla, el fang…

Totes aquestes experiències de la infantesa van anar surant al llarg dels anys conformant, juntament amb les impressions dels seus viatges -Paris, Amsterdam, Balears, Mèxic, Africa-, el seu llenguatge pictòric. Una gran capacitat de treball li permetia absorbir de tot arreu: les llums, colors, formes, fins el punt de posar en les pintures les mateixes sorres del desert del Marroc que tant l’havia impressionat.

El nom de l’exposició ens parla de la importància que els llocs geogràfics van tenir per a Guinovart. Però en essència la seva obra és una obra de secà, de terra endins, austera i sense estridències i, al mateix temps, també profundament mediterrània amb una evident alegria de viure, de satisfacció vital i d’una creativitat exuberant.

Aquesta creativitat li permeté obrir quantitat de camins formals i pictòrics per explorar però en cap d’ells no es va entretenir ni encallar. Va estar en constant evolució, des del dibuix més acadèmic a l’abstracte.

És interessant l’obra tridimensional, escultòrica, matèrica. Hi utilitza tot el que troba: plàstic, cartró, fusta… que pinta, retalla, crema, maltracta o amanyaga, esprement tota l’expressió que el material i la forma poden donar. La matèria i les grans masses de color conviuen amb gargots i grafies que ens vénen a dir “sóc aquí” “ho he fet jo” i ens donen pas a la persona.

Guinovart és un representant important de la cultura plàstica catalana del segle passat. Artista compromès i innovador, la seva obra va estar present en moltes manifestacions culturals del país i més enllà. L’hauríem de considerar un artista universal de casa nostra.

Moltes de les obres d’aquesta exposició provenen de col·leccions particulars i no està previst exposar-les en cap altra sala o museu. És una oportunitat única per entendre el seu treball.

Altres articles de Xavier Vives i Sabaté

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.