Dimecres, 17/5/2017
1574 lectures

Parlem de depressió

En la societat actual en la que vivim hi ha una lluita i pressió constant per aconseguir el que volem, per cridar l’atenció, per sentir-nos estimats o per buscar sempre alguna cosa més de tot el que tenim. Tots aquests aspectes ens fan estar en diversos estats d’ànims al llarg de la nostra vida. Segurament tenim al nostre entorn exemples de persones que sembla que no poden seguir aquests ritmes, que l’assoliment dels seus objectius no els genera la satisfacció que tocaria, que tenen un estat d’ànim baix o que simplement es rendeixen en aquesta cursa continua. Aquesta anomalia, trastorn o estat d’ànim negatiu s’anomena depressió i la seva incidència és cada vegada més alta.

La depressió és un trastorn mental comú que es caracteritza per tristesa, pèrdua d'interès o plaer, sentiment de culpa o baixa autoestima, alteració de la son o la gana, sensació de cansament i falta de concentració. La depressió pot ser de llarga durada o recurrent, afectant considerablement la capacitat d'un individu per a funcionar a la feina o a l'escola, o fer front a la vida diària. En la seva forma més greu, la depressió pot portar al suïcidi.

Segons les últimes estimacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la depressió és la principal causa de malaltia i discapacitat al món afectant a més de 300 milions de persones, un augment de més del 18% entre 2005 i 2015. Més del 80% d'aquesta càrrega de malaltia es troba entre les persones que viuen en països de baixos i mitjans ingressos.

Quines són les causes?

No hi ha una única causa per a la depressió. Diversos factors poden actuar conjuntament, tant biològics o genètics com d’aprenentatge o ambientals. Per exemple, aquelles persones que tenen dificultats al llarg de la seva infantesa o estan aïllats i no tenen suport dels altres, incrementen el risc de patir depressió en comparació amb aquells que tenen bon suport social. La vulnerabilitat a la depressió també està influïda per haver patit o no experiències traumàtiques durant la infància, com abusos, “bulling” o pèrdues significatives. Tot i això, també trobem persones amb una vida aparentment perfecte o sense grans complicacions que acaben caient en el “parany” de la depressió.

A nivell biològic, com a trastorn mental, on es localitza la causa cerebral de la depressió? Doncs bé, es coneix que diferents regions cerebrals estan alterades en depressió. Concretament, se sap que l’amígdala pot modular tan estímuls que generen plaer com evitar amenaces o estímuls aversius. En depressió aquesta regió del cervell esta sobre-activada i respon excessivament en situacions adverses. A més a més l’amigada està connectada amb altres àrees del cervell com el còrtex o l’hipocamp que són les encarregades d’ajudar-nos a reaccionar davant de situacions adverses. Aquestes regions es veuen molt afectades per l’estrès i com que en persones amb depressió l’estrès afecta més, això causa alteracions també a aquestes dues regions cerebrals que poden portar a respostes errònies en situacions adverses/imprevisibles per a la persona

Com es tracten les persones que pateixen una depressió?

Quan són lleus, les persones poden ser tractades sense medicaments, però quan són depressions moderades o greus es pot necessitar medicació antidepressiva (fàrmacs específics, teràpies electroconvulsives o bé teràpies cognitives) i tractaments psicològics que consisteixen en parlar amb un terapeuta. Aquesta combinació és la que dóna millors resultats en els casos de depressió greu.

El benefici de la medicació és que no es necessita seure i parlar amb un terapeuta durant un període de temps, però el principal desavantatge és que, depenent de la medicació, poden aparèixer una sèrie d’efectes secundaris. És millor rebre tractament per a la malaltia degut a diferents factors. El primer de tots, és l’alleugeriment del patiment que causa en la persona. El segon, per reduir el risc de suïcidi associat i, per últim, per a prevenir que reaparegui en un futur, donat que la depressió no tractada té més probabilitats de recidiva.

Hi ha un elevat nombre de fàrmacs i tractaments psicològics i per això és important escollir la millor opció. Totes aquestes teràpies afecten i modulen les mateixes regions cerebrals de les que hem parlat abans. Alguns tractaments tenen més evidències científiques a favor que d’altres. Per exemple, en animals de laboratori un estrès crònic produeix alteracions en els animals que s’assemblen als símptomes que trobem en persones depressives???. Per exemple hi ha modificacions de les connexions cerebrals en l’hipocamp o còrtex. Totes aquestes alteracions en animals s’han intentat recuperar mitjançant diferents tractaments que després passen a la fase clínica en humans.

Quins són els principals fàrmacs?

La teoria científica més antiga i probablement la més àmpliament acceptada de l'acció dels antidepressius és la hipòtesi de la monoamina (que es remunta a la dècada dels anys 50) que estableix que la depressió es deu a un desequilibri (més sovint a una deficiència) dels neurotransmissors de monoamina (és a dir, la serotonina, norepinefrina i dopamina). Tots els antidepressius comercialitzats en l'actualitat tenen la hipòtesi de la monoamina com la seva base teòrica, amb la possible excepció de la agomelatina que actua sobre una doble via melatonérgico-serotoninérgica. Malgrat l'èxit de la hipòtesi de la monoamina, també té una sèrie de limitacions: d'una banda, tots els antidepressius monoaminèrgics tenen un retard en l'inici de l'acció d'almenys una setmana; i en segon lloc, hi ha una part considerable (> 40%) dels pacients deprimits que no responen adequadament als antidepressius monoaminèrgics. S'han proposat un nombre d'hipòtesis alternatives, incloent altres molècules, bases genètiques i inflamació. Tot i això, millores en les persones tarden un temps considerable a aparèixer i es per això que encara es necessita molta investigació al respecte per entendre una malaltia tan important com la depressió.

La depressió és una malaltia que pot passar a qualsevol. La depressió causa angoixa mental i afecta la capacitat de les persones per dur a terme les tasques quotidianes, de vegades amb conseqüències devastadores per a les relacions amb la família i amics. La manca de suport per a les persones amb trastorns mentals, juntament amb la por a l'estigma i la discriminació, evita que moltes persones puguin accedir al tractament que necessiten per portar una vida sana i productiva. Afortunadament, la depressió pot prevenir-se i tractar-se i en aquest sentit hi ha una campanya de la OMS “Depression: let’s talk” on es destaca que el més important en cas de manifestar els símptomes o detectar-los amb alguna persona propera, és parlar-ne.

5 Comentaris

M

Marisol

Igualada

21 de maig 2017.13:04h

Respondre

Molt bon article, ...com sempre, vaja ;-) , especialment l’explicació de les àrees del cervell. Des de la meva formació infermera i terapeuta de flors de Bach i tècnica metamòrfica voldria... Llegir més afegir-hi un parell de coses:
1. les darreres evidències científiques també parlen de la gran importància que té la flora intestinal en els estats depressius. L’explicació no és breu, però estaria relacionada amb la importància d’una alimentació equilibrada per mantenir correcta aquesta microflora, ja que és on es fabriquen i generen alguns neurotransmissors, importants de cara al gaudi de la vida i el nostre estat anímic.
2. fins i tot en casos com el que descriu la persona del primer comentari, encara que els fàrmacs no hagin estat prou efectius, es pot fer un abordatge holístic des de les emocions, valorant l’entorn de la persona, i sobretot fent una bona anamnesi sobre la història de vida de la persona, des del nèixer, per detectar on pot estar la mancança o l’origen del problema. La dificultat rau en que, a Espanya, aquestes teràpies no estan finançades pel sistema públic de salut. Però alguna solució sempre hi ha de cara a millorar.
Gràcies per llegir-me ! (espero la vostra resposta si podeu/voleu)

B

Bernat

Igualada

17 de maig 2017.17:42h

Respondre

També caldria tractar-ho des de punts de vista no estrictament materialistes pq avui en dia tot ho arreglem a còpia de pastilles i d’explicacions mèdiques que semblen per experts. La depressió... Llegir més existeix des de l’antiguitat i no dic que totes però algunes es podrien solucionar des de teràpìes alternatives que ens connectessin amb les nostres necessitats més profundes. No dic que la medicació no sigui efectiva, que ho és, però viure sempre ha costat, i en circumstàncies més difícils els nostres avantpassats se’n sortien amb eines com la fe o la llibertat de no haver de ser éssers superiors les 24 hores del dia. Ens exigim massa i no donem la talla davant tanta exigència social, emocional i laboral.

M

Marisol

Igualada

21 de maig 2017.12:46h

Completament d’acord Bernat (almenys en la majoria dels casos)... la teràpia amb Flors de Bach, per exemple, millora sempre (si indicada per un professional), perquè no ”tapem” el problema... Llegir més (com fan els fàrmacs) sinó que el ”destapem” i el treballem des de dins, fins fer-lo desaparèixer. I jo encara diria més: vetllem molt en aquelles persones (des de la més tendra infància) que passen o han passat algun fet colpidor o traumàtic, o a qui no se’ls ha potenciat l’autoestima, o que han tingut o tenen pors (especialment si són poc justificades), perquè si el tractem preventivament, no deixarà aquelles conseqüències emocionals (a vegades inadvertides d’entrada) que en el futur podrien ocasionar una depressió. Gràcies per llegir-me, que m’he extès molt !

P

Pau

17 de maig 2017.11:31h

Respondre

Bon article i positiu en possar davant de la societ atenció s un problema greu que ens afecta a molts.

R

RO

17 de maig 2017.09:50h

Respondre

Tot això que li expliquin a una amiga meva que porta ’parlant-ne’ amb un depressiu endògen des de fa divuit anys. Si la depressió és exògena, encara es podrà reconduir, però si és... Llegir més endògena i el conguge cau en la seva xarxa, es com conviure amb un drogadicte, i se t’emporta per davant.
Això només ho sap qui s,hi troba, i arriba un punt que els consells serveixen de ben poc, i ja no diguem els mdicaments...

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.