Recentment, la premsa s’ha fet ressò de les darreres dades que l’IDESCAT ha publicat a partir de la informació del padró d’habitants a 1 de gener de 2014.

Segons el que hem pogut llegir, a la comarca de l’Anoia el 8,4% de la població té nacionalitat estrangera. És una dada molt baixa en relació a la realitat catalana, que és d’un 14,5%. La menor presència d’estrangers ja ens parla del menor dinamisme econòmic que té el nostre territori, per bé que sabem que les raons per emprendre un procés migratori no sempre són econòmiques. Les dades mostren a més, que la població estrangera va baixant any rere any, després d’un màxim l’any 2010. Concretament, l’Anoia va perdre 215 persones entre 2010 i 2014, però si focalitzem sobre els estrangers, comprovem que se’n van perdre 2.037. Per tant, els estrangers i tota la riquesa i diversitat que aporten, ens deixen. És sabut que els migrants acostumen a ser els més atrevits, emprenedors, actius d’entre la seva població d’origen, i a l’Anoia no som capaços de retenir-los. Com tampoc als joves en general, població qualificada que ha de marxar a altres ciutats europees en busca que beques i feines mínimament dignes, problema no ja de l’Anoia, sinó a tot Catalunya, que es veu que no és tant Massachusetts com se’ns havia dit (tot i que això costa més que es reflecteixi a les dades). Molts, mai tornaran.

Però, i si mirem Igualada? A la capital un 11,5% de la població té nacionalitat estrangera. L’any 2010 era un 13,6%. Hem perdut uns 1.000 estrangers mentre que la població amb nacionalitat espanyola ha pujat en unes 500 persones. És de suposar que hi haurà una mica de tot, alguns hauran obtingut la nacionalitat espanyola incrementant aquesta xifra i fent baixar la d’estrangers, d’altres hauran marxat, alguns nouvinguts a la ciutat deuen ser espanyols...

Així, podem saber i analitzar com estan determinats paràmetres socio-demogràfics a escala de comarca o ciutat, sí. Però a escala de barri la situació ja és més complicada.

Amb dades del Censo de Población y Viviendas de 2011, que és la gran font d’informació estadística social, s’ha pogut fer aquest mapa:

L’any 2011 segons el Cens hi havia prop d’un 13% de població estrangera a Igualada. Però aquesta no quedava distribuïda homogèniament. Clarament, hi ha uns barris (seccions censals) de concentració on es supera el 30%. D’altres seccions censals no arriben al 5% de població estrangera.

Si volguéssim seguir amb l’anàlisi, no ja sobre la demografia i la nacionalitat, sinó sobre els propis barris per saber què està passant a la nostra ciutat, podríem intentar veure quina és la distribució de l’habitatge més antic, l’estructura d’edats, com es concentren les rendes altes i baixes, quin és el nivell d’estudis per barris, i moltes altres variables. En definitiva, mirar dades per conèixer la realitat, ja que una cosa són les dades agregades per comarca, municipi, etc. i una altra cosa són les realitats quotidianes que cada cop més, responen a dinàmiques de polarització.

Però.... no! No es pot consultar aquesta informació. Ens quedem sense saber què passa als barris de les nostres ciutats avui en dia. La dada de població estrangera és de les poques que es poden consultar. Fins i tot, dades que no interessa obtenir a escala de barris, com la mobilitat obligada intermunicipal (quanta gent viu a Igualada i treballa o estudia a Barcelona, o Manresa, etc.) sinó a escala de ciutat, ja no està disponible, essent la darrera dada disponible la de 2001.

El cens donava informació molt interessant, a escala de barris. Però l’any 2011, amb l’excusa de les retallades, es va canviar las seva metodologia i es va transformar en una mena d’enquesta que no pot donar dades significatives a nivell de barri, o fins i tot a nivell de ciutat, com es veu. El nou cens ajuda per tant a amagar les realitats duals de les nostres ciutats.

Si volem saber dades, només ens queda que els ajuntaments o altres entitats i organismes realitzin les seves pròpies operacions d’obtenció de dades o d’enquesta, adaptades a cada territori. Mentre, seguirem sense saber “què passa als barris?”