Dimarts, 29/1/2013
331 lectures

Algú va definir la reflexologia com la teràpia més humil, ja que el terapeuta es posa als peus del pacient, dóna un massatge precís a una de les zones mes descuidades del cos, escolta què diu la persona sense aconsellar i descobreix amb els dits de les seves mans el que la persona no diu amb paraules.

La primera habilitat terapèutica important és saber escoltar el que diu la persona. La segona és desenvolupar un ull clínic i descobrir el que la persona no diu, possiblement perquè no ho sap o perquè no ho vol veure. I la tercera, i més difícil, és aconseguir que la persona vegi el que no sap o no vol veure per si mateixa. Si funciona l’èxit és de la pròpia persona per la seva capacitat de descobrir-se. Si no funciona el fracàs és del terapeuta perquè no ha aconseguit crear una situació millor que facilités la descoberta.

Què és el que mou l’energia dins el nostre cos? Alguns diuen que és la ment: “on poso l’ull poso la bala” o “on hi ha la diana allà va la fletxa”. Quan jo vull una cosa l’aconsegueixo, quan tinc un projecte personal clar, tota l’energia es posa en moviment per aconseguir-ho. Però per què que a vegades l’energia falla? Tot és cosa de la ment? Una coneguda teoria diu que l’energia “ni es crea ni es destrueix, només es transforma”, aleshores... com es transforma l’energia dins el nostre cos?

Les persones tenim dues fonts principals d’energia: el menjar i la respiració. Si no ho fem ens morim. Els primers textos de ioga ja parlaven de captar l’energia universal a traves del gust dels aliments. Mentre hi ha gust hi ha energia, per això cal mastegar molt el menjar. Més endavant la ciència també ens demostra que si masteguem més i insalivem més els hidrats de carboni, en millorem la seva digestió. Però cal recordar que encara que hi hagi energia en els aliments, no per menjar més tindrem més energia. Per digerir aliments que no necessitem també perdem molt energia.

Pel que fa l’altre font d’energia, la respiració, hi ha una escola d’aprenentatge de respiració que tracta uns canvis energètics interessants: El pranayama. És bo entendre la simbologia: l’aire afavoreix el foc, si tanques l’aire el foc s’apaga. La nostra energia depèn del contacte amb els 4 elements principals: la terra, l’aigua, l’aire i el foc. L’energia vital o prana que aconseguim es reparteix al nostre cos en energia digestiva, hepàtica, circulatòria, sexual, etc.

Però què té a veure l’energia quan estàvem parlant de reflexologia? Doncs perquè la reflexoteràpia és una teràpia reflexa, energètica, on l’estímul creat en el peu es transmet a distància fins l’òrgan corresponent, amb la que podem estimular o relaxar el funcionament intern dels nostres òrgans i vísceres, i això fa que mantinguem la salut a través de l’equilibri de l’energia interna.

La reflexoteràpia és molt útil tant en trastorns físics (digestius, hepàtics, circulatoris, de dolor, etc.) com en trastorns de l’estat d’ànim (depressions, ansietat, insomni, etc.). La millor reflexoteràpia és anar descalç pel terra (no pel mosaic del pis) sinó en contacte amb les pedres, l’herba, la sorra, la humitat... Però això no és garantia de curar cap malaltia! Si fos així les persones que van descalces mai estarien malaltes, tant de bo fos tan fàcil. La reflexoteràpia és una tècnica precisa on la pressió i la direcció són factors claus. Cal conduir l’energia.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.