Dilluns, 27/4/2015
1753 lectures

A qui no votar

Mira l’hora que és i encara no tinc decidit el vot del proper 24 de maig. Recordo que el vot és secret, i ho és per mirar d’evitar possibles intimidacions i/o potencials compres. Sigui com vulgui, cada vegada ho és menys o a mi m’ho sembla, i molta gent se sent temptada a fer striptease ideològic. És una opció legítima, a fe de Déu. En ús d’aquest dret, jo no faré un nu integral, entre d’altres raons per la indecisió abans confessada, però sí que em ve de gust fer  un despull parcial, una mena de topless ideari. Com he dit al principi, no tinc triat el vot municipal, però sí tinc clar, molt clar, el meu no-vot.

No votaré Robert Hernando, de Plataforma per Catalunya. I goso convidar els igualadins a sumar-se a aquest no-vot i a fer-ne campanya activa.

Ara que es parla tant de les línies vermelles polítiques, aquelles que no s’han de traspassar de cap de les maneres, el tal Hernando i la plataforma que representa fa temps que van decidir assentar-se i niar a l’altra cantó de la rogenca línia. Xarlatà, en el sentit més prosaic de l’expressió, Hernando malvèn remeis de pa sucat amb oli per atreure l’interès dels passants amb discursos apocalíptics sobre la immigració. En una mena de miopia extrema, el personatge dedica temps i esforç a maldir dels immigrants, justament ara que ‘els de casa’ es veuen obligats a buscar-se les garrofes fronteres enllà.

No he entès, no entenc, ni crec que mai arribi a entendre que la polèmica llei de partits, que en el seu dia va aprovar el Congrés dels Diputats i que va servir per il·legalitzar Batasuna, no s’apliqui també sobre la ultradretana Plataforma per Catalunya. El foment de l’odi racial i la islamofòbia no pot tenir empara legal. Però ara recordo que sóc un il·lús i que aquella llei tenia un únic destinatari i una única funció, que ja es va complir.

Em ve gust citar l’ex governador de Florida, possible candidat a les primàries del partit república estatunidenc, fill i germà de presidents, Jeb Bush. Sobre la immigració il·legal, deia i diu: “És un acte d’amor”. Reclama “compassió” per aquells que van arribar al país “buscant una millor vida per als seus fills”, i afegeix: “Han vulnerat la llei, sí, però no és un crim, és un acte d’amor”.

Tornant al principi, recordo ara la pel·lícula iraniana “El vot és secret”. Va d’una agent electoral que, ajudada per un soldat que li fa de xofer, recorre una illa per informar els habitants del dret a votar. Quan acaba una maratoniana jornada informativa, enmig del no res, el conductor s’atura davant d’un absurd semàfor en vermell. L’agent, incrèdula, li demana que se’l salti, que per allà no passa ningú i és ridícul parar-se. El soldat li replica que ha estat tot el dia perepunyetes amb els seus drets i les seves lleis i ara vol saltar-se una norma tan simple com un semàfor. Doncs això, que, tot i considerar lleig demanar un no-vot per algú, jo també em vull saltar el semàfor, encara que només sigui per demanar el no-vot al candidat Robert Hernando.

 

 

Altres articles de Xavier Ribera

5 Comentaris

D

David

Montbui

28 d'abril 2015.16:12h

Respondre

Totalment d’acord amb aquestes línies. Felicitar-te per exposar-ho amb tanta claredat. Jo també em sumo al no-vot a aquest partit que tan sols fa campanya sembrant odi. El que veritablement no... Llegir més entenc es que hi hagi persones que se’ls escoltin, molts de nosaltres som fills i nets d’emmigrants... i si ho extrapolem a l’actualitat, avui dia milers de persones (joves i no tant joves) els hi toca marxar fora per buscar-se les garrofes. Així és com volen que rebin als ”nostres” en els nous llocs d’acollida? - De casa som tots/es, som del mon. Salutacions.

P

Pere Méndez

Igualada

28 d'abril 2015.10:12h

Respondre

Hòstia Xavi, que bé que ho expliques, totalment d’acord amb tu. Cal que aquests tipus de personatges no formin part dels ajuntaments ni de cap institució.

m

montse

montbui

27 d'abril 2015.22:27h

Respondre

Amb aquesta campanya jo tambe hi participo. Molt bo l,article

j

josep Castelltort

Santa Margarida de Montbui

27 d'abril 2015.20:21h

Respondre

Estic amb tú. Per entrar al debat democràtic cal, abans que rés, reconèixer la igualtat de drets bàsica de totes les persones.
”Primero los de casa”. Buscar els sentiments foscos dels que... Llegir més tenen menys recursos materials i culturals per brindar-els-hi una venjança contra els que són encara més febles, encara que no tinguin la culpa de res.
No n`hi ha prou amb educar, cal també defensar la democràcia activament contra el perill de la violència primitva.
Totes les idees es poden expressar lliurement si es respecten totes les persones. PxC no respecta les persones.

M

Maribel

IGUALADA

27 d'abril 2015.11:46h

Respondre

Felicitats Xavier pel teu article. Ja trobàvem a faltar el resultat de prémer les tecles del teu teclat amb tanta agudesa i compromís.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.