Dimarts, 9/2/2016
2212 lectures

Igualada per barris?

Els barris han protagonitzat el Ple municipal d’aquest mes de gener a l’Ajuntament d’Igualada. Un ple amb un final desagradable perquè la moció presentada per ERC demanant millores urbanístiques per a un barri en concret va acabar provocant un enfrontament entre veïns de dos barris de la ciutat presents al ple en una mena de competició per a veure quin dels dos tenia més mancances i requeria més atenció per part del govern. En la notícia que va publicar AnoiaDiari l’endemà, el comentari d’un lector afegia un tercer barri en aquesta cursa. I la bola es podria anar fent gran perquè ERC ja ha anunciat que això ho vol fer ple rere ple amb els 13 barris que, considera, té Igualada.

Fins ara, en un ple municipal no s’havien escenificat curses entre veïns per veure quin barri està pitjor, cosa que caldria evitar i davant la qual els partits polítics de l’Ajuntament haurien d’actuar amb responsabilitat. CiU, Socialistes, CUP i Decidim van mostrar el seu desacord amb aquesta manera de fer i la moció, finalment, només va rebre el vot favorable d’ERC i el PP. Aquest episodi ens brinda l’oportunitat de fer un debat molt més de fons: Igualada és una simple agregació dels seus barris amb demandes independents o Igualada és un conjunt de barris amb un relat de ciutat compartit?

La ciutat pot plantejar-se aquest debat una vegada ha resolt, durant els darrers 25 anys, les mancances en l’àmbit urbanístic i d’equipaments que tenien alguns barris respecte els altres, cosa que feia aparèixer una ciutat poc vertebrada. La inversió pública ha actuat d’equilibrador per dotar de continents i continguts els diferents barris i facilitar la seva integració a la resta de trama urbana de la ciutat, cosa que ha afavorit la seva cohesió (centres cívics, carrers, places, parcs, escales, ascensors,…). Molts dels equipaments i obres han actuat de tractor perquè els barris no es quedessin tancats en si mateixos: els veïns han guanyat serveis i comunicacions i, alhora, igualadins d’altres punts de la ciutat es mouen per les diferents zones per utilizar equipaments públics repartits estratègicament. Una ciutat ampla.

La crisi econòmica està fent estralls en el conjunt d’Igualada: un 17% d’atur amb 3.132 persones sense feina és una llosa que pesa molt. I aquesta llosa segur que afecta més uns barris que uns altres. Si aquest fos l’argument, entendria una política específica per barris però no és el que es va plantejar al Ple. A més, malauradament, no hi ha dades de quina és la realitat social per barris, cosa que caldria reclamar abans de plantejar polítiques. Això sí que és denunciable, però al Ple es va parlar de voreres, places i carrers per asfaltar.

Una vegada superades les segregacions del passat, cal treballar en un relat de ciutat compartit per tots els barris on tots es facin seves les demandes de tots sense visions parcials. Pel cas que ens afecta, es pot parlar igualment de voreres i carrers per asfaltar però amb una visió de conjunt: Pla de Voreres, Pla d’Asfaltats, Pla de Parcs i Jardins,… Plans globals per a la ciutat amb inversió allà on sigui prioritari sense entrar a publicitar el llistat de greuges de cada zona, cosa que porta a l’enfrontament. I demano plans globals, també, per no adjudicar xecs en blanc a cada barri amb una quantitat exacta per a cada un d’ells que de vegades pot ser massa i de vegades massa poc: els veïns han de fer les demandes i el govern de torn ha de prioritzar. Fer política és mullar-se i això exigeix pedagogia perquè s’entenguin les decisions. Aplicar el “cafè per a tothom” que plantejava la moció presentada al Ple és un recurs massa fàcil.

Si mirem Igualada com un conjunt i fem que aquesta visió global la integrin, també, tots i cada un dels ciutadans defensant millores on calguin sense lligar-se a les fronteres de cada barri, podrem fer un salt endavant. Si pel contrari ens mirem el melic encaparrats a compartimentar una ciutat de 8 quilòmetres quadrats i 40.000 habitants en 13 debats diferents això no serà possible. No ens fem més petits del que ja som. I a partir d’aquí plantegem un debat ambiciós que superi aquests pocs quilòmetres quadrats i, en un àmbit de Conca, ens marqui quins horitzons de futur ha de tenir aquest territori ubicat al centre del país. Aquest és el gran repte que té la ciutat pels propers 20 anys: què vol ser Igualada quan sigui gran? Contestar aquesta pregunta potser és més difícil que limitar-se a parlar de voreres, places i carrers per asfaltar, però és la que toca respondre.

7 Comentaris

m

maria

9 de febrer 2016.19:17h

Respondre

1er van ser les comunitats au-tonemes, després unes comunitats, volen ser independent, mes endavant, les vegueries,les comarques, ara els barris, després vindran els carrers, per acabar,per el nro.... Llegir més del carrer.
Això si, volem ser Europeus!!!! VISCA LA COHERÈNCIA!!!!
En fi, cada dia anem mes bé.

R

Rosa

Igualada

9 de febrer 2016.20:32h

Això mateix, maria, sembla que Erc només sapiga segmentar i segmentar...,

i

igualadí

12 de febrer 2016.22:22h

Comprensió lectora fail. Again, please !

E

Enric Conill

Igualada

9 de febrer 2016.10:35h

Respondre

Benvolgut Jordi, un cop llegit el teu article no puc estar-me de fer unes petites aportacions a un debat que em sembla, interessant i necessari.
Per molt que et sorprengui, i que pugi sorprendre a... Llegir més qui llegeixi el teu article i aquest posterior comentari, la nostra proposta està més a prop del que tu reclames que no pas del que tu “denuncies”.
El nostre pla d’actuació als barris, té vocació global, només faltaria! Creiem fermament amb la unitat de la ciutat, vertebrada a través dels barris.
El pla es global perquè neix de demandes globals. Ja en campanya vàrem visitar barri a barri totes les associacions i col•lectius, i totes, varen fer la demanda d’estructurar un pla de millora i de manteniment per als barris. És a partir d’aquesta demanda global que proposem una actuació global de manteniment dels barris que es pugui articular barri a barri.
La proposta neix doncs, d’una demanda global, expressada per tots els barris i hem intentat traduir-la també de manera global en un pressupost alternatiu i dotar-la de contingut barri a barri.
Es en aquest punt, en la de l’aplicació barri a barri, on potser si que em de fer autocrítica i reconèixer, que de manera no volguda, el mètode utilitzat de portar les propostes individualment a ple potser no es la mes encertada. Farem autocrítica i replantejarem si cal, la manera de concretar el pla global.
Em sembla important recalcar que el nostre es un pla global, perquè o bé no ho em explicat bé o bé, intencionadament hi ha qui explica només la meitat del relat.
Pel que fa a pensar en conjunt i tenir visió global, no puc estar més d’acord amb tu. Hem estat ferms defensors, ja en companya, de que igualada necessita mirar en conjunt la Conca. Ho vàrem defensar i ho defensem alhora d’afrontar el POUM. Ho defensem quan posem en dubte una actuació simplista d’urbanització d’un parc sense mirar ni analitzar l’entorn, la vialitat, els usos o les connectivitats.
Tenir visió global és imprescindible, i més quan la teva possibilitat d’expansió i creixement és limitat. Amb el tema del barris passa el mateix. Cal tenir visió de conjunt, és obvi, però això no nega que també son necessàries eines d’actuació individual. Cal pensar en global, generar plans globals, però també eines que tradueixin el pla global en actuacions concretes.
El nostre és un pla global i repeteixo que potser hem errat en com em pensat l’eina per traduir el pla global en les actuacions concretes.
Per últim, m’agradaria afegir un tema que en el teu article no menciones (crec). Sinó articulem eines de concreció a plans globals de ciutat, podem perdre un cosa que realment és imprescindible com és la participació ciutadana. Necessitem urgentment que tothom se senti partícip de les decisions de ciutat. Només si tots podem decidir tots en sentirem partícips de les decisions. La nostra proposta, repeteixo global, buscava també això.
En fi no m’allargo més i espero haver pogut aclarir alguns termes i haver aportat en un debat que em sembla necessari.

j

josep mª verges prat

Igualada

9 de febrer 2016.12:23h

Molt correcte, conseqüent i aclaridora la teva exposició i si, una cosa no treu l’altre.

M

Maria Ll.

Igualada

9 de febrer 2016.19:39h

Sr. Conill, si la seva idea era la de fer un pla global es van explicar molt malament perquè la que es va treure de la seva actuació va ser que volien utilitzar els diferents barris de la ciutat... Llegir més per fer-se propaganda política.

El que tothom va percebre de la seva actuació es que a cada ple vostès pretenien portar un barri diferent de la ciutat i fer davant dels veïns d’aquell barri unes propostes de millora per veure si l’equip de govern els hi aprovava o les rebutjava. Si les aprovava vostès es penjaven la medalla, i si les rebutjava podrien dir als veïns: mireu quina poca sensibilitat te l’equip de govern en vers el vostre barri.

Però Sr. Conill, ho van fer tant barroerament que se’ls hi a vist a la primera que el que buscaven era solament propaganda electoral, i s’ha vist de seguida per diverses raons:

En primer lloc perquè la proposta la fan a través d’una moció no resolutiva quant vostès saben prou be que no serveix per res ja que no condiciona gens al govern de la ciutat i per tant la seva proposta no tirarà endavant i no es més que pura demagògia.

I desprès perquè si tal com vostè diu les seves propostes neixen d’una demanda global i les volen intentar traduir en un pressupost alternatiu i dotar-les de contingut, el moment de fer-ho era a l’hora de l’aprovació del pressupost municipal i no ho van fer. Vostès a l’hora del pressupost van preferir fer un pressupost alternatiu que sabien clarament que no s’aprovaria i per tant no aniria al lloc a intentar posar-se d’acord amb el govern de la ciutat per procurar incloure les seves demandes al pressupost que llavors si que haguessin tingut valor.

Però ai las Sr. Conill, vostès ofuscats amb la seva estratègia política no es varen adonar que el partit dels socialistes si que es va posar d’acord amb el govern i si que va incloure al pressupost una part de les seves demandes, demandes més grans o més petites com vostè vulgui qualificar-les, però demandes que si que es realitzaran perquè estan aprovades i incloses en el pressupost municipal per aquest 2016.

I d’aquí plora la criatura Sr. Conill, uns es van espavilar i aconseguiran que es realitzin coses que ells creuen necessàries per la ciutat, mentre que vostès que ho van fiar-ho tot a la política d’aparador no aconseguiran fer res de res.

Sr. Conill, vostè diu que durant la campanya electoral vostès van visitar tots els barris, totes les associacions i col•lectius i tots els hi varen fer demandes. Però sap que va passar Sr. Conill, que desprès no els varen votar, i això penso jo que és el que més els hauria de preocupar, perquè després de tanta visita i tanta demanda van tenir el resultat que van tenir, que va passar, quin és el seu problema: no els hi tenen confiança?, no van escollir prou be el seu cap de llista?, no ho se ni em preocupa gens, però si vol que li doni el meu parer, no crec que sigui intentant enfrontar als barris un contra l’altre tal com varen fer a l’últim ple la manera de solucionar el seu problema

A

Albert

Igualada

9 de febrer 2016.09:43h

Respondre

Molt bo l’article Jordi Cuadras.

Com deia aquell ”Pensa globalment, actua localment”.

Tots podem posar el nostre gra de sorra per fer del nostre barri un millor lloc per viure i alhora... Llegir més les polítiques de ciutat han de programar les accions que es creguim més adients o prioritàries per a cada zona.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.