Divendres, 20/11/2015
785 lectures

La mel

Tonino Guerra: poeta, escriptor i guionista era un home irrepetible, molt amic de Federico Fellini. Federico era de Rimmini i Tonino d'un poblet a 10 minuts. S'entenien en romaiès, un dels dialectes recargolats de l'Emilia Romagna i quan volien fer emprenyar l'equip de rodatge de les pelis parlaven en aquesta llengua i ni cristo els entenia. Parlar de Tonino i evocar imatges de l'Amarcord de Fellini (n'era el guionista) i escoltar mentalment la música de Nino Rota per a mi és inevitable.

Guerra, ja gran, es va retirar al seu poblet de naixement on ja només  quedaven 9 habitants, entre ells el seu germà, encara telegrafista de l'estació de tren on feia 40 anys que no en passava cap. Ah Itàlia... Allí va escriure Il Mele (La Mel) un llibret de records que Xicu Masó fa 10 anys va adaptar per al teatre com a monòleg i que ara ha recuperat.

Amb gran habilitat, Masó ha muntat un espectacle càlid, tendre i intimista... poètic, ideal per a sales petites on la proximitat és un actiu, explicant una història per cada un dels 9 habitants, com la del Pierino de les abelles que dóna nom al llibre, però ha fet més. L'arriscat exercici de barrejar aquells records amb els seus, de quan vivia a Girona. La diferència és que en aquella perifèria de Girona les membrances han desaparegut entre blocs d'edificis i rotondes. Físicament algú li ha robat el paisatge, però per sort Masó reté les imatges  i els records al cervell i les pot explicar. Hi ha moments de l'obra on no saps si comença explicant una història de la Emilia Romagna o de Catalunya, i el resultat és excel·lent. És com si una persona estimada t'expliqués contes a la vora del foc.

Puc dir que és un dels millors monòlegs que he vist últimament i des d'aquí vull ressaltar que tot i ser un director extraordinari, Masó, intel·ligentment, s'ha fet dirigir per Miquel Górriz. Coneix els perills d'autodirigir-se i caure en algun excés i trencar la màgia de l'espectacle, o per por de fer-ho quedar-se curt. La veritat és que s'ha quedat en el punt exacte, aquell espai tan just on viu l'excel·lència.

Altres articles de Josep M. Ribaudí

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.