//Plugins sense CDN ?>
‘Els infants tots d’Igualada us volem sempre al costat, per això creurem als pares i farem sempre bondat’ diu l’himne del patge Faruk i no podia ser més cert. L’arribada de l’emissari dels Tres Reis de l’Orient és una cita ineludible pels més petits, i la primera que els posa en contacte amb els patges que acaben d’arribar de l’Orient.
Les cares d’emoció dels milers de nens que s’aplegaven entre la Pista de les Comes i la Sala de Barri, que per segon any consecutiu es va habilitar amb una pantalla gegant, ho explicaven tot: emoció, il·lusió, esperança, innocència... Ningú n’hauria posat cap al llibre negre. Un total de 4.500 persones van escoltar atentes el discurs del Patge Faruk que va recordar als nens que han d’anar a portar la carta als Reis el dia 1 i portar-se bé perquè el dia 5 els patges els portin tot el que han demanat.
El llibre blanc i el llibre negre
Igualada compta amb un patge propi, amb un himne propi i amb una tradició pròpia, el llibre blanc i el llibre negre. Des de 1943, quan es va introduir el Patge Faruk a la festa, els més petits viuen pendents de saber en quin dels dos llibres són apuntats. L’emissari dels Reis els recorda el dia 28 que els seus noms són anotats amb llapis, així que encara tenen temps de portar-se bé per aconseguir passar de llibre. Són al llibre blanc els nens que fan els deures, fan cas als pares, cultiven l’amistat... i són al negre aquells que els fa mandra fer la feina de l’escola, es barallen, no mengen verdura o desobeeixen als pares.
Un record per a tots
El Patge Faruk, que va repartir esperança i il·lusió per a grans i petits es va recordar dels pares fent-los memòria de l’època en que eren ells els petits vailets amb els ulls brillants emocionats per l’arribada del Faruk. L’emissari dels Reis Mags també es va recordar dels nens malalts i que no havien pogut anar-lo a rebre. En va elogiar la seva valentia i els va recordar que es trobaven tots anotats al llibre blanc.
Fotogaleria
Clara, de fer es pot fer tot, només falta el voluntari que o faci
Doncs potser sí que haurien haver anat amb un dels jeeps guarnits, tampoc no deu costar tant, oi de guarnir-lo? Em sona improvització i deixadesa més que a retallada. Potser això d’anar al... Llegir més saló no els agrada gaire a la comissió de reis, com que no ho organitzen ells. És un suggeriment, no cal ara que ploguin comentaris dient que sóc això i sóc allò i insultant com acostuma a passar...
No trobo tant desmanegat i derrotista el comentari de l’Albert, perquè vosaltres doneu lliçons de pares i lliçons d’optimisme
Totalment d’acord amb el Ramon,pero sempre,fins i tot per nadal hi ha algun ta..........
que espatlla el dia.
Pobre canalla quina poca il.lusió que deuent tenir........
Salut i feliç any nou,ple... Llegir més d’IL:LUSIONS
Un 10 pel comentari d’en Ramon ! Aquest és el veritable esperit, no el derrotista.
Albert, la festa dels reis es també la festa de la il-lusió i la imaginació. Una festa que cadascú se la fa a la seva manera posant-hi la màxima imaginació que un pot posar.
Que et semblaria... Llegir més si en lloc de buscar el cantó negatiu de les coses hi haguessis posat tu mateix imaginació i explicar als teus fills per exemple que el patge Faruk havia volgut anar al saló de la infància amb autobús per veure que tal si va amb el vehicle que els nens utilitzen al nostre país per anar a l’escola, o moltes coses millors que ara no em venen al cap?.
La festa dels reis es una festa màgica en la que tot si val per il-lusionar als infants.
I sense que t’enfasis, que et semblaria si l’any que ve acompanyessis als teus fills a veure l’arribada del patge Faruk a Les Comes que es a on arriba amb tota la seva majestuositat, amb els llibres blanc i negre i acompanyat de tots els seus patges?. Al saló de la infància hi ha prou temps per anar-hi, donem als nostres fills també la possibilitat de gaudir de la il-lusió de l’arribada autèntica de l’emissari del tres reis
Cal retallar també la il.lusió dels infants pel nadal? Doncs la situació va ser la seguent un cop feta la visita llampec dels patges com es habitual al saló de l’infància alhora de marxar... Llegir més tota la canalla esperava veurel’s marxar a bord dels seus caracteristícs vehicles doncs en aquesta ocasió ho varen fer e un autobus del Gibert no en se el motiu, pero la meva canalla lo primer que van comentar va ser” ostres si és l’autobus de l’escola ” potser ja ens estem passant amb les retallades o la movilitat sostenible ...
Cristina
31 de desembre 2011.18:43h
Doncs apa Montse, l’any que bé ja saps el que et toca