3 portaveus dels joves de les piscines del Casal dóna explicacions al Ple

Segurament la justícia deu ser millor la de fer creure a la gent de l’existència d’un ens superior i sotmetre’l als seus dictaments per cosir una xarxa de poder catòlic que va derivar en... Llegir més guerres, morts, amb l’imposició d’un sistema patriarcal, amb l’imposició d’un sistema de classes i de resignació.
Sobre el tema de la igualtat hi discrepo molt, no és la mateixa opressió la que pateix una dona, una immigrant, una aturada, una treballadora sexual, que un burgés blanc, ric i bonic. Diria que et confons de concepte tractant d’igualtat d’opressió a l’Església. (Em sembla que t’hauries de replantejar el teu ateisme).
Si parlo per aquí parlo com a individualitat, en cap moment com a col·lectiu i qui decidirà el què hem de fer no seràs pas tu a través de l’anoiadiari, sinó dels que participem del projecte, per evitar el poder adult, ho entens? Prepotència? No, se’n diu ”apoderament col·lectiu” d’un subjecte que té unes realitats diferents a la de la gent gran.
I sincerament el tema del respecte, deus tenir raó, dec ser un jove mig emprenyat i burleta. Però veient les notícies: desallotjaments, atur, corrupció, estafes bancàries, retallades... trobo que qui ara té el poder, no té respecte als desafavorits. Així que apel·lant a la lògica caòtica, perquè hem de respectar a irrespectuosos, d’això diria que se’n diu: submissió. Així que aferrat a les creences la desobediència i la lluita són el camí. Potser m’equivoco, temps al temps.

Albert, veig que tenim maneres molt diferents d’enfocar les coses i per tant ni un convencerà a l’altre ni l’altre a l’un, val més dons deixar-ho aquí.

Tu segurament ets jove i tens ganes... Llegir més de canviar el mon, i ho vols fer basant-te en les col-lectivitzacions i l’autogestió, no se si sempre pensaràs el mateix o amb el temps canviaràs de pensament, no ho se, però ara segur que no ho faràs et diguin el que et diguin.

Jo soc molt més gran, tinc fills i nets, soc partidari del treball, la justícia i la llibertat però sempre des d’un ordre, no entenc que hi pugui haver llibertat sense ordre, que hi farem, tampoc estic d’acord en el temps que ara ens toca viure, i sempre he intentat posar el meu petit gra de sorra per ajudar a millorar la societat. A la meva edat tampoc canviaré.

Seguiré opinant el mateix que opino tot mantenint el respecte degut a l’opinió dels altres, conscient que la meva llibertat acaba a on comença la del veí. De tota manera seguiré amb interès l’evolució de l’espai pel somnis encara que a lo millor en el fons només sigui per veure finalment qui te raó: tu o jo

Aquest respecte bidireccional és exercint la teva justícia per la teva pròpia mà? (Quan tenim uns mecanismes normatius que no son perfectes, però que com a jove implicat que ets hi ha mecanismes... Llegir més per canviar-los. Encara que potser això implica més feina que rebentar un pany, oi?)

No entenc aquest respecte del que parles. Els drets dels uns, quan parlem de respecte, acaben on comencen els dels demés.
Si veus alguna apropiació indeguda la solució no és anar a prendre-ho tu per ”alliberar-ho” pels teus interessos. Potser aquest espai és més necessari per altres afers socials que un Casal de Joves. Tu ets qui per dir que necessita Igualada? (No em posis l’excusa de les tributacions, això és un tema polític i la solució no és aquesta. Impositivament jo tampoc estic d’acord en que els aliments considerats bàsics tributin i no per això em dedico a agafar barres de pa o sacs de farina per la cara)

Em sembla perfecte que es vulgui crear un espai en que els joves aprenguin a col·laborar i a respectar-se mútuament.
Però començar posant en dubte l’Església, la seva feina al llarg dels anys, les propietats de les que disposa, o com algú que semblava afirmar ser del col·lectiu de joves impulsor de l’acció: que l’Església actualment no fa res pels necessitats. I sóc ateu, quedi clar. Però he estat i estic en projectes socials de l’Església simplement perquè son bons per la societat i els hi falta gent.

No em sembla que tingueu respecte vers algú que hauríeu de considerar un igual. De fet em sembla imposar el que vosaltres penseu per sobre el que pensen els demés. I dic igual, perquè per mi tots som iguals, mateixos drets, mateixos deures, mateixes responsabilitats... siguem joves, petits o grans. Estudiants, treballadors, parats o voluntaris. Ens hem d’aprendre a respectar i a conviure. I l’Església no és perfecte, però com qualsevol associació, agrupació, entitat, agent social, etc... està dirigida i organitzada per persones, que són millors o pitjors, però que poden canviar i poden aprendre a ser millors (i a ser pitjors).

Vosaltres encara podeu rectificar. I demanar disculpes per l’ocupació i començar a tractar amb ells que us cedeixin l’espai. O buscar altres punts d’interès o persones que us puguin cedir altres espais igual de vàlids o millors.
Ara bé, heu de deixar la prepotència de que heu ALLIBERAT un espai, i demanar disculpes per una OCUPACIÓ IL·LEGAL. Sinó qualsevol conversa és impossible perquè des d’un inici doneu una imatge de que us crèieu millors que els demés, amb més drets i una puresa intel·lectual que potser és pròpia de l’edat i heu d’aprendre a moderar.

El que a tu et sembla moral i ètic no té perquè ser-ho per un altre persona. I voler imposar-ho parlant de democràcia, afavorir desafavorits i demés paraules que queden molt maques en el discurs de qualsevol partit polític no et fa millor que els que podríem dir que t’oprimeixen o m’oprimeixen o ens oprimeixen. Perquè a la fi del dia, tu estàs oprimint algú també: els que creuen que la societat la construïm entre tots i la canviem entre tots per al bé de tots.
I si això no passa, la culpa és de tots, no d’un grup d’opressors. Per què a les eleccions es presenten molts partits amb moltes alternatives diferents. I si cap t’encaixa has de buscar la manera de que algú et representi (o presentar-te). No desobeir a qui no t’agrada o no t’encaixa. Ja que llavors no respectes a tothom. Només et respectes a tu i els que pensen com o similar a tu.

Hi ha moltes maneres de fer les coses, per bona que sigui la fi, si la manera que esculls és l’equivocada no demanar disculpes i no intentar esmenar errors no és la solució. Dels errors se’n aprèn, i vosaltres com a col·lectiu de joves ara podeu aprendre quelcom.

Ramon F. Sobre la majoria, ho fas en referència al teu propi comentari, tot i això del Casal si que ja s’hi ha endinsat més d’un centenar de joves, treballant diàriament, evidentment, en... Llegir més som menys, entorn d’una quarantena. Però és un projecte que sempre va sumant. I respecte al concepte “alliberat”, jo utilitzo aquesta noció perquè expropiar-lo de l’església, per mi si que és correcte i ho considero d’emancipació cultural i col•lectiva (Podríem quedar un dia i veure com s’han aconseguit les riqueses de les esglésies, no?). Respecte al segon paràgraf, m’encantaria que vinguessis un dia i preguntessis a cadascú dels participants del Casal on està posat, potser et sorprendries. Jo mateix participo del Casal i vaig engegar, junt amb un altre grup de persones, un equip de Rugby a Igualada (rebem la gent de braços oberts), tothom té projectes, entitats, grups, més enllà del Casal, plenament enèrgiques, renovadores i juvenils. I no nego pas l’existència d’altres entitats, de fet esperem tractar-hi. Aquí no som la llanterna de ningú, però vaja, gràcies a nosaltres s’ha obert un debat municipal sobre les col•lectivitzacions, que la llei liberal barra.
Sobre el comentari del 36: a veure, el recurs d’adornar un discurs a través de la vacuïtat amb conceptes abstractes ho trobo penós. Ho dic en referència a la frase: “De lo de l’any 36 que vols que et digui, fa molt i han passat moltes coses (...) penso que hem de mirar sempre endavant”. Segurament Benedetto Croce et podrà dir moltes més coses que jo amb quatre frases, però tots som subjectes històrics, fruit d’ella, tot està en una constant mutació. Tu no ets fill solament de la transició del neoliberalisme global; sinó que també ho ets de la Batalla de Normandia del 1066, així com de la Comuna de París del 1871, perquè tot té interferències amb el present i els subjectes polítics, en tant que són polítics necessiten de la connexió i de la identificació històrica. Com diu Abu Taleb en un estudi sobre els temps moderns: El futur a Occident és un futur que no és, perquè tot està en constant canvi, tot s’espera en l’evolució, en el demà, per això mai seran perfectes. (No recordo la màxima en claredat, però ve a dir el mateix). Així que no em parlis de l’endemà, perquè com els Sex Pistols deien: “Si no hi ha futur, com pot haver pecat?”.
I per altre banda, seré més agosarat, però al ser un Casal autogestionat de Joves, el que no volem és que el poder adult hi accedeixi a dir-nos què hem de fer. Així que sincerament, m’importa bastant poc que pensis com es fan les coses, perquè segurament les farem diferents, no per això millors ni pitjors.
En referència al jovent, que vols que et digui jo també vull un jovent actiu, treballador, ben preparat, emprenedor (col•lectivament, jo per joves que muntaran empreses per a beneficiar-se ells gràcies a la misèria dels altres, doncs no...), que sàpiguen treballar en equip, inconformista... Vaja, però què importa què penses tu o jo (no sé quina franja d’edat tens) però no crec que hagis de dir com hauria de ser un subjecte polític com és el jovent, o potser li comentes a la teva parella (home o dona) què s’han de posar, de què han de treballar? I vosaltres sou els que de la llibertat n’enarboren bandera? Perdona, però la llibertat s’articula amb una sèrie de conceptes com: autonomia, autogestió, respecte mutu, autoorganització, democràcia directe, inclusió, afavorir desafavorits i un llarg etcètera que aquesta societat manca.

Albert, perdona però la majoria de centenars no pot ser mai 30, 40 o 50 i en quant a la paraula alliberat no la trobo adient en aquest cas, perquè d’aquí heu alliberat al Casal, del seu... Llegir més propietari?, la paraula que s’ha d’utilitzar per descriure el que heu fet t’agradi o no, es ocupar.

En quant a les associacions que vetllen per l’esforç, dons son totes aquelles en que els seus integrants treballen per ser cada dia una mica millors en allò que fan i això val per tot el gran grup d’entitats culturals, esportives, recreatives, socials i assistencials que hi ha a Igualada i que no cal que enumerem una per una .

No et discutiré ara el que heu fet durant aquets quatre dies que porteu d’ocupació, ja en parlarem si vols d’aquí a tres o quatre mesos, encara que suposo que la poda d’arbres la deu haver fet algú entès en jardineria i l’avaluació dels edificis si s’ha fet en l’aspecte tècnic ho haurà fet un arquitecte o un calculista. El que et discuteixo es la manera: això m’agrada es cèntric i gran, dons me’l faig meu i ja està, com el Chavez: ”expropiese”, per a mi les coses no es fan així, hi ha d’haver un ordre, sinó les coses no funcionaran mai.

L’altre cosa en la que tampoc estic d’acord és aquesta espècie de prepotència que demostreu, com si fóssiu superiors a tots els altres joves, com si fins que vareu aparèixer vosaltres no s’hagués fet mai res. Es per això que et dic que a Igualada hi ha un munt d’entitats amb un munt de joves que de fa molts anys que estan treballant..

De lo de l’any 36 que vols que et digui, fa molt i han passat moltes coses, llavors eren uns altres temps, es cert que va predominar l’anarquisme i a lo millor inclús algun avantpassat teu devia estar afiliat a la CNT com ho varen estar els meus, però malgrat que els temps actuals son molt difícils, penso que hem de mirar sempre endavant

I per acabar dubto molt que algú prefereixi un jovent com el que dius que preferim alguns. Estàs molt equivocat, almenys jo prefereixo un jovent actiu, treballador, ben preparat, emprenedor (capaç de tirar endavant els reptes que es proposi), que sàpiga treballar en equip, inconformista, que vesteixi com vulgui però que vagi net i pulit; Tot això de l’alcohol i altres coses no les desitjo ni al meu pitjor enemic.

La ignorància és atrevida. És curiós com es jutgen les intencions i les persones sense conèixer-les (o com amínim això demostren alguns comentaris). És molt fàcil, només cal anar a parlar... Llegir més directament amb ells per saber qui són, quin és el seu projecte i quines són les seves idees. D’altra banda no entenc que les persones siguin d’un cantó o de l’altre. Alguns d’aquests joves (els que conec) són tan normals que estan en equips esportius, estan en entitats i associacions com tants d’altres. Que vulguin iniciar un projecte diferent no té perquè ser excloent de la resta d’activitats que hi ha a Igualada.

Jo estic flipant que si joves de papa per aqui. Qu no tenen vergonya per alla i moltesvaltres vegenades .
Jo no volia escriure en aquest espai ja que queixar-se sempre es molt facil i a sobre amb les... Llegir més noves texnologies que no as de coneixer ni a la persona ni las de tenir al davant. Us dire. Jo destudis no en tinc masses pro a casa sempre man ensenyat a lluitar pel que vols. Als 19 anys em vaig independitzar. Portu. 4 anys explotat per una ETT sense dret a vacances nivtan sols a ferme mal ja que si no treballu no cobru. Fills de papa??? U , s convidu a soldar dins una empres la cual la temperatura ambient es de 31 gras. A les 11 del.mati . I ara usbpreguntareu. Perque us explicu tot aixo? Dons es per afirmar-nos que els joves d’avui en dia. No TENIM FUTUR i em fa gracia jo a la vostra edat , jo no faria aixo , a mi em van ensenyar millor.... dons potser es aqui el problema tots aquets adults. Quvlunic que han fet es pensar am el seu egoisme amb les seves ancies de poder. Son aquells que no ens deixen alternatives que ena volen controlar amb lescusa de ledat. Si vosaltres aguesiu protestat. Intentant fer un mon millor potser els joves no ems trovariem amb aquesta situacio de precarietat duna vida sense
que i pugui aver un dema a no sigui esperar al cap de setmana a emborraxarnos i no pensar amb res mes. Per aixo aquets joves em dit prou si no ten

im futur ja ens el construirem nosaltres mateixos, cooperant , ajudantnos i desenvolupantnos plegats per aixo us convidu que avans de queixar- vos vingeu a coneixens vingeu a veure com trevallem i potser apendrieu algu nou que no us eu plantejat mai

Pd: perdoneu per les faltes i altres pro jo tinc internet a casa i haig descriure des del
mobi




T

Ramon, malauradament em sap greu anunciar-te que la majoria de jovent que descrius són els que han alliberat l’espai... Estaria força bé que matisessis quines són aquestes associacions que... Llegir més vetllen tant per l’esforç. Per cert, abans de sentenciar, pregunta. Què han fet, doncs bé, amb 4 dies de Casal a veure... el primer dia un concert i un sopar popular, el segon va venir un grup de blues, en el tercer va venir un grup de música provinents d’Austràlia (que estaven de Barcelona) a grabar un videoclip. En tots aquests dies i hem estat treballant de valent, però clar no tenim cultura de l’esforç (amb un dia l’edifici central va quedar absolutament net, la piscina ja està protegida, cosa que l’església va ser incapaç de fer, s’estan podant els arbres, s’ha qualificat l’estat dels edificis...). Ens hem anat reunint i dinamitzant el funcionament del Casal de forma assembleària. Han participat ja diverses entitats a reunir-se com feien diàriament, en bars, cases dels integrants (Com per exemple, de cara el setembre, aquest jovent sense esforç, goita tu! realitzaran una actuació teatral...) Ah! i vés per on! El divendres fan un berenar-sopar popular, on presentarant el projecte als veïns i veïnes, que per cert estan encantadíssims! Per acabar només una cosa més... és cert que el capitalisme contemporani ha desenvolupat grans tècniques i avenços científics que han portat inclús a l’home a la lluna! Però vaja, pels que encara estem a la Terra! Fixa’t tu! que feia el jovent a la Revolució Social de l’any 1936: www.nodo50.org/foi/MAGATZEM/ARXIUS%20WEB/Capitol28.html
Partits com Esquerra Republicana de Catalunya expropiava i okupava edificis! Quins dolentots! Però clar, vosaltres preferiu el jovent amb corbata, capitalista, emprenedor (entenent-se com una actitud d’enfonsament als demés pel seu profit personal), prepotent, individualista, que s’ofegui amb l’alcohol i es cregui un ”rebel”. Sincerament, em feu pena. Si s’aixequés la Igualada del 36! Ai! Que en seria de diferent la ciutat!

Però de que estem parlant?, de 30, 50 nois i noies?, i d’això en depèn el futur del jovent d’Igualada?.

I de moment que han fet?, diuen que tenen un projecte, que no els interessen els locals... Llegir més que els deixava l’ajuntament, que son assemblearis i que es volen auto gestionar sense cap ingerència externa, però de moment solament el que ens han demostrat és que son capaços d’ocupar un espai que ni és seu ni tan sols van ser capaços de demanar permís abans de fer-ho, vaja que es miri com es miri son uns ocupes.

Si a sobre aquet jovent rep l’incens dels seus papàs i mamàs o de gent com l’Albert Mendez (comentari 6)que els qualifica com al jovent més normal i segurament preferible de la ciutat, per mi apart de ser una gran gosadia aquesta afirmació (hi ha molt més jovent a la ciutat), flac favor se’ls esta fent ja que en lloc d’educals en la cultura de l’esforç se’ls hi riu la gracieta, gracieta que pot acabar tranquil•lament amb una ordre judicial de desallotjament i llavors que?, que direm?, que pobres nois quina injustícia que han patit?

Per sort a Igualada hi ha molt més jovent, hi ha centenars de joves que formen part de les entitats i clubs que conformen el nostra gran teixit associatiu, nois i noies que formen part d’entitats culturals, associatives, recreatives o de clubs esportius, nois i noies que també son inconformistes, que també volen canviar el mon, que també son crítics amb la societat actual, nois i noies que dediquen una par important del seu temps a assajar o a entrenar per millorar cada dia una mica més en allò que els hi agrada fer, nois i noies que saben que ningú els hi regalarà res, que les coses no es prenen sinó que es guanyen, i que és guanyen a base d’esforç de treball i de constància i que els que els ajuden (monitors, directors, entrenadors) no els hi riuen les gràcies sinó que els esperonen i motiven perquè cada dia puguin ser millors.

Si tenim tot això, si tot això funciona, i funciona be, no se perquè ara dediquem tant temps a aquest reduït grup de joves que ens diu que vol dinamitzar socialment i culturalment la ciutat, com si això no ho estesin fent ja des de fa temps aquets centenars d’altres nois i noies sense fer ni tant soroll ni cap il•legalitat.

Trobo mol agosarat (per no dir un altre cosa) i si m’ho permeteu inclús amb un pel de despreci per la resta de jovent, que ara algú ens vulgui fer veure la llum, com si fins ara haguéssim estat a les fosques. Potser si que al final això serà cosa de quatre il•luminats, temps al temps

Tot això està molt bé. Però aquest famós ”projecte”, de què es tracta exactament? On puc trobar la informació, si és que n’hi ha?

Jo d’entrada signo amb nom i cognom. Sra. Montserrat Mateu. Pregunto, (degut a la meva ignorància), aixó que en fet aquests joves, si fossin de dretes també li semblaria bé?, també li entraria... Llegir més un glop d’aire fresc?. Miri Sra. Mateu, vosté és una representan política d’aquesta ciutat, i els pensaments personals, són aixó, personals, vosté com autoritat no hauria de permetre que les normes o lleis s’imcompleixen i aquí no pasa res, com sempre. Ara com sempre la mateixa cosa feta per uns o altres, s’ha aplaudeix o es titlle de robatori, faxisme i més. Serà que no tenim problemes importans per resoldre que pasem l’estona parlan, ”que si son galgos o podencos”.

Iria (comentari 12), pregunta molt senzilla. Posem que tens una casa d’estiu i a l’hivern no hi vas mai. Si pel que sigui hi vas un cap de setmana de febrer i em trobes al teu sofà mirant la... Llegir més teva tele, què pensaràs? Sentiràs aquesta emoció que ara sents quan entres al Casal o em cridaràs, em faràs fora i trucaràs els Mossos? El problema aquí és que els que ho heu rebut tot dels pares i mai heu treballat per aixecar res ni guanyar res amb el propi esforç no sabeu què suposa sentir-vos vulnerats en la vostra privacitat. Ningú us critica la voluntat i la iniciativa, que em sembla genial, però heu d’entendre que molts no compartim com ho esteu fent. Si el propietari actuès com vosaltres i tirès pel dret ja tindríeu les excavadores al Casal. Per sort és més respectuòs i ha recorregut a la justícia.

Digueu-me estrany, però si el que l’ajuntament t’ofereix no t’agrada no se t’acut buscar particulars que et cedeixin o et lloguin un local? Fer les coses de manera respectuosa i sense... Llegir més perjudicar ningú, vaja. I pagant, perquè molts dels que voregeu ara els 20 anys no coneixeu el valor del treball ni del que costa guanyar els diners. No dic que sigui culpa vostra, la culpa és del sistema, però això no us legitima a perjudicar ningú. I així no canviareu el sistema. Els fets consumats, el primer faig després pregunto i en aquest cas ocupar la propietat d’un altre, és una acció violenta i agressiva. Una vulneració dels drets dels altres com una casa de pagès. Després us indignareu i us fareu els afectats quan la policia us faci fora d’allà. Però estareu rebent el que haureu sembrat. I per cert, diuen que sou trenta no? Una veritable massa, sí senyor. Ah! sense animadversió personal, és patètic veure una política intentant rascar quatre vots en un diari digital. La classe política cada dia que passa està més desesperada. Això s’enfonsa.

Penso que en cap cas s’ha de prendre l’acció com si fos contra algú, no es va contra l’església, ni contra els mossens, ni contra la tasca que aquesta fa (en la que hi podem estar més o... Llegir més menys d’acord). Cal mirar-ho en positiu, és una acció a favor de la gent jove aprofitant un espai buit de la ciutat que a més s’està tractant amb el màxim respecte, donant-li vida, netejant-lo, cuidant el material que hi havia abandonat i en mal estat i, paral·lelament, construint un projecte enriquidor per tothom.

És emocionant entrar aquests dies a les piscines del casal, veure com joves que mai havien coincidit es troben i parlen, com la gent té ganes de fer-hi coses, assajos, activitats, xerrades,... el projecte no és més que això: ser una casa de mil projectes.

Trenquem amb la idea de ”miro el programa a veure que m’ofereixen” i comencem a pensar ”què m’interessa? què vull? doncs ho organitzo!Tinc l’espai per fer-ho”.

Res més senzill que això, som gent que estimem intensament la ciutat, que no creiem en ”a Igualada no es fa mai res” sinó que justament creiem que, de tant que es fa,a vegades ens perdem moles coses.

Igualada és una ciutat rica perquè té cultura, té associacionisme, té jovent inquiet, té adults crítics, la seva gent te voluntat de sortir endavant i diuen que ”res no canvia si tu no et mous”. Volem que les coses canviïn, no deixarem de moure’ns.

La iniciativa del projecte és molt bona. Tant de bo es faci tal i com es proposa. Tant de bo s’utilitzi per fer mil i una coses que beneficiïn al jove que necessita espais. Tant de bo... Llegir més s’organitzi bé i es plantegin tot tipus d’activitats solidàries i humanes que demostrin que la societat s’equivoca amb el jovent d’avui en dia.

Tant de bo es faci tot bé i tant de bo em considerés suficientment jove com per prendre part en el projecte.

La meva por és: quins són els ”somnis” d’aquests joves? Espero que no siguin tan contradictoris com els seus caràcters: comunistes amb iphones, joves que defensen l’escola pública però durant el curs passen de tot, etc.

Tant de bo es fes tan bé que aquest col·lectiu només fos una petita porció de tots els joves Igualadins amb somnis que construeixin aquest projecte. Així doncs, només desitjo que tots els joves s’involucrin i lluitin pels seus somnis, no només aquells que criden comunisme i compren mòbils tacats de sang.

Ostres! No sé perquè estic pagant un lloguer per viure! Em podria limitar a enviar una carta al propietari dient que hi vull viure sense pagar i ja està. Si li agrada bé i si no també!! La cara... Llegir més de vergonya us hauria de caure!!
Jo no sóc ni creient ni partidària de l’església però si sóc partidària que si una cosa és meva tu no ets ningú per robar-me-la!

Veig que la política d’aquest jovent és: si no tinc una cosa de manera legal, normal i social, me la prenc. Crec que no anem bé d’aquesta manera. Primer, potser cal demanar-ho, ja que es... Llegir més tracta d’una propietat privada. No em costaria gens que quan necessiti una cosa, l’agafi del veí sense demanar-la. D’això se’n diu usurpació, robatori... D’altra banda, veig que molts dels joves que ocupen aquesta propietat pertanyen a entitats, alguna de les quals el Cau. Jo havia estat del Cau i em van ensenyar uns valors etics, morals, religiosos i socials. Qui m’ho va ensenyar, n’era practicant a tot arreu: dins del Cau i en la seva vida social a Igualada. Avui es deuen haver perdut tots aquests valors i pobres nens que avui són al Cau si demà han d’actuar de la mateixa manera que veuen actuar els seus monitors. I pobra ciutat d’Igualada del demà.
Les coses es demanen.
Jo he estat en moltes entitats. He demanat algun local a l’ajuntament i no me l’han concedit. No per això havia d’ocupar llocs que són d’altra gent. M’ho he treballat, junt amb la gent de l’entitat, hem fet diners, he negociat amb els propietaris, i hem tingut locals de lloguer. Això també ho podrien fer. És clar que treballar aquest jovent ja ho veig més difícil.
És vergonyós. Una autèntica vergonya!
I em sorprèn l’actitud de la Sra. Montserrat Mateu quan sap que mentre va ser regidora d’ensenyament a alguna entitat li va negar inclús el poder assajar a l’Escola de Música d’Igualada. També molt vergonyós i vergonyosa!

Per mí va representar una alenada d’aire fresc i esperança en el ple d’ahir. Trobo molt positiu veure joves amb inquietuds i projectes compartits.
Sé que aquets comentari pot aixecar... Llegir més polseguera i animadversió personal, però no per això restaré callada.

Molt bona iniciativa, no afluixeu. Igualda us necessita i la vostra empenta ens durà molt lluny!


Que no us parin!

A veure Joan... en cap moment han negat que l’Ajuntament els oferís espais, però no s’adeqüen a les seves necessitats. Quin teixit associatiu, popular i juvenil pots construir en un espai que... Llegir més et deixen un dia a la tarda, sense autonomia, sense autogestió, sense burocràcia i poder adult institucional entremig? I en cap moment han actuat per manca de transparència, sinceritat i coherència. Segurament alguns cops seran consentits, intolerants, irrespectuosos... però vaja, ja n’és d’això el jovent. Però titeranys prehistòrics com vosaltres preferiu que siguin desinteressats, que acatin el primer plat de taula, que ofeguin les neurones emborratxant-se amb l’oci capitalista, que no tinguin esperit crític, ignorants... doncs mira no va amb ells. Vols que t’expliqui jo quins són els terrenys, edificis buit que té l’església a Igualada, mentre veu com gent és desnonada? Et penses que l’església ho fa per caritat, que no té res a veure l’Estat al darrere? Perquè l’església ha estat dels millors negocis en la història de la humanitat. I més val que no parlis sense saber, perquè si que han fet arribar al mossén el seu projecte. No obstant, la resposta d’aquest ha estat que no vol parlar amb ”okupes” (amb el detriment que comporta el concepte). Si el mossén toques de peus a terra i vegués que és el jovent més normal i segurament preferible de la ciutat, deixaria el rosari per ajudar-los, però clar està massa ocupat en assumptes de l’extramón, transversals i místics. (Quina vida més malgastada) Com deia Piotr Kropotkin o bé citava Durruti: ”L’església que il·lumina és l’església que crema” I no s’entengui la màxima en un sentit d’incitació a la violència.

És bastant patètic que la gent jove que hauria d’anar aixecant aquest país es dediqui a anar passejant amb gossos -sense morrió- pels carrers. Jo a la vostra edat nois i noies feia altres coses... Llegir més més profitoses i sobre tot més higièniques. Em sembla patètic que sota el paraigües del ”ser alternatiu” es permetin accions de vandalisme encobert. Aquesta notícia sembla més pròpia d’una pel·lícula de ”Torrente”...

No som nens i nenes consentits, som joves que hem decidit afrontar la realitat i intentar canviar aquesta ciutat en la que vivim.
Encara no entens que el que es demanava era un local autogestionat,... Llegir més on les decisions fossin assemblearies.
L’esglêsia tot aixo sense res a canvi? Tenint en compte que l’església rep bastants milions de l’estat cada any, no crec que siguis conscient del que estas dient. A més de no pagar impostos. Ja m’agradaria a mi tenir aquest tracte de favor davant les institucions.
Cal no ser tan conformista, i veure que desde la desobediència es poden aconseguir els nostres drets, si tenim molts deures pero no drets.

”El projecte”, s’omplen la boca amb ”el projecte”, però no expliquen què és.
Deixant apart el fet de que ”demano una cosa i si no em donen el que vull, ho agafo”, que ja és prou... Llegir més greu, ningú sap qué coi volen aquesta gent. Fan més por que goig.

Així que l’ajuntament us va oferir diversos llocs? No és el que dèieu al començament.
Ara entenc el que sou: una colla de nens i nenes consentits. Si no em dónes el que vull agafo una rabieta.... Llegir més Què són per a vosaltres els deures? I els drets?
Dieu també que l’Església no fa res per ajudar a certs col•lectius. Veig que esteu molt mal informats: des de menjadors socials pera gent necessitada, escoles, grups de jovent, hospitals, ajudes a famílies necessitades, i un llarg etcètera, sense demanar res a canvi.
Com podeu dir res si a hores d’ara encara no els hi heu ni demanat els locals que ocupeu?

Crec que anar a l’Ajuntament és un bon gest i una mostra de la bona voluntat d’aquests joves.

Endavant !