Produccions igualadines, durant i després de Sitges

El món s'acaba

Paco Poch va néixer a Igualada el 1951. És productor de cinema i televisió, professor de Producció Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, redactor de Serra d’Or i és gestor cultural. La seva empresa, Mallerich Films, és co-productora de “Els últims dies del món” (“Les derniers jours du monde”), d'Arnaud i Jean-Marie Larrieu. La pel·lícula s'ha endut el Premi de la Crítica José Luis Guarner i el de Millor Pel·lícula pel Jurat Jove del festival, ex-aequo amb “Canino”, una pel·lícula grega molt sorprenent i interessant.

Anoiadiari·cat ha parlat aquesta setmana amb Paco Poch en la presentació del llibre-DVD “El viatge vertical” a Barcelona.

Què destacaria de “Els últims dies del món”?

Hi ha el deliri de trencar convencions una darrera l'altra, hi ha l'ideal de la recerca de l'amor, i hi ha la realitat, tal com està el món.

Com ha rebut el premi de la crítica del Festival de Sitges?

No m'ho esperava, ni hi pensava. Quan vaig llegir que havíem rebut els premis em va fer molta il·lusió. El de la crítica perquè el tipus de persones que estan al jurat són persones que admiro: Imma Merino, Desirée de Fez i Eulàlia Iglesias. Per a mi és un gran honor perquè són gent d'una neutralitat comprovada i amb bona capacitat de selecció. M'agrada que hagin captat aquest costat positiu de la pel·lícula: que passi el que passi, cal seguir el teu objectiu, aquest tirar pel dret, superar els obstacles.

I el premi del jurat jove?

No coneixia els membres d'aquest jurat però es veu que han valorat la qualitat. Fa il·lusió i és esperançador veure que tenen criteri. Sobretot perquè no havíem fet cap promoció de la pel·lícula abans del festival: no hi vam col·locar ni grans cartells ni tanques publicitàries.

Tot plegat ajudarà a l'estrena a les sales?

Estic animat a pensar que quan l'estrenem hi haurà tota una sèrie de gent que l'apreciarà. La pel·lícula s'ha estrenat a França i a Suïssa i he rebut felicitacions de gent que l'ha vista. A França ha fet uns 200.000 espectadors, que per ser França no és brutal però tampoc és dolent. És una pel·lícula que farà una carrera discreta però que anirà avançant. S'estrenarà en versió original subtitulada en català i castellà, i també doblada en català i castellà. Es dirà “Els últims dies del món” i “Los últimos días del mundo”.

Quan està previst que s'estreni?

La idea és que sigui l'11 de desembre, a través de la distribuïdora Premium. S'estrenarà com una pel·lícula d'atura, sense una gran promoció com es fa amb altres pel·lícules. Volem que funcioni el boca orella, que vagi fent el crescendo que no faria amb una política comercial agressiva. L'estratègia és ensenyar bé la pel·lícula als crítics i periodistes, que vinguin els autors, els germans Larrieu, Sergi López i, si pot ser, Mathieu Amalric.

Mathieu Amalric és una bona carta de presentació.

Molt bona. Està pujant com a actor, està treballant molt. No és que tingui molta fama a nivell internacional però ha interpretat el dolent a l'últim James Bond. Tothom està parlant d'ell com a molt bon actor i el seu paper a “Els últims dies del món” enganxa, està molt bé.

Sergi López fa un paper secundari.

Un gran paper. I, a més, un paper gens fàcil. Hi ha una seqüència en què riu, plora, està aclaparat, content, cansat... És una seqüència que porta totalment ell i allà es veu el que és un gran actor, la qualitat dels registres, de les expressions, dels moviments. És espectacular.

Quin ha estat el paper de Mallerich Films en aquesta producció?

Jo vaig entrar en aquest projecte com a consultor del productor francès Bruno Pésery, que tenia na sèries de problemes, una sèrie de qüestions tècniques de producció, i em va venir a buscar després del Festival de Berlin, per veure com els podíem resoldre. Arran d'aquesta col·laboració em vaig implicar en la pel·lícula com a co-productor.

Des de Mallerich Films ens hem encarregat de buscar el distribuïdor i el finançament per exemple amb vendes a les televisions o subvencions. També ens encarreguem de donar la cara davant les institucions i davant de TV3.

La pel·lícula ha comptat amb producció francesa, canadenca i taiwanesa. També des del principi hi ha hagut la productora catalana Estrategia Audiovisual, que s'ha encarregat d'un tema molt difícil, de tot el rodatges de la part espanyola. És un rodatge fet a trossos: veus Montserrat des d'un hotel que no saps on és i que realment és un Parador, Saragossa és en realitat Tarragona... Hi ha un popurri. El que sí que és un rodatge real és als Sanfermines: es van buscar amb molt temps balcons i llocs per a les càmeres, per gravar les masses i després es van afegir la resta de seqüències.

Més cinema. Mallerich Films també produeix la pel·lícula “Caracremada”.

Em fa molta il·lusió. Són nanos de 26 anys que han acabat la carrera a la Pompeu fa 4 anys i estan fent la pel·lícula en cooperativa pràcticament. És un sistema molt original de decisió: es decideix tot de manera horitzontal però també tenen una jerarquia. No ho havia vist mai i ho estan portant molt bé.

A més a més és una pel·lícula que em fa molta il·lusió perquè és bressoniana, és Kuleshov, amb mil referències pures sense cap tipus de floritura, anant al que és essencial. És molt maco veure aquests nanos que (per dir-ho fàcil) busquen la veritat, que es preocupen dels petits detalls, de l'última mirada de l'actor, del so d'una fulla. La banda sonora de la pel·lícula són els sons del bosc. Això és fantàstic, és tornar al cine pur. A aquesta gent se'ls ha d'ajudar al màxim.

Un projecte diferent de “Les veus del Pamano”.

Pots fer una pel·lícula de rabiosa autoria com “Caracremada”, experimental, i pots fer una mini-sèrie per a tots els públics, amb un gran director i un gran equip.

David Canto