//Plugins sense CDN ?>
Tot i que no es tenen les dades concretes, la comarca de l’Anoia compta actualment amb uns 600 pisos per vendre, en estoc. Una quantitat que es preveu absorbir en un parell o tres d’anys. Segons ha explicat el president del Gremi de Constructors i Promotors d’Obres de l’Anoia, Francesc Sabaté, estimen que la necessitat de pisos de la Conca d’Òdena és d’uns 200 a l’any, i que en el màxim exponent del boom immobiliari se n’havien arribat a demanar (amb llicència) 1.000.
Sabaté ha afegit que si bé a nivell de Catalunya els preus dels habitatges han baixat una mitjana d’un 15 o 20%, segons ha explicat el director general de l’Associació de Promotors de Barcelona, a la comarca de l’Anoia la davallada de preus ha estat ‘un 28 o 29% respecte el preu màxim que van assolir els habitatges al primer semestre del 2007. És per aquest motiu que els preus ‘ja no baixaran més, sinó tot el contrari, veient el què està passant en altres zones, com el Barcelonès o el Vallès, on els preus estan tornant a remuntar’.
El president del gremi ha avançat que la crisi ha fet incrementar lleugerament l’estalvi de les famílies, fet pel qual, tot i que de manera molt residual ‘s’està començant a demanar informació de pisos, hi ha qui visita les obres...si el sistema financer acaba de donar ajudes, tornarem a tenir els primers compradors’.
El panorama català
En el conjunt de Catalunya l’estoc d’habitatges és de 76.300, més de la meitat situat a la província de Barcelona tot i que la ràtio és de 7’8 habitatges per 1.000 habitants, per sota de la mitjana catalana. Amb aquestes xifres, el el director general de l’Associació de Promotors de Barcelona, J.Marc Torrent ha explicat que seran precisament les conurbacions de Barcelona i Lleida les que es recuperaran abans mentre que les zones més complicades seran les àrees turístiques de Tarragona i Girona, on hi ha un fort predomini d’habitatges de segona residència.
Ha afegit que s’estima que a Catalunya hi ha la necessitat d’uns 40.000 o 45.000 habitatges a l’any, i que ara n’hi ha engegats uns 10.000, cosa que fa preveure que en una mica més de 2 anys, el conjunt català pugui absorbir l’estoc.
Torrent ha destacat també el punt d’inflexió que s’ha començat a notar des del mes de juny, en què ha tornat a aparèixer, encara que molt lleugerament, l’interès per obres i habitatges entre alguns ciutadans.
L’ Associació de Promotors de Barcelona precisament signava aquesta setmana passada un conveni amb la Federació Catalana de Caixes pel qual si el promotor ajusta el preu den 20% inferior a la taxació inicial, de quan es va engegar la promoció, les entitats es comprometen a finançar, pels particulars que vulguin adquirir els immobles, fins a un 100% del preu. Així ho ha explicat aquest dimarts el director general a Igualada, on s’ha celebrat la jornada “Accions en el context actual del sector immobiliari”, organitzada per l’Associació de Promotors de Barcelona.
Segurament hi ha més pisos per vendre dels que diuen, tot i això els pisos no cauran de preu indefinidament, de fet com es comenta a l’article en algunes zones es comença a remuntar... Llegir més lleugerament, i qui vulgui esperar a per gangues potser no li agradarà el que trobarà.
-A l’Alta Anoia: Calaf, Sant Marti, Prats, hi ha uns cent-trenta habitatges per vendre. Més que menys.
-A Odena mès de cent.
-Només al Barri del Sant Crist, a Igualada, més de tres-cents
-A la... Llegir més resta d’Igualada no cal ni comptar-ho.
-A Montbui i Vilanova, incomptables.
-I val mes no seguir...
La totxana s’ho ha carregat tot i ja som un país de consum de mà d’obra cara... tot a estirat més el braç que la màniga i els bancs i caixes... no han estat a l’alçada. Solució?? 1r tots... Llegir més els immigrants que venien hauran d’anar els països on marxen totes les empreses d’aquí. 2n la política de propietat treure-la i fer lloguers econòmics quan menys ens costi l’habitatge més cotxes, roba, colonies,més restaurants més viatges, mes sortides etc.. comprarem més consum 3r potenciar els sector serveis més turisme. Països com Alemanya no noten tant la crisi perquè tenen més poder adquisiu entre lo que paguen d’habitatge i lo que consumeixen... quan més consum més llocs de treball.
On està ara la Sra. Chacón quant en la campanya electoral del 2008 va prometre en el Palau Sant Jordi 300.000 llocs de treballs per aquesta legislatura. Considero que es podría denunciar-la per difamar.
Santiago Niño-Becerra és un dels pocs economistes que va anunciar quan arribaríem la crisi actual i com seria. Així doncs cal, com a mínim, tenir-lo en... Llegir més compte.
http://www.tv3.cat/videos/1699059/Al-gener-baixara-de-veritat-el-preu-dels-pisos
Amb un nivell d’atur del 20% (i el que augmentarà, sobretot a principis de 2010) a la comarca de l’Anoia i diu que, amb dos o tres anys, es vendran tots els pisos que queden en estoc.
Ah, i... Llegir més després diu que passats els 3 anys es tornarà a construir.
Això de dir que els pisos ja no baixaran més de preu no ho deu dir perquè comprem ara i no després, quan baixara més, i el seu benefici es reduiria, oi ?
I encara gosa dir que les entitats bancàries ja tenen més confiança en els seus clients. Però vostè viu en una bombolla o es pensa que som rucs.
Tot plegat no s’ho creu ni ell. És el discurs que ha de fer per convèncer als compradors potencials.
A l’Anoia hi ha molts més pisos buits dels que diu ell. A més, hi ha obres aturades i... Llegir més ben aturades. Els bancs també s’hauran de desprendre dels seus estocs, la qual cosa farà abaratir els preus més encara.
Tampoc hi haurà tanta demanda com ell voldria en els propers anys: ha desaparegut la figura de l’especulador i tenim molts joves en atur.
josep
igualada
3 de desembre 2009.11:22h
Un paleta que conec, abans del boom de la construcció treballava fent alguna casa i ”remiendus” amb el seu equip de 3-4 treballadors.Durant el boom va seguir fent alguna casa i ”remiendus”... Llegir més tot i que tenia una llista d’espera més llarga perquè no va abusar de pujar preus per la feina i no va augmentar la plantilla (el tractaven de tonto). Ara, que hi ha crisi, segueix fent alguna casa i ”remiendus” i segueix vivint com sempre, de la suor del seu front al costat del seu equipet de treballadors. Mai li faltarà feina perquè els seus clients són fidels i s’ha guanyat una reputació. Qui s’ha enganxat els dits hi té una mica de culpa. Necessitem empreses de la cosntrucció perquè ens facin una casa o ens arreglin la que tenim quan ho necessitem, i no com a base del desenvolupament econòmic. Tant costa d’entendre?