//Plugins sense CDN ?>
El terratrèmol que ha mogut Xile aquesta nit ha estat de 8’8 graus de l’escala de Richter a la regió del Biobio, al centre- sud del país, a uns 400 quilòmetres de Santiago, en concret a la ciutat de Concepción (la segona en importància dins del país). El terratrèmol ha començat a les 3.36am i, segons diuen, ha durat poc més d’un minut. Tot i així, unes hores després les rèpliques encara són constants, i les últimes que s’han registrat són de 4’5 i 6’2 graus de magnitud, que no és poc.
Segons s’ha publicat, el terratrèmol s’ha notat a gran part del país, sobretot a Concepción, Chillán, Talca, a la regió metropolitana (Santiago) i al sector de Valparaíso (ciutat de costa a uns 100 quilòmetres de Santiago), i fins i tot s’ha dit que també s’ha notat a Argentina.
L’últim terratrèmol destructiu a Xile va ser l’any 1960. Llavors es va viure el terratrèmol més gran registrat al món des del 1900. En aquell any va afectar la regió de Valdívia, també a la costa sud, i va tenir una magnitud de 9’5 graus. La força del terratrèmol va generar un tsunami que es va notar a Hawaii, Japó i a les illes Filipines.
La presidenta de Xile, Michelle Bachelet, ha declarat en una compareixença, que les víctimes poden augmentar i ha fet pública la situació tràgica del país. Així mateix, les autoritats xilenes han emès una alerta de tsunami a tota la costa de Xile i Perú, i han advertit un possible tsunami també a Equador, Colòmbia, Antàrtida, Panamà i Costa Rica.
Per ara es calculen uns cinquanta morts en tot el país, la majoria localitzats a la zona de l’epicentre, a la regió del Biobio. Tot i així, una hora després del terratrèmol a Santiago ja s’hi localitzaven un o dos morts al barri Brasil, una zona caracteritzada per les cases baixes i de construcció antiga.
També a Santiago, al barri de Providencia s’ha destruït la part superior d’una església, situada just a l’avinguda principal que porta el mateix nom que el barri. Les destrosses a la parròquia han provocat que desenes de persones es concentressin al mig del carrer, que ha hagut de ser tallat per evitar més danys. Els bombers, la policia i les càmeres dels periodistes comportaven un moviment continu de llums, sirenes i crits.
Tres hores després del terratrèmol, el barri de Providencia, que és on visc, està tranquil. Tot i així, és difícil treure’s l’ensurt del cos i fer fora la por que ens ha despertat aquesta nit i ens ha deixat sense respiració. Els veïns dels edificis propers ens hem reunit a les porteries i als parcs, i l’espant i la ràdio han estat, òbviament, els protagonistes de la nit.
Sembla que la sortida del sol porti a la calma. A més, fa una hora que ja tenim llum i que hem pogut entrar a les cases. Escric des de la taula del menjador i els peus em tremolen. Cada mitja hora hi ha petites rèpliques que ja confonc amb la por.
Tot i així, Santiago és un lloc segur. Els edificis estan construïts tenint en compte la possibilitat de terratrèmol, hi ha control, hi ha seguretat. Per això, tot i l’espant, em sento segura.
Cora Muntané
Viure el terratrèmol ha estat dur, i molt, però em sento molt afortunada perquè hi ha molta gent afectada (un 80% de la població) i es viu la catàstrofe de forma intensa.
A Santiago també hi ha... Llegir més hagut assalts als supermercats, però jo crec que en aquest sentit és bàsic aplicar l’empatia perquè, segurament, molts faríem el que fos per aconseguir aigua i menjar. Com en tot, hi ha persones que aprofiten la situació per omplir les neveres, però tenint en compte la catàstrofe, n’hi ha molts que assalten per necessitat.
La solidaritat en aquesta situació només es pot aplicar a petita escala, procurant ajudar als veïns i als més propers. És una llàstima però nosaltre no podem fer res per rescatar i trobar els milers de desapareguts.
Jo visc en un barri que, comparat amb el desastre en altres llocs, no ha quedat molt afectat. És una sort mirar-se i mirar al voltant i veure que tot està estable. Per això dic que em sento segura, perquè havent viscut un terratrèmol d’aquestes característiques en un edifici i en una zona ben preparada és, per sobre de tot, la sort més gran de la meva vida.
Estic al·lucinada de com ha reaccionat tothom, de la força que es rep des de tan lluny i, bàsicament, de la rapidesa i la perfecta actuació dels bombers, hospitals, policia i del govern xilè.
Gràcies.
Gràcies Cora per la crònica. He pensat amb tu al saber la tràgica noticia. Ets molt valenta ja que una experiència com aquesta ha de ser molt difícil de pair. Un peto.
He visto hoy por la TV escenas de pillaje,creo que en Concepción, debido al miedo a quedarse sin abastecimiento de artículos de primera necesidad. ¿Qué ambiente notas tú en Santiago? La gente... Llegir més ¿acapara productos, se palpa miedo al pillaje o se vive un clima de solidaridad?
Y una segunda pregunta: ¿cómo vives en tu barrio esa seguridad respecto a los terremotos de la que hablas? ¿en qué se nota?
Abrazos.
Rosa Recasens
Quina sort que té Anoiadiari, amb aquesta redactora. després de l’ensurt una crónica molt real i serena. Força Xile!!
Sort i Força Kora.
Ànims a tots! Ha de ser molt dur, impactant, i potser la por us dura molt més del desitjat, però sou forts.
Un petó des de Barcelona ;)
Impressionada que puguis escriure amb aquesta serenitat a tan poques hores del terratrèmol. Ets forta.
I felicitats a Anoiadiari per la velocitat. Sou genials!
Records Cora!! Hem pensat de seguida en tu quan hem sabut la notícia.
Felicitats a l’Anoiadiari per la rapidesa.
tens una força interior brutal !
desprès de tot sembla impossible que ho puguis transmetre tant be!
aniims:D
La meva felicitacio a anoiadiari per donar-nos la possibilitat de coneixer uns fets des del punt de vista real i d’una Igualadina. Gràcies Cora per la teva exposicio tant clara d’uns fets... Llegir més d’aquestes caracteristiques.
Eugenia Minguillón
Igualada
1 de març 2010.17:11h
Es agradable verte capaz de elogiar las virtudes ajenas incluso cuando la tierra tiembla bajo tus pies.
Un abrazo.