TORNAR

Etiquetes mentideres: compres naps i t'han endossat cols

societat
Divendres, 26 febrer 2010. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Diuen que molts productes alimentaris no contenen els components que s'indiquen a l'etiqueta. O si no són molts, en són uns quants; que, tractant-se de la nostra nutrició i per les conseqüències que pot tenir al nostre organisme, ja és igualment gravíssim. Aquesta pràctica pot ser anomenada de diverses maneres, però una que s'hi escau bastant és la de 'frau’. Formatge que en teoria està fet amb llet d'ovella i resulta ser de vaca, o caviar d'un peix que en realitat és d'un altre, són exemples detectats a partir d'anàlisis d'ADN, amb el risc que això pot comportar per a la nostra salut.
PUBLICITAT

No només pensem en persones que no toleren determinats ingredients o que són al·lèrgics a altres; pensem en tots nosaltres, tots els consumidors que som enganyats de mala manera. Hi ha una tècnica que permet analitzar de forma ràpida i barata l'ADN de plantes i animals (s'anomena 'codi de barres genètic'). Un innocent projecte científic d'uns estudiants nord-americans a partir de mostres recollides a casa va destapar la caixa dels trons. D'una seixantena de productes que van analitzar, fins a una dotzena anaven directament a la llista negra: el que contenien no es corresponia amb el que indicava l'embalatge. Que, efectivament, és una proporció més que elevada. Preocupantment elevada.

No és fàcil poder demostrar que aquests fraus siguin fruit de la voluntat del fabricant i no d'errors en el procés de fabricació, per bé que casualment (aquelles casualitats tan i tan extremes) tots els elements que ens acabem enduent cap a casa són de menys qualitat i menys preuats que els que hi hauria d'haver. Vaja, els diners al darrere de tot; per variar. O dit d'una altra manera: que per estalviar algun cèntim en el seu producte, primer ens enganyen i com a conseqüència directa, posen en perill la nostra vida. És simple i fàcil prendre'ns el pèl, si algun fabricant s'ho proposa. Però per sort ara també és simple i fàcil comprovar i certificar l'origen dels productes que es posen al mercat. Les autoritats alimentàries i sanitàries d'arreu fan la seva tasca en aquest sentit, però és difícil arribar a tot arreu. Ja no es tracta d'evitar que ningú baixi la guàrdia... segur que els vàndals que volen lucrar-se a costa nostra (i de la nostra salut) estan ben alerta i saben com esquivar determinats esculls que poden entorpir els seus tripijocs. Però també hi ha cada vegada més eines per lluitar contra les males pràctiques. I és que a grans mals... grans remeis.

Així, un grup d'investigadors ja ha creat un sistema barat i portàtil que com a mínim permet detectar la toxicitat dels aliments. Encara no elabora un llistat complert dels ingredients d'un producte, però pot estalviar-nos algun maldecap. La particularitat d'aquest nou dispositiu, a banda del fet que pot encabir-se en una butxaca, és que la detecció dels hipotètics residus ja es pot fer a les etapes inicials de la cadena de producció dels aliments. L'aparell funciona amb una bateria i treballa a temps real. Basada en biosensors, aquesta tecnologia permet detectar components químics que, ja sigui per la toxicitat o per una excessiva concentració, puguin provocar-nos reaccions adverses. El dispositiu compta amb una placa sensora que, mitja horeta després d'entrar en contacte amb el producte analitzat, detecta el residu, transforma la senyal en informació, i permet conèixer amb fiabilitat si se sobrepassen els límits que marca la legislació. Una bona eina per a les autoritats del sector que hauria d'impedir que el producte contaminat i no-apte arribés no només a les botigues o als supermercats sinó ja a la indústria de transformació. Mica en mica, i tot i que la picaresca d'alguns productors pugui encara esquivar aquest filtratge, nous aparells d'aquest tipus han d'aportar-nos tota la seguretat necessària per poder menjar tot el que ens vingui de gust amb absoluta tranquil·litat.

I en tot cas, l'enhorabona a la iniciativa d'aquests dos joves inquiets que, gràcies al seu esperit crític i investigador, han aconseguit aixecar la llebre. (...) O era un gat?

Oriol Solà i Prat


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.