PUBLICITAT

Entrevistes

PUBLICITAT
David Rigau: “Aquesta crisi ens ha de servir per situar-nos al món”
Parlem amb el coordinador de logística de Metges Sense Fronteres

Dilluns, 9 novembre 2020. 03:00

Les primeres setmanes de l’inici de la pandèmia de la covid-19 a l’Anoia, amb el tancament perimetral de la Conca d’Òdena i l’establiment d’unes mesures de seguretat estrictes al territori, van deixar una extensa col·lecció d’imatges que difícilment s’esborraran de la nostra memòria. Carrers buits, comerços tancats, parcs infantils precintats, escoles tancades, controls policials a carreteres i camins, serveis d’urgències i d’unitats de cures intensives saturats... Enmig d’aquest àlbum de fotos, en trobem una que va ser realment impactant: el pavelló esportiu de les Comes convertit en un hospital d’emergència. La imatge de la pista ocupada per més d’un centenar de llits disposats en fileres eriçava els cabells. Igualada i el seu entorn es convertien en tràgics protagonistes de l’esclat de la pandèmia al país, amb desenes d’infectats i morts a causa d’una malalti desconeguda que s’estenia sense fre. A l’Hospital d’Igualada reconvertien les sales d’espera en zones d’hospitalització i s’ampliaven els llits d’UCI. L’atenció primària es reorganitzava a contrarellotge per adaptar-se a la nova situació i instal·lava una carpa de cribratge a l’exterior del CAP Igualada, una altra imatge que fins ara només havíem vist a les pel·lícules de ciència-ficció. Enmig d’aquest panorama, en el punt de tensió més alt de la crisi, l’Ajuntament d’Igualada —de bracet amb els ajuntaments de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena—, va decidir convertir el pavelló esportiu de les Comes en un hospital d’emergència. Els serveis tècnics municipals, amb l’assessorament logístic de Metges Sense Fronteres —atesa la seva experiència en logística sanitària en situacions d’emergència— i amb la col·laboració de Creu Roja i del personal dels diferents cossos d’emergències, van habilitar en poques hores l’equipament esportiu amb l’objectiu de tenir a punt totes les eines possibles per afrontar, si arribés, el pitjor dels escenaris.

Oriol Soler: “Si el seu objectiu era espantar-me, no ho han aconseguit, sinó tot el contrari”
Entrevista a Oriol Soler, detingut en el marc de l’operació Volhov

Divendres, 6 novembre 2020. 03:00

El passat dimarts, després de gairebé una setmana inactiu a les xarxes, Oriol Soler va fer una piulada dient: “Torno a la normalitat.” Soler va ser una de les 9 persones detingudes el dimecres 28 d’octubre en el marc de l’operació Volhov. Aquell dia, a primera hora del matí, diversos agents de la Guàrdia Civil van entrar al seu domicili, a Igualada, i després de cinc hores d’escorcoll se’l van endur detingut als calabossos del cos a la Travessera de Gràcia, a Barcelona, on va passar dues nits. Divendres, com la resta de detinguts, va quedar en llibertat amb càrrecs després de comparèixer davant el jutge i que la Fiscalia no demanés presó ni mesures cautelars. Se l’acusa de malversació de fons públics, prevaricació i desordres públics. En les interlocutòries, el nom de Soler també apareix com un dels agents organitzadors del Tsunami Democràtic i un dels membres, a l’ombra, de l’anomenat “estat major” del procés independentista. En les seves investigacions —que l’advocat de Soler, Benet Salellas, ha qualificat de kafkianes— la Guàrdia Civil assenyala l’empresari com a peça clau d’una “estratègia geopolítica de desestabilització” contra l’Estat espanyol, en la qual també estarien involucrats Julian Assange, Edward Snowden, el mateix Vladimir Putin... i 10.000 soldats russos. Oriol Soler i Castanys (Ripollet, 1960) és soci treballador i director general de SOM*, un grup cooperatiu  sorgit del Grup Cultura 03, que també fundà Soler, i que es dedica a la producció de continguts culturals, amb marques com les revistes Sàpiens, Cuina, Descobrir, El Món d’Ahir; les editorials Bernat Metge, Ara llibres, Amsterdam; productores audiovisuals com Batabat —que acaba de produir La mort de Guillem— o Castells TV; diverses capçaleres de mitjans de comunicació locals i moltes altres iniciatives, com la plataforma Atlas of the Future. Oriol Soler va ser impulsor de diversos projectes, com la fundació Espai Català de Cultura i Comunicació (ESCACC), el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura o el diari Ara, del qual fou president, conseller delegat i editor. Soler es defineix com un “emprenedor activista”. En l’àmbit de l’activisme, sempre en un segon pla, Soler va dirigir la campanya “Ara és l’hora” per a la consulta del 9N i la de Junts pel Sí per a les eleccions del 2015. Parlem amb Oriol Soler en una de les seus de la cooperativa SOM*, on encara esperen que la Guàrdia Civil vagi a fer un escorcoll, a comprovar els suposats indicis de la interlocutòria. En aquesta conversa, Oriol Soler reflexiona sobre l’operació Volhov i les acusacions que l’hi impliquen; sobre la repressió de l’Estat espanyol contra Catalunya i sobre la prepotència i la impunitat amb què actuen les forces repressores espanyoles. També parlem sobre la crisi de la democràcia i les llibertats a l’Estat espanyol i sobre el present i el futur de l’independentisme.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT