//Plugins sense CDN ?>
La Xarxa d’Ateneus Cooperatius (XAC) va celebrar divendres, a l’Antic Escorxador d’Igualada, una plenària especialment simbòlica, coincidint amb els deu anys de desplegament d’aquest programa públic de foment de l’economia social. La jornada, que ja s’havia plantejat com una cita de balanç i projecció sota el lema “Territoris que bateguen”, va acabar confirmant el pes creixent del cooperativisme al país tant en termes d’activitat econòmica com d’impacte social.
Amb uns 400 inscrits, la trobada va reunir representants dels 14 ateneus cooperatius, administracions i agents socioeconòmics, en una jornada que va servir per posar xifres a una dècada de trajectòria: 1.399 empreses creades i 5.640 llocs de treball generats entre el 2016 i el 2025. Tot plegat, amb una inversió pública de 49 milions d’euros i una participació acumulada de milers de persones arreu del territori.
El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, encarregat d’inaugurar la trobada, va reivindicar el paper de l’economia social dins del sistema productiu. Segons va defensar, es tracta d’un àmbit que contribueix a generar ocupació “de qualitat” i que encara necessita més visibilitat. En aquest sentit, va recordar que la creació dels ateneus, ara fa una dècada, va respondre a una “aposta pública innovadora” per impulsar un model econòmic més just i arrelat al territori.
Durant la plenària també es va posar èmfasi en la consolidació del model. Des de la XAC, Gemma Flores va destacar que la xarxa ha aconseguit “territorialitzar” els serveis de promoció del cooperativisme, garantint una cobertura a tot Catalunya a través d’estructures de proximitat que s’adapten a les particularitats de cada zona. Aquest treball es concreta en accions de formació, assessorament, divulgació i dinamització econòmica local.
L’acte va incloure la presentació de l’estudi elaborat per Lanki (Universitat de Mondragon), que analitza la gènesi i evolució de la xarxa, així com diverses sessions sectorials centrades en àmbits com l’alimentació, la cultura, l’energia i l’habitatge.
Aquests espais van permetre evidenciar l’abast transversal del cooperativisme, present avui en sectors tan diversos com la indústria, la tecnologia, l’educació o la salut.
Des de l’organització també es va subratllar que la XAC pot jugar un paper rellevant en el desplegament de la futura llei de l’economia social i solidària, actualment en tramitació parlamentària, reforçant així el seu paper com a eina de política pública.
Deu anys després de la seva posada en marxa, els ateneus cooperatius es presenten, doncs, com un model consolidat de col·laboració entre administració i teixit local, capaç de generar activitat econòmica i ocupació amb una clara vocació transformadora i de proximitat.