Arriben més persones que les que marxen

L’Anoia presenta un balanç positiu de moviments migratoris. En concret, han arribat a la comarca1.639 persones més de les que han marxat. El saldo és positiu gràcies, sobretot, a l’intercanvi de fluxos amb persones d’altres països i, en segon grau, de persones d’altres comarques catalanes. En canvi, el saldo dels fluxos amb persones de l’Estat espanyol és negatiu. Aquest radiografia de l’Anoia, feta a partir de les dades publicades aquesta setmana per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), és similar a la de la resta de comarques catalanes. El saldo migratori total de Catalunya el 2024 va ser de 122.593 persones.

L’Idescat mostra els moviments migratoris provocats pels desplaçaments de les persones per canvi de residència: ja sigui entre dos municipis catalans (dins de la mateixa comarca o entre comarques diferents), entre un municipi de Catalunya i un de l’estat espanyol o entre un municipi català i un altre de fora de l’estat.

Per una banda, l’any 2024 hi ha haver 2.411 persones que van canviar de residència dins de la mateixa comarca de l’Anoia.

D’altra banda, i pel que fa als fluxos migratoris entre altres comarques, el saldo va ser positiu, xifrat en 707 persones. Hi va haver 3.456 persones que van venir a residir a l’Anoia provinents d’altres comarques catalanes, per sobre dels 2.749 anoiencs que van fixar la seva residència en altres comarques del país.

El balanç amb població estrangera també va ser positiu, i el més alt: 1.140 persones. És la diferència entre les 2.604 persones que van venir a residir a l’Anoia des de països de fora de l’estat espanyol i els 1.464 anoiencs que van marxar a viure a l’estranger. El pes del balanç de la població estrangera en l’increment positiu total és del 69,55%.

En canvi, el saldo dels moviments migratoris amb l’estat espanyol va ser negatiu. Van marxar més anoiencs a Espanya (805) que els que van arribar de terres espanyoles (597).

El saldo a Igualada també va ser positiu: 776 persones

A Igualada, el saldo migratori també va ser positiu. En total, hi va haver 776 persones més que van arribar de les que van marxar. Hi va haver 1.430 anoiencs que van anar a residir a altres comarques catalanes i 1.604 catalans van fixar la seva residència a l’Anoia, deixant un saldo positiu de 173 persones. Pel que fa als moviments amb Espanya, el saldo va ser negatiu (-26). Van marxar 291 anoiencs a fer les espanyes i van venir 265 espanyols a Igualada. Finalment, les migracions amb l’estranger van donar un saldo positiu. Van venir a Igualada més del doble de persones de fora de l’estat (1.235) de les que van marxar (606), amb un saldo positiu de 629 persones.

El saldo migratori a Catalunya va ser de 122.593 persones

El 2024, Catalunya va registrar un saldo migratori total de 122.593 persones. El balanç amb l’estranger va ser clarament positiu, amb 129.030 persones més arribades que sortides (276.046 immigracions davant de 147.016 emigracions). En canvi, el saldo amb Espanya va ser negatiu, amb una pèrdua de 6.437 residents (53.585 entrades i 60.022 sortides). Paral·lelament, es van comptabilitzar 282.739 canvis de residència entre municipis catalans.

Pel que fa a la mobilitat interna, els municipis que van guanyar més població van ser Terrassa (+1.470), Vilanova i la Geltrú (+691) i Badalona (+601). A l’altra banda, Barcelona va registrar la pèrdua més gran (−15.221), seguida de l’Hospitalet de Llobregat (−1.759) i Sant Cugat del Vallès (−824).

Si es tenen en compte les dimensions municipals, els municipis amb menys de 50.000 habitants van acumular un saldo positiu de 15.785 persones, mentre que els de més de 50.000 habitants van experimentar una pèrdua equivalent (−15.785).

Durant el 2024, el 32,7% dels desplaçaments interns van ser protagonitzats per població estrangera, tot i representar només el 18,7% del total d’habitants. Segons el lloc de naixement, els nascuts a l’estranger van generar el 41,2% dels moviments; els nascuts a Catalunya, el 51,6%; i els procedents de la resta d’Espanya, el 7,2%.

En relació amb la mobilitat territorial, el 57,3% dels canvis de residència es van produir entre comarques, mentre que el 42,7% van ser dins de la mateixa comarca. Dins dels moviments intercomarcals, 32 comarques van presentar saldo positiu, amb el Maresme (+2.452) i el Baix Llobregat (+1.995) al capdavant. L’Alt Empordà va mantenir un saldo neutre, mentre que Aran i nou comarques més van perdre població, especialment el Barcelonès (−17.190) i el Segrià (−124).

Tot i aquestes diferències internes, totes les comarques i Aran van registrar un saldo migratori total positiu. En termes relatius, les taxes més elevades es van observar al Baix Ebre (23,9%), el Montsià (23,0%) i l’Alt Urgell (22,6%).

Pel que fa a la migració internacional, el saldo positiu de 129.030 persones es va concentrar sobretot en fluxos procedents del Marroc (+21.089) i Colòmbia (+18.145). Segons la nacionalitat, el creixement es va deure principalment a població estrangera (+132.943), mentre que la de nacionalitat espanyola va disminuir (−3.913). Les principals nacionalitats amb saldo positiu van ser la marroquina (+20.333), la colombiana (+18.088), la peruana (+10.018), la veneçolana (+9.650) i la pakistanesa (+6.522). Per lloc de naixement, el saldo va ser negatiu entre els nascuts a Catalunya (−7.972) i a la resta d’Espanya (−903), i positiu entre els nascuts a l’estranger (+137.905).

Totes les comarques van presentar saldo positiu amb l’estranger, destacant especialment el Barcelonès (+66.181) i el Vallès Occidental (+9.607).

Finalment, el balanç migratori amb Espanya va ser negatiu (−6.437). Per territoris, els únics saldos positius destacables es van donar amb la Regió de Múrcia (+120) i Ceuta i Melilla (+20), mentre que les pèrdues més importants es van registrar amb València (−1.564) i les Illes Balears (−931).