La Mostra Igualada tanca la 21a edició amb un balanç positiu

Es calcula que hi ha passat fins a 19.000 espectadors i 500 programadors

cultura

Dilluns, 19 abril 2010. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

La 21a edició de La Mostra - Fira de teatre infantil i juvenil, que ha tingut lloc a Igualada des del passat dimecres dia 14, va tancar aquest diumenge cinc dies d’arts escèniques per a tots els públics, en els quals s’han dut a terme més de 140 representacions. També s’han pogut veure una vintena d’estrenes molt ben acollides pel públic.

L'embolic, de Marcel Gros

Els divertits Eco-Xocs a l'Espai Abacus

Taller de cuinetes a l'Espai Abacus

Nens i nenes jugant amb el Cavall d'Igualada

Marcel Gros

S’estima que per La Mostra hi han passat més de 19.000 espectadors entre programadors i públic general d’arreu de les terres de parla catalana que han participat en aquesta fira, punt de trobada del sector del teatre infantil i juvenil i gran festa per al públic familiar. Pels espais tancats (aquells que requereixen entrada per poder accedir-hi) hi han passat uns 13.000 espectadors, i es calcula que els espais a l’aire lliure han aplegat uns 6.000 espectadors més.

Malgrat la pluja caiguda el matí del diumenge a primera hora no es va suspendre cap espectacle, i la programació només es va veure alterada en el canvi d’ubicació d’un parell d’espectacles i en algun retard poc rellevant.

Pel que fa al vessant professional, hi han actuat 62 companyies i s’han acreditat més de 530 programadors de 273 entitats, vuit de les quals són internacionals. Segons el gerent de La Mostra, Òscar Balcells, aquestes xifres demostren que ‘Igualada es converteix en el centre neuràlgic del teatre familiar durant els dies que se celebra La Mostra i que la fira compleix l’objectiu d’esdevenir un aparador d’espectacles útil pel sector.

Les companyies, satisfetes

Per tercer any consecutiu La Mostra ha organitzat un seguit d’activitats paral·leles durant la fira dirigides principalment als professionals i que tenen la voluntat d’oferir-los eines i recursos. En aquest sentit, enguany s’ha posat en marxa una nova iniciativa, el 1er Mercat de projectes d’espectacles, que ha tingut molt bona acceptació dins del sector. La Mostra va seleccionar sis propostes d’entre les més de trenta que s’hi van presentar. Un portaveu de cada companyia va exposar el seu projecte i després va participar en unes trobades cara a cara amb els programadors i/o productors amb l’objectiu final de trobar una fórmula per fer realitat l’espectacle. La valoració de les companyies que van presentar projecte en aquest primer mercat és molt positiva, i moltes d’elles han aconseguit des de residències tècniques a la venda d’alguna actuació sobre projecte, cosa que els permet començar a tirar endavant la producció.

L’Espai d’empresa GAAC ha valorat molt positivament el segon any de funcionament d’aquesta iniciativa que es desenvolupa paral·lelament a la programació oficial de La Mostra. El responsable de Gestió i Assessorament d’Actes Culturals (GAAC), Ricard Torrens, assegura que el negoci es fa a llarg termini, però que a La Mostra s’estableixen molts contactes que permeten, més endavant, tancar contractes d’actuacions. Un exemple del bon rodatge d’aquest espai és el sopar Picamàgic, que va reunir al voltant d’un centenar de persones, la majoria programadors, i els centenars de persones que han assistit a les funcions representades en aquest espai.

L’embolic

Marcel Gros, el pallasso de sempre: que fa riure a petits i somriure als més grans. Combinant, segons el seu estil, l’absurd i la ironia. L’espectacle que va poder veure’s a l’Ateneu aquest diumenge, ‘L’embolic’, parla dels límits entre la realitat i la ficció: observar i ser observat, riure’s del pallasso o que el pallasso es rigui de tu. Tot això acompanyat de les simpàtiques —i ocurrents— bromes de Marcel Gros, que els petits entenen d’una manera diferent de la interpretació que en fan els grans. Una bona demostració que el clown, el pallasso, l’autèntic, té èxit assegurat per anys. Com diu Gros, ‘mil pallassos no podran fer el que fa una màquina, però mil màquines no aconseguiran fer mai el que fa un sol pallasso’. I té raó.