//Plugins sense CDN ?>
El Parlament que es configurarà a partir del 29 de novembre comptarà, amb tota probabilitat, amb la presència d'un anoienc, com a mínim. Aquest serà el cas del regidor Pere Calbó, número 4 a les llistes del Partit Popular per Barcelona, posició que li garanteix la seva continuïtat com a diputat al Parlament, on va entrar l'1 de juliol d'enguany.
Calbó es trobarà amb un Parlament en què Convergència i Unió hi serà la força majoritària, amb el dubte de si tindrà majoria absoluta o no. Si la federació nacionalista obté uns grans resultats a Barcelona, també és probable que formi part del nou hemicicle la també regidora igualadina Maria Senserrich, situada en la posició 34. Als anteriors comicis, CiU va aconseguir 27 diputats per Barcelona. Segons algunes enquestes, com el Racòmetre de Rac1 (pdf), CiU té opcions d'aconseguir 35-36 diputats a la demarcació, amb la qual cosa Senserrich també aconseguiria l'acta de diputada.
Segons les enquestes, també és possible que deixi d'haver-hi una veu anoienca al grup parlamentari del Partit dels Socialistes de Catalunya, paper que fins ara havia desenvolupat la masquefina Teresa Estruch. De cara al 28N, la regidora d’Òdena Anna Maria Garcia ocupa la posició número 29 per Barcelona. A les eleccions del 2006, el PSC va aconseguir 25 diputats a la demarcació.
Des del 2003, també hi havia una altra parlamentària anoienca, en aquest cas per Esquerra Republicana de Catalunya: Marina Llansana, qui ja va anunciar en exclusiva a anoiadiari·cat que no repetiria. A la llista d’ERC per Barcelona s'hi troba ara l’alcalde d’Hostalets de Pierola, Jordi Calpe, situat en la 12a posició. Si bé als comicis del 2006 ERC va aconseguir 11 diputats a la circumscripció, la majoria d'enquestes apunten una davallada en el nombre d'escons per a aquesta formació, per la qual cosa Jordi Calpe no aconseguiria l'acta de diputat.
Iniciativa per Catalunya-els Verds, al seu torn, situa la regidora de Vilanova Francina Gabarró al número 27. Tenint en compte que ara com ara ICV té 9 diputats per Barcelona, Gabarró tampoc tindria oportunitat de sortir elegida.
Finalment, Ciutadans és l'únic partit parlamentari que no incorpora cap candidat anoienc.
Noves formacions
Quant als partits que actualment no tenen representació parlamentària, Regrupament compta amb Teresa Pelegrí al número 12; Solidaritat Catalana amb Antoni Castells al 60; Plataforma per Catalunya amb Robert Hernando al setè lloc (a més de Dolors Tomba, Sergi Balcells, Cristina Medina i Germán Valero). Menció a part es mereix també el nou partit d’arrels igualadines Gent Nostra, encapçalat per l'exregidor Quim Romero (núm. 1) i Teresa Sert (núm. 2), i amb un gran nombre d’igualadins i anoiencs en la seva llista, que es presenta amb la vista posada a les eleccions municipals de l'any vinent.
Sigui com sigui, segons les enquestes, cap d'ells té opcions reals d'assolir l'acta de diputat.
Mirem enrere
En les darreres eleccions al Parlament (2006), l’Anoia va registrar una participació del 56,39%, lleugerament per sobre que al conjunt català. Llavors, CiU va obtenir el 35,5% dels vots a la comarca, el PSC el 26,82%, i ERC el 15,95%. El Partit Popular va registrar un 8,36% dels vots, ICV el 7,66% i Ciutadans, un 1,11% dels vots.
Pirates de Catalunya presenta quatre anoiencs a les llistes, començant pel número tres de la llista.
Però per nosaltres el més important és la unió de les persones amb la democràcia directe,... Llegir més on les bases decideixen les qüestions més importants que es proposin al Parlament, mitjançant un sistema electrònic de participació ciutadana.
Com que és impossible el sistema electoral, almenys d’aquesta manera s’obre una via inexistent a Catalunya fins ara: participació directa del poble al Parlament, tal com es fa a Suïssa.
http://pirata.cat
(Mode ironia ON)
El PSOE de Catalunya (ex-PSC), com sempre, al costat dels anoiencs.
(Mode ironia OFF)
Com bé deia ahir al vespre en Joan Barril al seu ”Café de la República” la penjada de cartells és una acció del segle XIX.
http://www.facebook.com/sensecartells
Ramon F.
Igualada
12 de novembre 2010.19:29h
Pep, hi ha moltes coses que es poden considerar antigues però a la vegada també son tradicionals i les tradicions també son bones.
L’acte de penjar el primer cartell s’ha de veure com una... Llegir més tradició, com el tret de sortida en que cada partit polític aprofita per reunir la seva militància i encoratjar-los a treballar duran tota la campanya. Parlant del cafè de la república per exemple també podríem dir que la música del programa es repetitiva i en canvi considero que es un toc d’identitat, una tradició del programa vaja i no per això s’ha de criticar, no tot ha de basar en la tecnologia, i si mes no, si els partits o volen fer així dons també s’ha de respectar.
Altre cosa seria discutir sobre l’eficàcia que tenen els cartells a l’hora de decidir el vot dels electors, però això ja es altre cosa i la veritat, per a mi una campanya electoral sense cartells seria molt sosa, ep! sempre que aquets estiguin posats tal com deu mana i ni embrutin les parets ni res de tot això