Alfons Recio analitza el futur del barri del Rec

Després de la presentació, el passat 18 de novembre, del Pla Director Urbanístic supramunicipal del Parc d’Innovació del Cuir i la Marroquineria, el geògraf Alfons Recio valora l'aparició del Pla en una detallada exposició que podeu veure en un document adjuntat a l'article, sota el títol "El Rec, de paisatge útil a ornamental?". Recio troba en aquest pla alguns elements positius, que passen per haver treballat amb coordinació amb el sector adober d'Igualada, una pràctica no prou generalitzada, considera, en l'urbanisme. Creu també que la projecció d'aquest espai pot ajudar a donar resposta a les necessitats industrials del sector, i que pot beneficiar la consolidació d'un clúster propi de la ciutat i de la conca. Paral·lelament, el fet que el 55% del nou sòl industrial sigui de titularitat pública beneficiarà, explica, la transparència en la gestió. Un altre dels punts forts del polígon considera que és que la seva urbanització anirà en funció de la demanda, i per tant, d'entrada no naixerà amb metres urbanitzats, però buits.

Igualment, però, Recio recopila algunes consideracions negatives sobre el pla. Entén el sòl com un recurs escàs i molt limitat, i per tant que la seva catalogació l'hipoteca pel futur; partint d'aquí, qüestiona que s'impulsi un nou polígon enlloc de posar en valor el sòl ja existent, i desocupat, de la conca d’Òdena. També qüestiona que la posada en marxa d'aquest nou sòl deixi fora de la trama urbana consolidada d'Igualada tot el que té a veure amb l’activitat econòmica adobera (les fàbriques, la universitat... ). Descriu aquesta estratègia com l’aplicació del zoning, que separa les diverses funcions de la ciutat (on es viu, on es treballa, on es compra, oci, etc.) que es connecten posteriorment per vies de comunicació. Seguint la teoria, això es tradueix en "la mort del carrer", l’espai de barreja i trobada s'acaba assimilant tant sols a un punt per transitar entre zones funcionals. L'accés a aquest nou polígon, detalla Recio, "segurament es realitzarà sota un model de mobilitat que tendirà principalment a l’ús del vehicle privat". 

El futur del rec

Recio creu que cal llegir el nou polígon adober i la transformació del barri del Rec com un tot. Explica que al barri es pot anar més enllà de la conservació de la seva simple imatge (edificis i façanes singulars). D'entrada, el nou Parc d'innovació, conjuntament amb una previsible requalificació del barri del Rec (que passaria per donar nous usos al sòl) podria jugar un paper en un procés de buidat de l'activitat adobera tradicional del barri, i posa l'exemple de Can Ricard del Poble Nou de Barcelona després de l’aprovació del Pla 22@. La requalificació del Rec crearà unes plusvàlues del sòl que podrien facilitar que les empreses es relocalitzin cap al nou polígon, però no per necessitats industrials internes, sinó perquè la relocalització comporti un negoci immobiliari. Per això també demana cautela en la renovació d'activitats, perquè la pressió especulativa no pugui fer desaparèixer activitats que funcionen. Demana una visió de conjunt en tot moment. Pel que fa a la rehabilitació de l'adoberia vella, el showroom dels adobers, fa un paral·lelisme amb la sèquia del rec, que perdia sentit sense fer l'ús pel qual s'havia plantejat: si el barri del Rec és buida d’activitat adobera, aquest showroom podria quedar com "una imatge temàtica d’un passat, desconnectada del veritable nou barri adober". 

En el sí del debat del Rec, Recio lamenta una "possible oportunitat perduda" pel que fa a la innovació urbanística. L’oportunitat d’impulsar un barri mixt de veritat, una renovació del teixit urbà obrint-lo a nous usos però sota la premissa d’intentar relocalitzar les activitats industrials dins del mateix barri. Recio no amaga, però, la major complexitat que té aquesta estratègia; assegura que "hagués permès consolidar el Rec com un barri per viure i treballar, preservant identitat, valors i caràcter. Ben connectat amb la resta del teixit igualadí per a accedir-hi a peu, cosa que també és un valor. Alhora, això hagués permès a Igualada aportar una pràctica innovadora a l’urbanisme". També reconeix que si no es plantegen solucions com aquestes, però, no és per una manca d'interès dels responsables de la gestió urbanística sinó per la dificultat de fer aquestes accions en el sí del sistema urbanístic català, molt depenent de la generació de plusvàlues privades. "No seria just deixar tota la responsabilitat de fer-ho només en mans de la ciutat d’Igualada. D’aquesta manera, el debat sobre el Rec és de fet un debat sobre l’urbanisme, en genèric, ja que innovar en el Rec seria innovar en urbanisme".