Els convidats de DdD demanen un Rec obert als usos culturals i amb espais públics

Moltes gràcies Pau, em sento molt cofoi pel teu recolzament. Ja fa temps que penso que a la nostra ciutat la gent te por a parlar, te por de repasar el seu passar obscur.
Durant aquells anys de... Llegir més bombolla, especulació aquells entesos varen fer les destrosses que vàren voler a la ciutat i evidenment amb el suport del tecnics municipals - Deu els cria i ells s’ ajuntent-.

Jo sempre hi pensat i a mes en ting probes, que el desproposit del Passeig de les Cabres, era la primera parada del full de ruta del que havia de ser el Poum anys despres. Tot estava ja pre-establert. Fins i tot el Catàleg Especial de Protecció históric i arquitectonic d’Igualada estaba fet a mida.

El Saló de Plens, actual hem proboca una mena de tristor, de buidor dificil de descriure, es una aberració el que es va fer. La comparativa fora que a Barcelona, ”ventilessin” el seu magnific Salo de Plens, anb aquelles botacas de fusta noble i tota la resta dels temps de la Regenta Maria Cristina. Allà ni s’ ha fet ni es farà. Lo d’ Igualada es una vergonya. Gràciesa Politics, Tecnics i Prohoms igualadins.

Pau t’ exorto a que fajis un llibre al respecta o si algú s’ anima una pelicula. Et puc ajudar. Alfons

Alfons, és molt cert el que dius. el Passeig de les cabres és un dels despropòsits més gran que va fer l’Ajuntament d’aquell moment, fruit d’un Departament d’urbanisme i d’un arquitecte... Llegir més municipal que no té cap sensibilitat en el patrimoni i la història de la ciutat. Exemple: d’edifici municipal, la destrossa que va fer del Saló de Sessions o de Plens, la magnífica coloraina que ens va col·locar el mig de nucli antic de la ciutat. Jo penso que Ajuntament, els polítics i tècnics s’estimen la ciutat, no com la filla que té cura del records i la història dels seus avantpassats sinó com aquella jove que s’ha casat amb l’hereu d’una família i que fa reformes a la casa i llença tot el que pot pel gust de canviar... bé algú potser dirà que la comporació és masclista...
Si fem la llista de la poca valoració el patrimoni històric artístic de la ciutat potser no acabaríem.

Sàbies paraules les teves, Pau. El cas del Rec, pero a tingut més sort. Diguem que de yits els elements originals, potser s’ en conserven un 60 %.

El del Passeig de les Cabres, per desgracia... Llegir més va viure el ple Pelotaço Urbanistic - la sentencia, era la mort. Ni els prohoms igualadins, ni la oposició va obrir la boca.

El que manava llavors, tenia massa poder i el poder del diner, amiguismes, especulació i una empresa constructora al darrera i el Pre-Poum 2010, vàren fer la resta.

Del teu llibre El Nucli Antic i el Rec, de tots els elements d’interes que destàcas del Passeig de les Cabres, sols queda la Font de la Carota, deshubicada i enmitg del Scalextric i amb un nivell de protecció fet a mida per poder-la deshubicar.

Podriem dir que el Pelotaço urbanistic mes gran d’Igualada junt amb la destrucció mes gran de Patrinoni Arquitectonic a estat en aquest Passeig.

El Rec actual, el que queda, s’ ha preservat gràcies al Manel Caro, pero mai a cap pro-hom ni cap politic.

“Quan és mort el combregaren”
Qui ha deixat que el Rec estigui com està? Qui n’és el responsable? Crec que hem de fer un “mea culpa” general. Començant per adobers que han deixat... Llegir més podrir els seus edificis moltes vegades encara treballant-hi. També se’ns cap tipus de dubte l’Ajuntament, el present i els passats. Cap ha tingut sensibilitat. De fet els nostres governats locals no han estat mai sensibles a la cultura i a l’art, potser hi han algunes excepcions... algunes... comptades.
També un gran part de culpa l’ha tingut “la intel·lectualitat igualadina” (exemple CECI) que en el Rec ha vist sols llibres a fer i ha abandonat l’origen: l’arquitectura. Potser sabrem molt bé com funcionava la indústria, quan ja no tindrem les fàbriques (i em refereixo els edificis i per tan al REC)
M’agradaria que tots els que avui van el Rec “són 4 dies” miressin el catàleg de l’exposició que en el seu dia es va fer (any, 1992), veiessin el nombre d’elements específics que tenia el Rec, que li donaven sentit, i el definien, i avui quan vagin de “outlet a outlet” els quatre dies )després dubto que hi passegin, es brut fa pudor i ja no té el glamour de la modernó), vegin quan se’n conserven.
Repeteixo “quan es mort el combregaren” esperem que un bon electroxoc desvetlli aquí ha de desvetllar.
“S’ha tornat modern, és a dir vell i desencantat” (Okakura Kakuro – ”Llibre del te” p. 23)