TORNAR

Els convidats de DdD demanen un Rec obert als usos culturals i amb espais públics

El ponent Josep Parcerisa recorda que no cal oblidar la indústria, "ADN del barri"

societat
Dimecres, 12 novembre 2014. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Les 40 hectàrees del Rec són la joia de la corona d'Igualada, situades al centre de la Conca. Què fer amb aquest espai, tant temps oblidat, on encara hi ha la indústria adobera i ara el reivindiquen les Rec Stores va ser l'objecte de debat de Dimarts de Diàlegs ahir

Intensa sessió del Dimarts de Diàlegs (DdD) la que va tenir lloc a l'Ateneu d'Igualada ahir. El tema "Què fem amb el Rec" va omplir la Sala de Socis. Diversos convidats, amb Josep Parcerisa -Catedràtic d’Universitat a la ETSA de Barcelona (UPC). Membre del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona- com a ponent principal, van oferir diversos prismes de com enfocar el futur del barri adober. El convidat, va remarcar ja en un principi que “una societat ha de tenir clar que vol pels seus espais més exposats”. Va recordar que l’estadi de l’Espanyol està en terrenys agrícoles del Delta del Llobregat, que també ha estat objecte d'especulació per part d'Adelson per Eurovegas. D'altra banda va manifestar que "moltes activitats productives són compatibles amb l’habitatge. L'ADN del Rec és la indústria". “Perquè hem d’obrir carrers nous al Rec?”, també es va preguntar, i va insistir que no està desconnectat d’Igualada, forma part de la ciutat. Com repensar el Rec? Parcerisa va apuntar que “és difícil amb la iniciativa pública, tal com estan les administracions. No parlo d’iniciativa privada, parlo d’iniciativa dels ciutadans”.

Parcerisa va fer notar la importància que hi hagi habitatges hi és, però cal "dosificar-los" molt. Va denunciar la deslocalització com a “sinistra” i que "cal que vagin naixent indústries derivades. I no es pot fer de pressa. I tenir en compte el perill que l’especulació desperti". Des de la fila zero, un dels impulsors de les Rec Stores, Ramon Enrich, recordava la seva experiència quan va portar el seu estudi de disseny al Rec. “És un plaer treballar al Rec. Volíem tornar als orígens. Estem sembrant i el testimoni el recolliran els nostres fills”. “És una tendència universal tornar als espais industrials on hi ha unes possibilitats que no hi són al centre de la ciutat” va afegir. Pere Puig, responsable de la restauració de la Cotonera, arquitecte, va parlar d'una seqüència de fets “que ara es pugui fer una transformació diferent de les altres zones industrials”. Però va demanar “no fossilitzar el barri”, però que la resposta actual s’ha d’adequar a la fesomia del Rec.

Miquel Vila, adober, intervenia després per recordar casos com el de Namur, on del barri adober en van fer restauració privada, “perquè hi havia viabilitat econòmica”. L’activitat primària de la pell, abans del curtit, és una cosa, però la posterior és compatible amb altres i és mediambientalment viable. "No és senzill conservar-ho tot perquè ens sembli bonica la façana, cal donar una utilitat" va dir també. S'exposarien més tard els casos de recuperació de barris a Estrasburg o Amsterdam, però també fent notar que Igualada no té el potencial de visites d'aquestes viles.

El record a Manel Caro

L'Associació Amics del Rec també va ser a la xerrada. Alfons Recio, geògraf, va agafar la comparativa que s'havia fet amb la recuperació de la Vila Olímpica a Barcelona. "Igualada, com Barcelona en el seu moment, només pot mirar a l’interior per créixer, però la realitat no funciona per límits municipals i administratius". Recio va fer esment de l'estudi de Toni Valls que projecte espais d'usos públics en un nivell, aprofitant la baixada que hi ha des del Passeig de les Cabres, i mantenir els usos del sector secundari en un nivell inferior. Jordi Carner, també d'Amics del Rec, va tenir un record pel traspassat Manel Caro: "Gràcies a ell vam veure que no calia créixer cap a l’A-2 a Igualada, sinó també que existia el Rec. Som els ciutadans que hem de fer coses al Rec".

Jaume Domènech, promotor de Finques Igualada, va exposar els seus criteris també sobre com dinamitzar el barri: "sense habitatge ni comerç, difícilment hi haurà vida". Deia també que "cal aprofitar que el Rec està dins la trama urbana, i s'hi poden allotjar comerços". En aquest sentit, va fer la comparativa amb els problemes d'usos que va tenir el projecte del World Trade Center. Vila, novament, va apostar per " la potencialitat del Rec. Cal posar-hi un ham, cultural, per fer venir el turisme". Pere Puig va afegir que “anirà apareixent nova arquitectura i si s’adequa al lloc, conviurà perfectament amb les zones actives”


4 Comentaris

A

Alfons R.V.

Igualada

13 de novembre 2014.19:00h

Respondre

Moltes gràcies Pau, em sento molt cofoi pel teu recolzament. Ja fa temps que penso que a la nostra ciutat la gent te por a parlar, te por de repasar el seu passar obscur.
Durant aquells anys de... Llegir més bombolla, especulació aquells entesos varen fer les destrosses que vàren voler a la ciutat i evidenment amb el suport del tecnics municipals - Deu els cria i ells s’ ajuntent-.

Jo sempre hi pensat i a mes en ting probes, que el desproposit del Passeig de les Cabres, era la primera parada del full de ruta del que havia de ser el Poum anys despres. Tot estava ja pre-establert. Fins i tot el Catàleg Especial de Protecció históric i arquitectonic d’Igualada estaba fet a mida.

El Saló de Plens, actual hem proboca una mena de tristor, de buidor dificil de descriure, es una aberració el que es va fer. La comparativa fora que a Barcelona, ”ventilessin” el seu magnific Salo de Plens, anb aquelles botacas de fusta noble i tota la resta dels temps de la Regenta Maria Cristina. Allà ni s’ ha fet ni es farà. Lo d’ Igualada es una vergonya. Gràciesa Politics, Tecnics i Prohoms igualadins.

Pau t’ exorto a que fajis un llibre al respecta o si algú s’ anima una pelicula. Et puc ajudar. Alfons

P

Pau Llacuna i Ortínez

Igualada

12 de novembre 2014.19:00h

Respondre

Alfons, és molt cert el que dius. el Passeig de les cabres és un dels despropòsits més gran que va fer l’Ajuntament d’aquell moment, fruit d’un Departament d’urbanisme i d’un arquitecte... Llegir més municipal que no té cap sensibilitat en el patrimoni i la història de la ciutat. Exemple: d’edifici municipal, la destrossa que va fer del Saló de Sessions o de Plens, la magnífica coloraina que ens va col·locar el mig de nucli antic de la ciutat. Jo penso que Ajuntament, els polítics i tècnics s’estimen la ciutat, no com la filla que té cura del records i la història dels seus avantpassats sinó com aquella jove que s’ha casat amb l’hereu d’una família i que fa reformes a la casa i llença tot el que pot pel gust de canviar... bé algú potser dirà que la comporació és masclista...
Si fem la llista de la poca valoració el patrimoni històric artístic de la ciutat potser no acabaríem.

A

Alfons R.V.

Igualada

12 de novembre 2014.15:45h

Respondre

Sàbies paraules les teves, Pau. El cas del Rec, pero a tingut més sort. Diguem que de yits els elements originals, potser s’ en conserven un 60 %.

El del Passeig de les Cabres, per desgracia... Llegir més va viure el ple Pelotaço Urbanistic - la sentencia, era la mort. Ni els prohoms igualadins, ni la oposició va obrir la boca.

El que manava llavors, tenia massa poder i el poder del diner, amiguismes, especulació i una empresa constructora al darrera i el Pre-Poum 2010, vàren fer la resta.

Del teu llibre El Nucli Antic i el Rec, de tots els elements d’interes que destàcas del Passeig de les Cabres, sols queda la Font de la Carota, deshubicada i enmitg del Scalextric i amb un nivell de protecció fet a mida per poder-la deshubicar.

Podriem dir que el Pelotaço urbanistic mes gran d’Igualada junt amb la destrucció mes gran de Patrinoni Arquitectonic a estat en aquest Passeig.

El Rec actual, el que queda, s’ ha preservat gràcies al Manel Caro, pero mai a cap pro-hom ni cap politic.

P

Pau Llacuna i Ortínez

Igualada

12 de novembre 2014.10:15h

Respondre

“Quan és mort el combregaren”
Qui ha deixat que el Rec estigui com està? Qui n’és el responsable? Crec que hem de fer un “mea culpa” general. Començant per adobers que han deixat... Llegir més podrir els seus edificis moltes vegades encara treballant-hi. També se’ns cap tipus de dubte l’Ajuntament, el present i els passats. Cap ha tingut sensibilitat. De fet els nostres governats locals no han estat mai sensibles a la cultura i a l’art, potser hi han algunes excepcions... algunes... comptades.
També un gran part de culpa l’ha tingut “la intel·lectualitat igualadina” (exemple CECI) que en el Rec ha vist sols llibres a fer i ha abandonat l’origen: l’arquitectura. Potser sabrem molt bé com funcionava la indústria, quan ja no tindrem les fàbriques (i em refereixo els edificis i per tan al REC)
M’agradaria que tots els que avui van el Rec “són 4 dies” miressin el catàleg de l’exposició que en el seu dia es va fer (any, 1992), veiessin el nombre d’elements específics que tenia el Rec, que li donaven sentit, i el definien, i avui quan vagin de “outlet a outlet” els quatre dies )després dubto que hi passegin, es brut fa pudor i ja no té el glamour de la modernó), vegin quan se’n conserven.
Repeteixo “quan es mort el combregaren” esperem que un bon electroxoc desvetlli aquí ha de desvetllar.
“S’ha tornat modern, és a dir vell i desencantat” (Okakura Kakuro – ”Llibre del te” p. 23)

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.