Fa uns dies vaig rebre una trucada que em va emocionar. Era el Nino. Em va explicar una història d’aquelles que et fan pensar que, coi, que potser no ho estem fent del tot malament, que hi ha gent que treballa per fer una ciutat i un país millors. Una història que podeu llegir o rellegir aquí, al vostre diari, però que m’agradaria compartir de nou amb vosaltres, en primer lloc perquè els seus veritables protagonistes s’ho mereixen (i tant que s’ho mereixen!) i, en segon lloc, perquè al darrere hi ha aquesta gent de qui us parlava, gent que es desviu amb  passió per millorar la nostra comunitat i sempre ho fan a l’ombra, sense fer soroll, sense protagonismes.

La història: el Nino és el propietari de la ferreteria Gelou, al carrer de la Soledat d’Igualada, i per participar al concurs d’aparadors en el marc de la passada Mostra d’Igualada, va tenir la (brillant i generosa) iniciativa de proposar-ho als alumnes del Pla de Transició al Treball de l’IES Milà i Fontanals d’Igualada, on col·labora. Al Nino, amb l’equip de  tutores, no els va costar gens motivar i engrescar aquests joves, que es van posar a treballar amb il·lusió en aquest projecte. El fruit: el jurat va decidir, per unanimitat, atorgar-los el primer premi del concurs. Aquesta  ja podria ser la notícia, una gran notícia enmig de titulars que només ens parlen de “ni-nis”, de joves que ni treballen ni estudien, de joves que passen de tot, que viuen en un alarmant tansefenfotisme.

Però ara ve la part més bonica de la història: aquests joves –que potser no tindran un currículum acadèmic espectacular i que potser no lliguen, com diem, els gossos amb llonganisses- van decidir destinar els 500 euros del primer premi...  al Banc de Queviures d’Igualada.

Estic convençut que aquest premi motivarà a aquests joves, però segur que els esperonarà més veure i viure com el Nino i l'equip de professores, confien en ells.

Ja sé que molts pensareu que una flor no fa estiu. Però  aquesta, de flor, la Neus, la Rosa, la Joana i el Sadurní "Nino", els professors, la reguen i cuiden.

Bravo!

Bravo, sobretot, pels veritables protagonistes: Manuel, Yassin, Xavier, Jessica, Beatriz, Judith, Maria, Majid, Amine, Estefania, Nil, Janet, Jonathan, Gerard i Alexon

Bravo Rosa, Joana i Neus!

I Nino -tot i que sóc conscient que no vols protagonisme- per la teva generositat i confiança, gràcies... i bravo!