Ara més que mai, vivim en un món ple de distraccions i sota un bombardeig constant d’estímuls i informació.

Més enllà de la sobre diagnosi TDA que actualment estem veient (i que mereix un article sencer), la distracció és la reina dels nous temps: adolescents i adults constantment mirant i escrivint missatges caminant pel carrer, en el transport públic, al restaurant compartint taula amb amics; consultant les xarxes socials, fotografiant i penjant tot el que passa, amb pantalles d’ús individual a l’habitació, etc. Connectats constantment de forma virtual, i desconnectats del món exterior. Independentment de com impacta tot això a la forma de comunicar-nos (entre adults, adolescents i famílies, entre adolescents), ens passa factura a molts nivells.

Buda deia que “Els ximples actuen distretament. El savi custodia la seva atenció com si fos el seu tresor més preuat”.

La tecnologia ens aporta molt de positiu, i alhora també té molts riscos, sobretot si no se’n fa un bon ús. Per això, és important posar límits i crear hàbits, tenint en compte que

  1. La tecnologia virtual ha de servir per apropar-nos als qui tenim lluny, i no ha d’allunyar-nos dels qui tenim a prop.
  2. Som nosaltres qui hem de controlar la tecnologia, no a l’inrevés. Perquè sinó serem menys lliures.

Si anem amb el pilot automàtic, ens perdem molts momens, i alhora, malgastem molta energia. I el més greu, és que carrega i tensa el nostre sistema nerviós, el qual no està preparat per la sobrecàrrega i velocitat de recepció de missatges i imatges actual.

William James, el psicòleg clau de la Psicologia moderna, ja va escriure al seu “Principis de la Psicologia” el 1890 que “La capacitat de retornar de forma voluntària una atenció errant, una i una altra vegada, és la base del discerniment, del caràcter i de la voluntat. Ningú és amo de si mateix si no la té. L’educació que permetés millorar aquesta capacitat seria l’educació per excel·lència”.

Cent vint-i-cinc anys després, aquestes paraules són més vigents que mai, ja que actualment (i especialment els adolescents) estem actuant en “modo multitasca”: anant d’article a article sense acabar-ne cap, saltant de pantalla a pantalla, parlant per telèfon mentre responem un correu-e. És a dir, dividint i reduint la qualitat de l’atenció.

Com concentrar-nos i parar atenció en allò que realment és important?

  1. Identifiquem els nostres hàbits distractors, que ens roben temps i energia (un estudi parla que consultem el mòbil una mitjana de 150 vegades al dia). Tenim el correu-e obert mentre treballem?, tenim el mòbil a prop quan estudiem i ens avisa cada vegada que arriba qualsevol missatge?
  2. Posem control als hàbits distractors: silenciant el mòbil durant una estona o deixant-lo en un lloc apartat de la taula de menjar o de l’habitació, mentre fem alguna activitat concreta, tancant pestanyes, marcant el temps que dedicarem a consultar o buscar alguna cosa a internet, etc. És a dir, fent salts tecnològics o desconnexions temporalitzades de forma intencionada. Al començament ho podem fer amb períodes més curts que podem anar allargant si volem.
  3. Creem fases de concentració – relaxació: Marquem un objectiu clar –per exemple, 2 hores per fer una cosa. Per no estar pendent de l’hora, es pot posar un temporitzador. Quan hagi passat el temps, descansem o fem una pausa que ens permeti desconnectar del que estàvem fent.
  4. Practiquem la meditació Mindfulness: Diversos estudis (Univ. California, Univ. Harvard, Univ. Yale, entre d’altres) avalen el poder de la seva pràctica regular, i mostren evidències científiques dels seus efectes en el cervell. El Mindfulness és una habilitat entrenable que millora l’atenció i concentració, i això és clau per a l’aprenentatge, el rendiment professional i acadèmic, les relacions personals i per a la salut i benestar. Per aquest motiu, el Mindfulness o atenció plena està sent d’interès i aplicació en àmbits tan diversos com l’empresarial, l’esport de competició, l’educatiu i la salut.

Daniel Goleman, el psicòleg impulsor i divulgador de la Intel·ligència Emocional, en el seu llibre “Focus, desarrollar la atención para alcanzar la excelencia”, defensa que més enllà dels beneficis per a la salut (reducció de l’estrès i ansietat), l’entrenament de l’atenció, permet desenvolupar habilitats que són molt importants a l’etapa adolescent:

- A nivell cognitiu, millorant la memòria i la capacitat d’atenció, la presa de decisions i d’aprenentatge.

- A nivell socioemocional, millorant l’empatia, l’autoregulació i les relacions personals.

Cada vegada hi ha més escoles que formen el professorat perquè puguin aplicar-se ells mateixos el Mindfulness, per posteriorment, aplicar-ho a l’aula amb els alumnes. Actualment s’està fent un estudi a Regne Unit dirigit per un grup de neurocientífics i que durarà 7 anys per analitzar l’impacte de la pràctica del Mindfulness en adolescents.

Cuidem el nostre cos fent esport i exercici regular…i com preparem la ment per fer front als nous reptes i estil de vida tan complex com l’actual? Tenir una ment també en forma requereix dedicar-li temps i atenció, i l’entrenament en Mindfulness és una manera fantàstica per fer-ho.

 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.