Dimarts, 26/5/2009
338 lectures

Un nen, un portàtil

Pagant tu i pagant jo, en ZP ha determinat que tots els nens de cinquè de primària han de tenir portàtil. No ha especificat si l’han de dur a classe, ni si l’han de fer servir, ni per a què, ni com... Tot això, que són foteses, ja ho resoldrà algú altre. Imaginem per un moment –imaginar és de franc- que aquesta promesa s’acaba complint. Cada nen ja té un portàtil obert a classe. I ara, què fem amb els portàtils?

A l’escola on treballo està prohibit utilitzar portàtils a classe. El mètode pedagògic és la discussió de casos i cada portàtil engegat significava un participant menys en la discussió. Els participants s’acabaven aïllant del grup, parapetats darrera de la pantalla; i tot que i que alguns utilitzaven l’ordinador per prendre notes, d’altres navegaven i xatejaven. A la UOC tot es fa a través del portal. I el material d’estudi està digitalitzat i penjat a l’aula virtual. Però els alumnes se l’imprimeixen abans de començar a estudiar o utilitzen el material imprès que reben per correu ordinari, de manera que la digitalització només serveix per afirmar que tot el material és accessible a través de l’aula.

Compte amb la digitalització! Un contingut digital que sigui un pdf de la versió impresa té tan sentit com un professor que es limiti a repetir el que hi ha al llibre de text. Els continguts digitals han de ser completament diferents; pensats per explotar totes les possibilitats de la digitalització. I això requereix que algú repensi el material i que nosaltres aprenguem a utilitzar-lo.

La pedagogia en format digital requereix unes competències que avui no tenim i no resoldrà els problemes del sistema educatiu ni millorarà els resultats acadèmics. El format digital permet fer coses inimaginables en format paper (només cal veure els diaris digitals), però no aconseguirà que els nens llegeixin més, o aprenguin a concentrar-se i a estudiar, o sàpiguen fer una cerca d’informació destriant el gra de la palla, o siguin capaços de presentar en públic o d’argumentar en una discussió. Veient la promesa d’en ZP algú pot pensar que els resultats acadèmics no són millors perquè els nens no tenen un portàtil obert a classe i el material és en format paper.

Un nen, un portàtil hauria de ser la conseqüència natural d’un procés de transformació de tota la societat i no d’un rampell. Aquest tema és massa seriós per deixar-lo en mans dels polítics i les seves promeses per passar la maroma de debats i eleccions.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.