Agafeu la quitxalla i les bicis que marxem a descobrir com vivien els romans

Ja tenim les bicicletes a punt? Començarem la ruta (d'uns 5 quil·lòmetres aproximadament) al nucli de l’Espelt, al municipi d’Òdena. Una vegada arribem a l’Espelt, girarem a la dreta en direcció a la urbanització, i seguirem per la carretera asfaltada deixant la urbanització enrere. Arribarem a un trencall, on agafarem la pista forestal cap a la dreta passant per diferents camps de conreu. Seguirem la pista fins arribar a una carretera asfaltada. Anirem en compte amb els cotxes, encara que no hi ha massa trànsit. Ens trobem a la carretera que va de l’Espelt a Rubió. Seguidament, passarem pel costat del cementiri i arribarem a un trencall. Tombarem a l’esquerra fins trobar l’indicador de la Vil·la Romana. Seguirem la indicació cap a la dreta, en aquest punt el camí ja és més pedregós, continuarem amb bicicleta fins on puguem. Després d’uns 300 metres arribarem a la Vil·la romana, ubicada enmig dels camps de conreu.

Es tracta d'una explotació agrícola, que fou habitada des dels segles II-I aC fins al primer terç del segle VI dC, en etapes de desigual activitat. També hi ha indicis d'ocupació medieval. Fonamentalment es dedicava a l'explotació agropecuària amb el conreu del cereal, la vinya i l'olivera complementats amb la cria de bestiar oví, torcí i aviram. A més hi han estat detectades activitats artesanals de caire domèstic com l'elaboració de teixits. Per tant, la vil·la tenia un caràcter econòmic autosuficient, amb producció d'excedents per exportar a ciutats importants, incorporant-se així al dens flux de circuits comercials que caracteritza el període romà.

Pel que fa a la part urbanística, es tracta d'una residència senyorial d'època romana alt imperial de model allargat o de corredor, transformada, en una fase posterior, en una vil·la amb pati de planta interior rectangular, al voltant del qual s'articulen les diferents estances, i que uneix la pars urbana i la pars rustica en una mena de bloc irregular. Alguns dels murs conservats sobrepassen els tres metres d'alçada i estan construïts amb la tècnica de l'encofrat, amb morter de calç i arena, i pedres de mida petita o mitjana sense escairar. Un passadís d'entrada (fauces) en direcció de nord a sud comunicava l'entrada amb un pati amb quatre estances disposades al fons. A l'esquerra d'aquest passadís trobem dues estances que estaven pavimentades amb opus tessellatum, que marcarien un cos d'edifici longitudinal. Contigu hi hauria un altre cos d'edifici amb tres habitacions també disposades longitudinalment, dues d'elles caldejades pel sistema d'hipocaust. La tercera habitació tindria adossada una banyera revestida d'opus signinum. Tot aquest sector podria correspondre a una zona de banys i dependències annexes. Així, doncs, al sector de migdia de la vil·la trobaríem la pars urbana o d'habitació, mentre que la pars rustica va ser edificada als extrems est i nord del pati, i sobretot en el sector de tramuntana, on s'han localitzat una sèrie de dependències en bateria destinades a les tasques agrícoles per a l'elaboració i emmagatzematge del vi o de l'oli i del cereal, magatzems o rebosts, canalitzacions, sitges i dipòsits o lacus. La zona d'habitacions destinades a banys durant el període d'esplendor de la vil·la foren més tard amortitzades, aprofitant en el seu desnivell per a encabir una premsa. 

Per tornar, desfarem el mateix camí fins arribar novament al encreuament, on tombarem a l’esquerra en direcció a l’Espelt fins al punt d’inici.

Més informació:

Per a més informació i visites: 93 804 6752