Caminada per Collbató i La Vinya Nova

Sortirem des de la Plaça de l’església de Collbató, resseguint el carrer Pau Bertran, un folklorista nascut al poble a mitjan segle XIX, fins a sortir del poble, pel Pujolet. Passem per conreus de vinya i ametllers, paral·lelament a la muntanya de Montserrat. Als afores, comencem a veure elements típics del món rural, com ara dipòsits de vinya, cisterna de captació d’aigua, ruïnes de barraca o els típics marges de pedra seca. Travessem el bosc del Manelet (1), passem pel costat del torrent del Clot de la Mònica (2) i del torrent de les Artigues (3).  Per damunt dels arbres la vista de la muntanya és impressionant sobre la coma del Trió dels Pollegons i l’entalla del torrent del Pont.

Veiem, a la dreta, el Serrat de la Pastereta i el Frare de Baix, que s’enlaira fins els 609m metres. Arribem fins al senyal (4) que indica el camí que porta fins al punt més alt de Montserrat, St. Jeroni.  Aquest camí que us proposem aquest cap de setmana, a recer de Montserrat, és el nexe d’unió de molts senders que pugen a la mítica serralada. Finalment, arribem a la Vinya Nova, on podem gaudir de la cuina del restaurant i dels paisatges del seu entorn, amb una extraordinària panoràmica del massís de Montserrat.

La Vinya Nova és una masia datada al segle XVII. Ha proveït de vi de les seves vinyes als monjos. Durant una època també fou servit com a lloc de repòs dels monjos més ancians. Fou residència montserratina fins a la desamortyització del 1835. Després d’un període d’abandonament, actualment combina l’activitat del camp amb la restauració (vegeu l’apartat del costat en aquest mateix article)

Desferem el camí per tornar fins a Collbató, però passarem per l’olivar del Marrel (6), a l’esquerra. Aquí acaba el terme de Collbató. Travessem la urbanització de Ca n’Ollé (7) i seguim el camí del cementiri (8). Abans d’arribar a Collbató ens trobarem amb la centenària i majestuosa Alzina Gran (9).

Aquesta passejada, a ritme lent per poder gaudir del paisatge, es pot fer amb menys d’un parell d’hores (anada i tornada).

Si estem de sort, podrem veure guineus i llebres i, fins i tot, algun senglar. Per la seva proximitat amb el massís encinglerat, també podrem arribar a veure alguna cabra salvatge o algun falcó peregrí.

Pel que fa a la vegetació, veurem oliveres i ametllers, plantats per l’home, i alzines i pins. També trobarem aromàtiques com farigols i espígol. En zones obagues trobarem lledoner i freixe.

A recer de la serralada de Montserrat trobem el restaurant Vinya Nova, amb un entorn extraordinari per gaudir de la naturalesa, amb espais per descansar, divertir-se, desconnectar. Un marc, el de la masia i el sel seu entorn natural, que es complementa amb una bona proposta gastronòmica. El restaurant ofereix fins a 15 espais, interior i am l'aire lliure, per a les vostres trobades familiars, d'empresa o d'amics. I una àmplia oferta de menús i plats a la seva carta. I ara... és època de calçotades!!!

La masia: una mica d'història

1566 el Monestir de Montserrat va comprar terres al Bruc per a plantar-hi ceps i augmentar la producció de vi que treia d’una altra finca d’Esparreguera i que, des d’aleshores, seria coneguda com la Vinya Vella, per a diferenciar-la d’aquesta altra, que fou anomenada la Vinya Nova.  La Vinya Nova va ser molt mes que una simple explotació vitícola i aviat esdevingué un important complex productiu que proporcionava queviures als religiosos, escolans, ermitans i peregrins del Monestir, i residencial, preparat per acollir els monjos durant llargues temporades. La finca fou consagrada majoritàriament al conreu dels ceps i les oliveres, mentre que les feixes properes a la casa foren convertides en horts. Es van construir cups per aixafar els raïms i un trull per a moldre les olives; es van instal·lar premses per esprémer la rapa i la pasta que eixia del molí olier; es van edificar un celler per guardar el vi, estables, corrals, una era i altres dependències; i es va organitzar un sistema de recollida, emmagatzematge i distribució de l’aigua de la pluja format per recs, basses -una de les quals pot retenir un milió de litres- i cisternes.

A nivell residencial, es van construir espais per ais treballadors laics i els monjos que habitaven la granja, però també un conjunt d’estances monacals i religioses integrat per cuina, refectori, cel·les, biblioteca i capella, entre d’altres, que eren utilitzades pels monjos que hi feien descansos temporals o anaven a retirar-s’hi quan ja eren vells. D’acord amb els decrets desamortizadors dels anys 1820 i 1835, la finca fou expropiada per l’Estat i venuda als negociants de vi Joan Antoni Miret i Miquel Formosa, que el 1846 van repetir-se la casa i les terres. L’any 1891 Josep Termes, besavi de l’actual propietari, va comprar la part del Bruc, mentre que la de Collbató fou adquirida anys mes tard per la família Rogent. La masia va estar habitada per masovers fins el 1958. Actualment tota la hisenda pertany a la família Solá-Lien, que cultiva les terres i gestiona el restaurant, que funciona des de 1993.

L'oli de la Vinya Nova i els productes de l'hort

L’olivera es un arbre típic dels conreus i els paisatges montserratins i l’oli d’oliva un dels ingredients bàsics de la dieta Mediterrània. Als plans i les feixes de la Vinya Nova se’n cultiven des de fa centenars d’anys. En l’actualitat ni ha 2.700 arbres de les varietats pròpies de la zona, que són la palomar i la vera.

Els productes surten de l'hort que hi ha al mateix restaurant. Més proximitat... impossible!

Una àmplia varietat de propostes gastronòmiques

El restaurant ofereix una gran diversitat de menús. El menú d'esmorzar, amb una vintena de plats de forquilla i ganivet; menús diaris (indivuiduals o per a grups); menús de caps de setmana i festius; menú de sopar dissabte; la carta del sopar de divendres i, en aquestes dates, menús de calçotades diaris i de cap de setmana.

Només perquè en tingueu una idea (i comenceu a fer salivera), aquests són alguns dels seus plats: Hamburguesa de presa ibèric amb flors de romaní i melmelada de mango, Petit entrecot a la brasa-200gr-amb toc de crema de ceps o pebre verd, Magret d’ànec més salsa de mores, verduretes saltejades i patates fregides, Botifarra de Montserrat amb calçots i el seu bol de salsa, Tupina de piano Ral d’Avinyó amb llit de trinxat mini daus de Reineta confitada, Entrecot de xai a la brasa-350gr-amb toc de crema de ceps o pebre verd, etc.

Més informació:

Ruta circular passant per Santa Cecília, el Santuari i la Santa Cova

La serralada de Montserrat ofereix un ampli ventall de rutes, de diverses durades i dificultats. Si teniu més temps, us proposem una altra ruta alternativa, Itinerari clàssic de la volta a la muntany: sortint de Collbató passant per la Vinya Nova (la ruta que us hem proposat anteriorment), el coll de Guirló, Santa Cecília de Montserrat, el Santuari, la Santa Cova i tornada novament a Collbató. Aquesta volta, de 23,86 quilòmetres, es pot fer en  unes 8 hores aproximadament.

En aquest enllaç trobareu més informació sobre aquesta ruta.

També podeu fer alguna de les Rutes sensorials que organitza l'Alzina de Collbató.

Alltres llocs d'interès

Podem aprofitar aquesta escapada per visitar alguns punts d'interès que ens ofereix el poble de Collbató i el seu entorn: el nucl antic del poble, la Plaça de l'Església,  l'Arc d'en Bros, Cal Tutor, Can Rogent, Casa d'Amadeu Vives, el Castell de Collbató, l'Ermita de la Salut, l'Església de Sant Corneli, el Molí d'Oli, la Sala de Baix, Antic Casino o Casinet. Menció especial metreixen el Taller d'Orgues Blancafort i les Coves del Salnitre.