Visitem les ermites de Montserrat
En els darrers dies s'ha parlat molt de les ermites de Montserrat, arran d'un incendi que va afectar a la de la Santa Creu. Aquest cap de setmana us proposem visitar algunes d'aquestes ermites, tot fent una caminada per un dels paratges més bonics i emblemàtics del nostre país. I el tenim a tocar de casa!!! Concretament us proposem un recorregut que ens permetrà conèixer les antigues ermites situades a la Vall Mala, erigides al voltant del conjunt de roques anomenades les Gorres, amb la coneguda Gorra Frígia dominant el conjunt.
Per la muntanya de Montserrat hi ha repartides unes quize ermites. Antigament subjectes a l'Abat de Montserrat, totes elles foren abandonades pels ermitans el 1811 tot fugint de la invasió francesa, i novament reedificades després del conflicte. No obstant, només unes poques van tornar a ser habitades, essent la majoria definitivament abandonades envers el 1822, la qual cosa suposà, amb el temps, que es deterioressin els edificis. Avui bona part d'elles conserva tan sols alguns dels seus murs.
Santa Cecília
L'antic monsetir de Santa Cecília està situat a uns quatre quilòmetres del de Montserrat, a la vora de la carretera de Can Maçana. L'església, bàsicament la mateixa construïda al segle X, és un dels exemplars més purs de l'art romànic primitiu català, senzill i nu. Els seus tres absis, decorats amb arcuacions llombardes, corresponen a les tres naus interiors de parets de pedra tallada a cop de martell i emblanquinades ja originàriament. Aquesta construcció s'insereix bonament en el paisatge formant un bell conjunt. El monestir fou fundat entre el 942 i el 945 per l'abat Cesari; mai no tingué una comunitat massa nombrosa i el 1539 fou unit definitivament al de Montserrat. En l'actualitat, Santa Cecília acull un refugi de muntanya.
)/App_Themes/White/Images/StaCecilia_pet.jpg)
Per arribar-hi, cal prendre el funicular de Sant Joan. A l'estació superior superior es pot gaudir d'una prespectiva molt suggerent del monestir.
Penjada a la roca i en la qual es pot veure la seva cisterna excavada en la mateixa pedra.
Malgrat que la capella és documentada ja al segle X, l'edifici actual és una construcció inagurada el 1870.
Es pot accedir a l'ermita de Sant Jeroni per un camí que neix a l'estació superior del funicular de Sant Joan, d'una hora i mitja de durada. Es tracta d'una de les excursions més boniques pel Parc Natural de Montserrat, que culmina en el cim de Sant Jeroni, el punt més alt de la muntanya (1.236 m).
Prèviament a l'ermita existí en el seu lloc un castell que el rei Pere d'Aragó va ordenar reedificar. Més tard, una trentena de bandolers es van fer forts en aquest indret, els quals estabornien i robaven els pelegrins, fins que un dia un grup de camperols va aconseguir expulsar-los. Després, l'edifici va enrunar-se i en el seu lloc es construí l'ermita, la qual, actualment, és un punt de recollida de dades meteorològiques.
)/App_Themes/White/Images/santdimes-h.jpg)
Situada en el torrent de Maria, junt a l'encreuament de camins que duien a la resta d'ermites i no lluny del monestir, raó per la qual era on venien a oir missa tots els ermitants dos cops per setmana.
Ermita de la Santa Creu
Conserva gran part de la seva edificació, així com dues cisternes encara en funcionament. Ha estat excepcionalment una de les ermites habitades en temps moderns, essent el seu últim resident el pare Basili, qui va morir a l'edat de 78 anys el 23 de desembre de 2003.
Ermita de la Santísima Trinitat
Només queden les restes d'algun mur, de la cisterna i de la capella del Sant Crist. En el segle XVII havia estat ampliada amb més estances perquè, juntament amb la de Sant Dimes, tenia un accés directe amb el monestir a partir d'unes escales de 660 esglaons.
Ermita de Sant Benet
Es construí el 1536 per tal d'escurçar entre una i altra ermita. Tan sols es conserva, però, una edificació en forma de capella d'una construcció posterior que avui s'utilitza com a refugi de muntanya.
Ermita de Sant Jaume
Només resten els fonaments dels murs, avui amagats entre la vegetació. Se situa sobre la roca anomenada "Gorra marinera", amb excel·lents vistes sobre el monestir i des d'on l'ermità arribava a sentir la música de l'orgue i el cor de monjos en els seus càntics i pregàries.
Es conserven restes de murs i cisternes.
Ermita de Santa Caterina
Situada sota d'una penya, al començament del torrent de Santa Caterina, tot aprofitant una balma en la roca que avui serveix d'aixopluc a escaladors i excursionistes extraviats.
Situada sobre de l'anomenada "Paret dels Diables, molt a prop del "Cavall Bernat".
Situada al peu de la roca dita "l'Elefant".
)/App_Themes/White/Images/santjoan3-h.jpg)
Una ruta
Us proposem una ruta fàcil, que es pot fer tranquil·lament entre 2 i 3 hores, segons el pas. Sortirem des des davant de l’edifici de cel·les Abat Oliba, i enfilarem amunt pel camí pavimentat que, passant per davant de l’estació inferior del funicular de Sant Joan, es dirigeix cap a la capella de Sant Miquel on arribem per aquest camí formigonat ample. Arribarem al trencall del mirador de la Creu de Sant Miquel (està senyalitzat) que, per a qui es vulgui acostar, ofereix unes vistes impressionants. Uns metres més endavant trobarem la Capella de Sant Miquel. Seguint la pista ascendent descobrirem la bassa de Sant Miquel, vinculada sens dubte als orígens més remots de la capella. Al cap de cinc minuts arribarem al Pla de Sant Miquel, on hi ha un encreuament de camins: el que baixa a mà esquerra (creuant el camí principal) cap a la Santa Cova i carretera de Collbató, el que surt planejant, conegut com el Camí de les Bateries, i el que puja amunt direcció Sant Joan. Prendrem aquest darrer, que amb un fort pendent es dirigeix cap al Pla de les Taràntules, una zona planera que trobarem abans d’arribar a l’estació superior del funicular de Sant Joan. En el mateix edifici hi ha instal·lada l’Aula de Natura, amb informació sobre la història de la muntanya, les seves característiques climàtiques i la seva fauna i flora. Dels camins que surten des del Pla, hem d’agafar el de l’esquerra, pel Camí de Sant Joan.
Des de la capella de Sant Joan podem continuar una mica més amunt fins a les restes de les antigues ermites de Sant Joan i Sant Onofre, que es trobaven encastades en una llarga escletxa a la roca. Al llarg de tota la balma es poden veure nombroses talles a la pedra amb molts segles d’antiguitat. La recuperació de l’escala de Jacob també permet accedir a l’ermita de Santa Magdalena. Des d’aquí tornem a desfer tot el camí de l’anada, fins al Monestir, o tenim l’opció d’agafar el funicular de Sant Joan al Pla de les Taràntules.
Contacte
Galeria
