Una passejada per les coves de Castellolí i la Font del Ferro

Sortim des de l’Ajuntament de Castellolí i anirem direcció est cap a la residencia canina “El Gos Blanc”. Ens trobem les cases antigues del nucli del poble i curiosament la major part d’elles llueixen a la seva façana l’antic “renom” de la casa. Estem en el tram del Camí de Sant Jaume que transcorre pel nucli antic de Castellolí. Seguirem les indicacions cap a la residència canina. Des d’aquest punt agafem el camí més a l’esquerra per començar a pujar la muntanya. Ens endinsem per un bosc fresc que creix amb l’ humitat del Torrent de les Coves que es troba a mà esquerra del nostre camí. Al cap d'uns centenars de metres per aquest camí, trobem a mà dreta una barana metàl·lica a la vora d'un corriol que s'enfila muntanya amunt fins a l’entrada de les coves. Per arribar fins a la sala principal caminem pel costat de la roca.A l’interior de la cova hi ha una gran sala principal i un gran passadís amb dues columnes que ens porta fins altres galeries més profundes.

Deixem les coves fent el mateix recorregut de baixada fins el camí principal. Pugem una mica més la muntanya observant la vegetació del bosc fins que arribem a un camí més ample, que va planejant. En aquesta bifurcació girem a l’esquerra i continuem caminant seguint els indicadors del GR- 172 sense desviar-nos. Després d’uns revolts ens trobem un encreuament amb un indicador de fusta amb les marques del GR, agafem el camí de la dreta, que puja fins a la Font del Ferro. Hem arribat al brollador que conté aigües ferruginoses, i que antigament eren embotellades per les possibles propietats medicinals. Baixem al camí principal i tombem a l’esquerra per desfer el mateix camí, GR-172  fins arribar una altra vegada a la bifurcació. Allà deixem el camí principal i prenem el camí de l'esquerra, que puja per la obaga. És un camí amb una vegetació molt frondosa amb roques metamòrfiques, principalment fil·lita (llicorella). Aquesta roca pateix un metamorfisme feble com a derivat dels sediments argilosos, es tracta d’una roca molt foliada.

Durant tot el camí, si observem les roques, podem veure també la gran quantitat de ferro que hi ha a la zona. Un cop hem arribat a dalt de tot, anem a parar a un encreuament de camins. Veiem a la nostra dreta un camí de baixada amb un indicador metàl·lic d’una bassa d’incendis; l’agafarem. Continuarem baixant fins arribar a un encreuament amb un altre senyal de la bassa. És en aquest punt on ens desviem cap a la dreta i a uns 30 metres trobarem novament un encreuament que agafarem cap a l’esquerra. Seguim pel caminet i passem per una explanada de pedra. Allà seguim pel camí de l'esquerra, entre els camps i entrem en un alzinar molt dens d’ on neix el torrent de Güells que baixa fins la riera de Castellolí. El caminet de l’alzinar ens durà fins a una cruïlla. Agafem el camí del mig per arribar a Can Muset, una masia vuitcentista amb una torre modernista que diuen que la van construir per poder arribar a veure el mar. Des d’aquí tornem a seguir les marques del GR-172 fins arribar a un indicador cap al turó de les ruïnes del Castell d’Aulí (Vistes panoràmiques). Des del cim del turó podem observar tota la Conca d’Òdena. De baixada i per fer drecera després de baixar del turó més elevat seguirem el nostre camí per un pas arran de la banda esquerra de la paret del mateix turó, com si donéssim la volta al turó del castell. Aquest camí, que baixa per l’obaga, ens du a la pista principal. Travessem la pista i seguidament tombem a l’esquerra per seguir un camí que comença a la vora d'un camp. És un camí de forta baixada paral·lel al torrent de Güells que es fica dins el Bosc de la Creueta. Aquest camí, tot dret i sense desviar-nos, ens portarà fins a l’església vella de Sant Vicenç del segle XVI – XVII; estem molt a prop del poble i la riera de Castellolí. Arribem a Castellolí per la zona escolar i creuem la riera de Castellolí i pugem fins a l’avinguda de la Unió. (Font: MICOD)

Més informació:

Ajuntament de Castellolí